DECADÈNCIA
Ho sento, no sé la
paraula adient
per el que em dicta el
pensament
per el que voldria
expressar
no se ni com començar
- - a veure – de cop, distretament,
en el meu ordinador,
m'he topat casualment
d'una rosa, la
fotografia, seguidament
m'ha envaït de molt
endins, un sentiment
aquesta rosa, mostra
sincerament
de la meva vida un
passat i un present,
orgullosa, altiva, la
meva – joventut, certament -
al passar dels anys,
pansida, - comença el deteriorament -
per acabar, torçada,
el cap al terra mirant,
signe d'un pas, a pas,
que em porta al - envelliment -
el tronc de la rosa,
mostra les seves espines,
son les que fan mes
mal,
son les que fan mes
ferides, malauradament,
em punxent, i punxent,
en tot moment !
no se si ha quedat
clar, el que volia exposar,
ni jo mateixa, se el
que vull explicar,
tant sols se, que
alguna cosa m'empeny a escriure,
sense dubtar, de
qualsevol tema.
quan un full blanc,
tinc a prop de la ma
Lolita Carrión 13 de
maig 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada