


son el meu futur...
i també, el meu passat;
Creu Roja o Dos de Maig;
mitja vida jo, he passat.
i aquestes escales de la entrada
las he pujat i baixat,
tantes y tantes, vegadades....
la Creu Roja o Dos de Maig,
era per nosaltres , la segona llar;
25...anys fa, de la primera vegada
que allà vam entrar!¡
del lloc, on per sort ens van enviar;
amb la certesa, del metge:
que l'Antonio no viuria, l'andemà:
Mai, mai podré jo oblidar!¡
tot l'equip de metges, que el van agafar!¡
sobre tot a dos, que Ell sempre deia.
( Loli, a traves de ellos,
yo sé que hay un Dios )
y els seus noms jo diré....
Dr. Sanjosé , Dr. Galofré...
nomes dic aquets, dos,
evidentment, no els puc dir a tots
Doctores, infermeras, auxiliars...
el van estimar, el van mimar...
40 anys tenia l'Antonio
quan les mans de tots el van agafar!¡
i 65, per mes que apretessin :
ja cels va escapar...
Ahir a la inauguració del Nou Hospital
jo vaig estar;
del poc que vaig veure,
tot amb va agradar...
Espero i confio, que en lo personal!¡
no es noti cap camvi, tot segueixi igual
encara que sigui... un GRAN HOSPITAL...
I ara vull dir gràcies...gràsies a tots, amb general....