LAS ESPINES PUNXEN
Avui 24 d'octubre
fa 6 anys, que una
espina
a la gola, es va
clavar;
recordant aquest dia,
em costa molt respirar
la imatge avui és viva
seguira viva demà ?.
Es tracta d'un
menjador
el meu advocat, i jo
la propietària al
costat
també del seu advocat
havia de ser aixi
com que de mi, no es
fiava
am Judici constantment,
amenaçava;
sobre la taula, un munt
de papers
“ papers que no valen
res “
de tot lo signat, ella
completament ha passat;
la primera punxada va
estar
en el moment que sobre
la “meva taula “ jo
les meves claus depositar,
un gest normal, les
havia de deixar;
No deixava només, unes
claus
deixava una vida,
deixava tristesa,
també alegria ,
buscant mes profund
la meva mare, em deia a
cada punt,
els testos, amb flors
si són ven fortes les seves arrels
mai es poden
trasplantar
si ho fas, igual passa
a les persones
sempre s'acaben per
assecar
no es tracte d'un drama
l'escrit
ni amargada jo estic
intento de reflectir el
que sento i vull dir...
cert es que no t'he
importància
!.sóc tan sols,
aquesta planta
que després, de
trasplantar;
veu clar com les seves
arrels
ja es comencen a
assecar ¡.
Lolita Carrión 24
d'octubre 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada