diumenge, 24 de juliol del 2016

CONVERSACIONES CON MI GATO


CONVERSACIONES CON MI GATO


Whisky, se que pendiente,
tenemos, una conversación
desde mi regreso, a casa
¿ no he tenido valor, o tal vez ocasión ?

Has de reconocer, que si marché,
fue por “ obligación “
dejarte me costó un “ montón “
y al reencontrarnos, sentí
verdadera emoción,

al verme, mil volteretas, por el suelo dabas,
de refregarte por mis piernas no parabas
del sofá te subías, y bajabas,

pude ver claramente, como a tu manera
tu alegría, hacia mi, demostrabas
como puedo ver, claramente,
que hoy, ni un momento de mi lado te separas,

perdona, si en algún momento, mi voz en tono cansada
te grita: Whisky, por favor basta,
que al suelo vas a tirarme !.

entre mis piernas, te cruzas,
cual lazo, en el que quieras atarme,
es el recelo, que tienes, de que yo, vuelva a marcharme,

te pido otra vez perdón, por lo mal, que lo pasaste,
no por falta de alimentos, tampoco de limpieza....
nada te faltaba, pues venían a cuidarte,

pero te faltaba todo, sin mi presencia constante.
Tu lealtad hacia mi, no dejas de demostrarme,
eres mi sombra constante, ni dos pasos. puedo alejarme

Whisky; ¿ quieres saber una cosa curiosa ?
Me pregunto, ¿ es normal que a un gato, le pida perdón ?
En tu caso creo que si,- es normal,-
creo que lo “ anormal “ ¿ es querer mantener con un gato conversación ?

Nota: es tan grande su enfado,
que no quiere ni verme, aun estando a mi lado!,




Lolita Carrión 23 de julio 2016





dilluns, 4 de juliol del 2016

MANEL CARRIÓN

MANEL CARRION

Recupero, un petit recull de l'entrevista que van fer al meu germà Manel
en la revista VA i VE, un mes d'abril, 1983,

Manel Carrión, 27 anys, present a la junta del Centre Parroquial.
Estem fent l'entrevista en el pati de butaques del Centre.

Manel, què hi havia, aquí on estem, asseguts ara fa vint-i-set anys?

El que era, un solar, un terreny, de l'església. No hi havia, res mes que això.

Quin càrrec tenies quant vas entrar a la primera junta de Centre
i quina era la problemàtica en aquell temps?

Vaig entrar a la junta del Centre, com a comptador, tindria uns 20 anyins o vint-i-un,
El Centre estava situat on hi ha ara el Restaurant Centre.
I allà ja vaig arribar, a ésser president.
Posteriorment quan es va constituir la Junta d'Obres on hi eren presents molta gent coneguda.
L'Angel Pagès l'Armengol, Cinto Rius etc.

Quan es va inaugurar aquest nou Centre?

Ara fa disset anys, a l'any 1966
es va inaugurà amb l'obre “ El ferre de tall “

El millor record Manel,

sense cap dubte, el dia de la inauguració, després de 7 anys tancat
la sala plena de gom a gom, de gent de Sant Feliu, De gent que havia lluitat
que estimaven al Centre de veritat,
Persones algunes que ja ens han deixat com Sr. Bosch, o en Ribas
per mi aquell dia es el millor record.

Manel, he fet un petit calcul, i observo, que portes mes de deu mil, hores dedicades al Centre
que farà ara sense el Centre.

Em dedicaré a casa, potser amb toca una mica
estic fora, com a membre de la junta, però estic dintre com a soci potser el que no m'han
exigit a mi, jo els exigiré a ells, .


El Centre ha perdut, encare que no del tot, l'home representatiu dels vint-i-set
darrers anys, Molts santfeliuencs li agraïm de cor
la seva dedicació, al Centre Parroquial.


Enguany si Deu Vol el meu germà en el mes d'agost farà 82 anys,
i puc assegurar, que ell, mai, mai, de una manera o altre, en cap moment
ha estat allunyant del Centre Parroquial.


Lolita Carrión 4 de juliol de 2016




dilluns, 27 de juny del 2016

SEVILLA, L'ENCIS DE ATRAPAR




SEVILLA, L'ENCIS DE ATRAPAR

Vaig creure, que aquí a Sevilla,
per un temps, el meu mon, s'aturaria

han passat, dos mesos,
que m'han, semblat,...un dia,

Quant la Dra. amb parlar,
Lolita – tens algun lloc, per anar ?
ho tenim, que provar,
crec, que estas, a un pas d'explotar -

A Sevilla?, vaig respondre, sens dubtar,
d'acord, - però, res de anar, i tornar
un ...parell de mesos, t' has de quedar,

vull confessar, prendre la desi-cio, amb costar,
les pors, viatjar, maleta, preparar,
tot molta angoixa, tot, amb angoixa, no podia, clar pensar ,

vaig deixar un temps, passar,

persones que m'estimen, amb varen animar,
les del meu, entorn, a qui vaig consultar,

Hi tant – que tens que ha Sevilla, marxar,
avui, si pot ser... no esperis a demà,

Tita, vente ahora, no demores mas,
veras que bien estaras !!!!.

a Sevilla, vaig marxar,
després, de dos mesos, que farà demà,
a casa a la meva, vida vaig, a retornar,

Enyorances ?. Hi tingut
no puc, a mi mateixa enganyar,
puc dir, que un moment, o altre
disposta, hi estat de, marxar

però, vaig prendre, un compromís
amb la Dra. i a qui m'ajudà
no els podia decepcionar!,
també que aquí, em fan sentir
com a casa, vull ressaltar,

Sevilla, te l'encís, de atrapar
també, estimo aquesta terra, com l'Antonio m'ensenya
quan un dos d'agost...dues mans
una andalusa, amb l'altre del meu País Català.
Es justaren, davant l'Altar
un amor per sempre, es varen...jurar

( malauradament, avui fa 10 anys, que ell, ens deixar )

Lolita Carrión 23 de juny 2016


HISTORIA DE UN MERENGUE


HISTORIA DE UN MERENGUE


Sevilla, calle Sierpes la “ Campana,”
la historia, ha pasado, esta mañana
deseosa yo – de comer un merengue,
toda la semana -

allí, yo estaba, en la puerta,
de la “ Confitería la Campana “
ante la vitrina, como niña ilusionada,

¿ por favor, me das un merengue ?
Pido a la solicita empleada -
de café ?, de vainilla ?, de leche merengada ?

Solo quería, un merengue, el sabor
al comerlo, poco importaba,

Se lo come aquí, en una mesa sentada ?
No:, puesto que ni una libre quedaba,

“ por fin “ cojo mi merengue,
fuera de pie, en la puerta, de la entrada,
intento comer, la primera, cucharada,
pero... mi mente, que no se conforma, con nada
me advierte...si te hicieras, una foto,
quedaría, muy lograda ?.

Vale... con mi merengue en la mano
pido, a una inglesa, que pasaba si puede con mi mobil
captar la foto mas deseada, “ HO, YES “ y foto realizada

cierro los ojos ilusionada, pongo otra vez, la cuchara,
al abrirlos,
veo mi autobús, llegando a la parada

intento desesperada, poner el “ merengue “
en la bolsa, que llevaba,
OH, NO,!!! con horror, veo como todo el,
dentro de la bolsa, se “ espachurraba “
siendo el mobil, sin duda el que llevó, mas tajada,
estando, toda la bolsa, pegajosa, pringada....

sentada en el autobús, tímidamente,
ponía un poquito, el dedo, por ver si algún trocito, quedaba,
pero fue al llegar a casa,
bolsa, papeles, merengue, la basura, ya esperaba,

de que manera mas simple, esta historia, terminaba !.


Lolita Carrión mayo – junio 2016



DESPERTE DE MADRUGADA


DESPERTÉ DE MADRUGADA

Cariño: desperté sobresaltada
mis puños, cerrados, apretados
las uñas, en mis manos, marcadas,

abrí lentamente los ojos, estaba asustada,
recorrí, la habitación con la mirada
una vez más, descubrí, desengañada,
que tu no estabas !.
no te vi..... no vi nada,

mi mente, una vez más, deliraba...
ante mis ojos, 44 años atrás me llevaba,
la misma habitación...
dos jóvenes, recién casados
amor eterno, se juraban,

!.Te quiero, decías tu, Te quiero, yo contestaba !.

Sin contar, con el destino
al final, el decide la jugada,

con venir a Sevilla, una vez más soñaba,
¿ de volver a verte ? No se trataba,
simplemente, deseaba, sentir tu presencia,
por cada, calle, rincón, o plaza
cuando por algún lugar, paseaba,

a contracorriente, en el fondo, buscaba,
lugares donde gente no pasaba,

por ver si de Sevilla, este lugar, que tu amabas,
un beso, tuyo en mis labios,
al marchar, yo me llevaba.










Lolita Carrión 7 junio 2016

diumenge, 17 d’abril del 2016

FRUITES LA VINYA


FRUITES LA VINYA

Es, la primavera ?.
Es, l'amplitud de la nova vorera ?
Es, l'empatia, del propietari, al costat d' Eva.?
Es, la rialla, sempre fresca, en els llavis,
de Sílvia, la dependenta, fruitera ?

El per què, de tant preguntar ?.
es motiu, d'una fruiteria, que vull parlar,

On es ?.
Al carrer Ramón i Cajal, 25
a la meva ciutat, Sant Feliu de Llobregat

m'agrada aquesta fruiteria
si pogués, cada dia, i aniria ,
al carrer, dona alegria,

Com paleta de pintor, “ la botiga “
amb, la seva ampla, vorera
( on no s'encalla el carretó de cap manera )

conforme vas arribant,
el color, ja et va, atrapant,
verd, taronja, morat,
tot està, molt ven, posat,
però, el mes important,
mai t'enganyaran !.

_ estarà dolça, aquesta síndria ?

! Millor...que un terròs de sucre,
en agafar-la, no dubtaria ¡.
la gent jove, avui a, “ les grans superfícies “
a comprar, s'han, acostumat,

crec que el motiu, es perquè, no han valorat,
la “ petita botiga “
de casa..., just al costat,

On el tracte, puc dir, que es, familiar

que faci, publicitat, ningú, m'ha demanat,,
farà tres anys, que la botiga, han muntat
(ella sola, se l'ha guanyant)

soc una dona gran, i tinc capacitat,
en aquesta fruiteria,” Fruites la Vinya “
amabilitat, bon preu, i qualitat...tot va lligat,
es, en aquesta, la meva ciutat,
Sant Feliu de Llobregat


Lolita Carrión 18 d'abril 2016
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...