diumenge, 6 de gener del 2013

NIT DE REIS




NIT DE REIS

Hi han crits i gatzara
ventall de colors
el só dels tambors
anuncíen que es l'hora,
volguda per tots;

neguit dels infants
ens porta anyorança,
d'aquells temps d'abans,

duent amb frisança
la carta a les mans,
espetec de dents
nassets molt vermells,
els ulls, tan brillans
com dues perletes,
plorant de contents

" No calen disfresses
ni falses promeses;
Ells venen d'Orient
i porten joguines,
per tota la gent "!¡.


Jordi Boronat
 

1 comentari:

Joaquín Campos ha dit...



Poema ‘Las abarcas desiertas’, que refleja la pobreza con que el poeta Miguel Hernández vivió su niñez, habitual en aquella época. Unos versos de voz infantil, quebrada por la rabia, la desilusión y la desesperanza de cada 6 de enero, de cada zapato vacío:


Por el cinco de enero,
cada enero ponía
mi calzado cabrero
a la ventana fría.
Y encontraban los días,
que derriban las puertas,
mis abarcas vacías,
mis abarcas desiertas.


Nunca tuve zapatos,
ni trajes, ni palabras:
siempre tuve regatos,
siempre penas y cabras.
Me vistió la pobreza,
me lamió el cuerpo el río,
y del pie a la cabeza
pasto fui del rocío.
Por el cinco de enero,
para el seis, yo quería
que fuera el mundo entero
una juguetería.
Y al andar la alborada
removiendo las huertas,
mis abarcas sin nada,
mis abarcas desiertas.
Ningún rey coronado
tuvo pie, tuvo gana
para ver el calzado
de mi pobre ventana.
Toda la gente de trono,
toda gente de botas
se rió con encono
de mis abarcas rotas.
Rabié de llanto, hasta
cubrir de sal mi piel,
por un mundo de pasta
y un mundo de miel.
Por el cinco de enero,
de la majada mía
mi calzado cabrero
a la escarcha salía.
Y hacia el seis, mis miradas
hallaban en sus puertas
mis abarcas heladas,
mis abarcas desiertas.


Un beso Lolita.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...