dilluns, 5 de desembre del 2016

UN TRETZE DE DESEMBRE......!.


UN TRETZE DE DECEMBRE...AVUI TORNO A RECORDAR

Era, un tretze, de desembre,
la data, mai podré, oblidar,
en quant, al Any ?. Poc pot importar !.

Un noi, un amic, ( després va ser el meu marit )
“ sortir, em mi em demanar “
en la època, aixi solia, una parella començar,.

De això en deien “ ton-teixar “... “ festejar “,
fins que ell, el pretendent,
a casa meva, es presentar,
als meus, pares, la meva ma, tenia que demanar,
sabent, aixi, si podíem continuar,

Com podem, imaginar, era en un altre segle,
las coses, els fets, aixi, tenien que anar;

però el destí, la Nit de Nadal...
va estar, molt apunt, de l'historia canviar,
( com es evident no va passar )

dues parelles, amigues, juntes,
a Missa del Gall, a la Parroquià varem anar,
la Església, plena de gom, a gom,
tant plena, que de peu, tota la Missa varem estar.!

( malauradament, cosa que ara, poc acostuma a passar )

Tant...piadoses, les noies, que no, ens varem adonar,
que, les nostres, parelles, sense fer-se notar,
de l'església, varen marxar !!!!.

( segons ells, un “cafè” necessitaven, no podien esperar )
aixo, ens deien al sortir, i retrobar,
A, les dues noies, amigues, a l'ore, de explicacions demanar.

Una, “ ofensa “ tan gran, vaig trobar,
en una Nit, de Nadal, ( per mi, molt especial )

que carrer, “d'a-baix “ amunt, vaig enfilar,
sense, voler, les seves, paraules escoltar,
en arribar, a la porta, de sobte amb, vaig girar,
tot dient, “ la relació s'ha trencat “
mai, mes vull veu-ret, ni pensis, tornar,
i molt menys, demà Nadal, vull que vinguis a dinar !.

Ni, cal dir, que tot el mati, mirant per la finestra, vaig estar.
Fins unes llàgrimes, es van escapar,
quant, a las 14 hores, just per dinar, al vaig veure, abaix esperar,
portant, a la ma, una rosa vermella, per fer-se  "perdonar."






dijous, 27 d’octubre del 2016

CONVERSACIONES CON MI GATO


CONVERSACIONES CON MI GATO


Whisky, hoy no vamos a tener,
conversación,
voy, a dejar, que hable, mi corazón,

mi, corazón, de madrugada,
encuentra, su mejor hora de confesión.

De reflexión, en reflexión,
se empeña, en afirmar,
que, hay que encontrar, solución,

grita, con todas, sus fuerzas,
pero en todas partes, solo hay oídos, con un gran tapón,

tan difícil es entenderme ? – añade, mi corazón -,
con, un beso, un abrazo, una caricia, una... ilusión,
saber que, no estoy solo, quizás un poco mas de atención !.

Que el otoño, no le gusta, - sigue, hablando el corazón -
caminos, con hojas, secas, le causan, preocupación.
Confiesa, sentirse herido, por todo lo que ha vivido,
y no encontrar, comprensión.

Se encuentra, viejo, cansado....
acaso, ¿envejece, un corazón ?

Whisky!
!.Soy, yo ahora quien, te da conversación!.
No, vamos a escuchar, nada
de lo que habla – el corazón -

nosotros, tu, y yo...a lo nuestro,
¿ acaso pretende, hacernos perder la razón ?

Esta es mi conclusión !.

¿. una gran parte, seguro, la habré, perdido ?,
acaso, no es perder la razón,
¿.pretender con un gato, mantener, conversación... ?.






Lolita Carrión 25 octubre 2016

dijous, 20 d’octubre del 2016

MAL EDUCADA, - INTOLERANT


MAL EDUCADA, - INTOLERANT
Dues, desqualificacions

En un lloc public ( que no diré )
de bon mati, prenia, un cafè,

tres persones, en el moment,
presents, en l'establiment,

una, persona i jo comentàvem,
del tema de la actual Festa de Tardor,
lo desa-budes, amb la situació.
Comentaris, en general,
però, per nosaltres, regals, especials

com a tals:, vòmits, tot tipus, d'excrements,
( no de gossos ) de la falta, de civisme de la gent,
vidres trencats,...però el mes roent,
el comportament, d'alguna “petita” part, de jovent,

han estat, cinc dies, de “ ressaca “
en la que nosaltres, a tots els ciutadans,
ens, toca, certa part la butxaca,

De sobte, el jove? Diguem el numero tres,
es gira, s'encara, i em diu, com si res,

“ Señora, que no se puede vivir, con gente como Ud.”
tan mal educada y intolerante.!.
Perdona – tu me estas llamando mal educada,
sin conocerme de nada ?-

No cal dir, que coneixerem, a mi,
una petita discussió varen tenir.

Soc gran, molts cops, malhumorada,
però em sento, en la llibertat de poder dir,
que aquesta disbauxa, no va am mi,
com soc conscient ( per el moment )
segueixo, la dita, recomanada:

 "Si no vols pols, no vagis a l'era !.
No participo, em quedo a casa meva,"

també, puc afegir, que sento vergonya,
de la imatge matinera,
també del que pugui, pensar de la meva Ciutat
gent, forastera.!

Abans d'acabar, una cosa, voldria comentar
sobre el servei de neteja, del nostre Ajuntament
per... el que han, de netejar, per el nus.
al nas i a la gola, que s'han de posar,
per tots ells, un mocador d'honor, proposar.
     

dimarts, 27 de setembre del 2016

QUE SOC?.


QUE SOC?.


Es veritablement, impressionant,
mirant, ara mateix el cel
es, el que estic pensant,

son las set, del cap vespre,
quina de grossa, s'està preparant,!

de sobte, ja esta llampegant,
i a darrera, el tro, li esta replicant
llamps, trons, molta pluja, esta deixant,

llavors, m'han adono, que sola, estic, parlant,
alhora, que no deixo, de mirar al cel, ni un instant.

Qui soc,? Ja ho sé, però el Que soc?
Em segueixo preguntant.?

Un granet de sorra?
Una mota de pols?.
Una fulla, d'arbre, que sesta, assecant?

Tanco las finestres, al carrer,
segueix, diluviant,

quant, acurrucada, al llit,
abraçada al coixí, segueixo, pensat,

Que soc?, - Que soc, jo?.-
davant la negror, que m'ha esta envoltant.










Lolita Carrión 24 -setembre- 2016




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...