dimecres, 15 d’abril de 2020

NITS D'ANGOIXA !¡.


NITS D’ANGOIXA !¡.


sovint, amb pregunto, 
perquè a les nits, perquè, que es el que sento ?.

no estic fent, comparacions, no son pas les intencions,

pot ser,  com una flor, o també com el sol, 
o potser la lluna, ? ( son imaginacions tan sols )

soc, de matinar les 5, 6,.... el meu rellotge, es comença a inquietar
tinc clars els meus pensaments, disposta al dia començar

conforma les hores van avançant, noto que amb vaig tancant
en arribar de la tarda la foscor,

una tristor m’envaeix, que no amb deixa pensar amb res,
_ ja arribar la nit, crec que per mi, res té cap sentit,_

ara és l’altre rellotge el que es comença, a inquietar
amb preguntes, preguntes, que jo no, se contestar,

amb els ulls molt oberts, buscant, en la foscor de l'habitació
cada espai, cada racó. pero buscant el que ?.

un neguit, em va envoltant, més fort, cada instant
llavors, entenc  amb claredat….

el que sento en veritat, deu ser allò... que s’anomena,  ansietat,!¡
doncs bé, ja està assimilat.

al meu gat, que està al costat, li dic fent un gran sospir
, Whisky, bona nit.










Lolita Carrión 15 d’abril 2020

Cap comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...