dilluns, 18 de setembre del 2017

CONVERSACIONES CON MI GATO


CONVERSACIONES CON MI GATO

MADRUGADA DE RUIDOS Y SILENCIOS


Whisky, quiero decirte, que hoy
te entiendo, y apoyo completamente,

¿ se puede saber lo que a las dos , de la madrugada
está haciendo la gente ?.
No, lo entiendo, pero no es nada, corriente,

nosotros, solo pretendemos, descansar
cosa imposible, de lograr,
solo, silencio a estas horas, deberíamos escuchar,
pero ¿ acaso el silencio, se puede escuchar ?.

!. No son gritos, portazos, llantos de niños,
lo que, se puede escuchar,

es un ruido de fondo, es un no parar !.
Son: pasos, top, tac, pum, algo arrastrar,

Whisky, con toda seguridad, si añadimos música,
te puedo asegurar,
un fondo de percusión, podemos lograr,

pero ya lo tengo claro, el silencio, no se puede escuchar !.

Pero a t,i poco te ha de molestar,
pones tus patas en tus orejas, y el “ señorito...a roncar “

por mi parte, dinero me ha de costar, pasar por la farmacia,
y tapones para mis orejas comprar.

¿ Pero me da que pensar, si tu como gato, eres animal
yo como persona, animal racional,?

siendo los dos “ animales “ creo que tu instinto me va a ganar,
pues mientras con tus patas, el problema, puedes controlar,

los míos, son dos,” ruidos – silencios” para empezar,
y no ser capaz de afrontar, …..que con un gato NO, se puede, hablar !.



Lolita Carrión 18 septiembre 2017


dijous, 14 de setembre del 2017

MIL DOSCIENTOS, KILÓMETROS !!..


MIL DOCIENTOS KILÓMETROS !.


En cualquier lugar, un paisaje así,
por desgracia, a menudo podemos contemplar,
estas fotos a mis manos, acaban de llegar,
siento un escalofrio, no lo puedo evitar,


mil doscientos kilómetros, no pueden separar
el dolor, de mis sobrinos, ante el paisaje, que no, podrán olvidar,
y que con el suyo, quiero el mio juntar.
He convivido con ellos, cuando era un bello lugar,
( ni que decir tengo,que es, un tema, familiar )


pero al dolor de otras, gentes, gentes, con el mismo pesar
que al no, ser por mi conocidas, igual lo siento, y lo quiero resaltar,


cada noticia, de desastres, que los medios, no nos dejan de mostrar
quizás, al verlo mas lejos, lo miro, y me llega a impresionar,
pero de lo que estoy segura, es que jamás me podre, acostumbrar,


ahora son mil doscientos, kilómetros, y ha tenido que pasar,


mil docientas, veces miro, el paisaje... mil doscientas, veces, tengo ganas de llorar,







Lolita Carrión 14 septiembre 2017

dimarts, 12 de setembre del 2017

UNA DIADA PER NO OBLIDAR


11 setembre 2017

HURACANS, VENTS, AIGUA, FOC...!.


HURACANS, VENTS, AIGUA, FOC !.



( es en moments com ara quan, veigs,
el meu grau, d'incultura, i el poc temps per el tema arreglar )

Imposible, poder dormir,
són las cinc del mati, es inutil descansar
el meu, cap, no em para de mostrar
imatges, esfereidores d'un mon, imposibles d'oblidar,

son fracments, d'huracans, de un poder inmens,
que ningu pot parar

son persones com jo, però com si d'un mal son es tractes,
no tindran, un bonic despertar,

els mitjans, passen i tornen a passar,
imatges, tan horrorossas,
que per un instant, pugui pensar,
no pot ser cert, això no acaba, de passar,!

Però es que mol mes aprop, am foc ara m'he de trobar,
imatges desoladores, d'una terra, d'un lloc,
que els meus peus, han trepitjant,
d'animals morts, de bosc d'alcines, d'un lloc familiar,

ara un foc al seu pas el panic, de la gent,
que veu, tot una vida cremar, mai podran olvidar!

Huracans, vents, aigua, foc, morts
tot es per pensar, amb tot,
qui pot, posar el cap al coixi ?. Dormir - descansar !.











Lolita Carrión 12 setembre 2017

dimecres, 6 de setembre del 2017

SETEMBRE , UN ANY MÉS !.



SETEMBRE , UN ANY MÉS !.


No puc, deixar de pensar,
que, arribant setembre, no em deixo de preguntar
perquè els anys, tenen tanta pressa, per passar, ?.

La veritat, es que ho intento, vull...recordar
cada, riure, plor, angoixa, benestar,
que els 365 dies, viscuts m'hagin pogut aportar,

asseguda davant l'ordinador,
els meus records - pensaments, s'aturen, es neguen,
la veritat, el motiu no, puc trovar,

Un sonriure, perdut en el temps, no puc evitar,
quant amb dotce, catorse, setse, anys,
els anys llavors, de ven segur eran, mes llargs,

Cal veura, el que trigaven, a passar !.

Quant, sere gran, que mitges pugui portar,?
quant sere mes gran, i am el meu grup, pugui passejar ?
quant arribaran, els 20 per poder, anar a ballar,?
Com he dit, els anys, costaven de passar !.

Fins a” 21 anys, no erats major de edat”, si podem recordar,

Be, si tot ha cambiat ?, haure de canviar !.

Com veure, un llampec passar, al any vinent que pot pasar ?.
Puc estar aqui... o potser allà, sigui on sigui,
setembre tornara.

Entre raïms l'aniversari, de nou  em portarà










Lolita Carrion 6 setembre 2017

dimarts, 8 d’agost del 2017

SANT LLORENÇ FESTA MAJOR 10 D'AGOST 2017



SANT LLORESÇ, FESTA MAJOR !.
10 D'AGOST



Persones que em coneixen,
saben, pel que fa a Festes de la meva Ciutat
la meva “ peculiar manera de pensar “

a Sant Feliu de Festa a Festa, es viu;

cada mes, cap de setmana,
algun barri, carrer, o Plaça, de Festa s'engalana

tenim, com a principals, tres d'elles
que han canviat de nom, ( buscant ser mes originals )

Festa de primavera, Festa d'estiu, i de totes la millor, Festa de Tardor,

OH !.es Sant Feliu, UNA CIUTAT, SENSE FESTA MAJOR ?

Any rere, any, segueixo reivindicant,

Nascuda a aquesta, Ciutat, amb 70 anys, ja he que confessar,
que em costa molt d'assimilar
que sent Sant Llorenç, nostre Patro, no veure la Ciutat,
empaperada de cartells, de Festa Major,

de veritat tant sols 2 cartells a la Plaça de la Vila hi trovat
de bent segur, Joan Lorenzo, els ha col-locat,

per la meva part, he fet fotocopias, “ bustiada “
poques, ( dins la meva posivilidat )
alguns veïns, m'han fet constar
amb arrels profundes a nostres tradicions, ha estat per ells celebrat

no voldria, ningu molestar, es la meva opinio i la volia donar,

per acabar... quant el dia 10, escoltem les campanes repicar,
serán las 12, l'Ofici a la nostre Parroquia, a punt de començar
fem pinya per aixi, al nostre Patró Sant Llorenç,
en la seva Festa, poder-lo honrar






Lolita Carrión 8 d'agost 2017




dimecres, 2 d’agost del 2017

ATARDECER !!..


ATARDECER !



Cariño, hoy 2 de agosto, 45 años han pasado
del dia que del brazo de mi padre,
entré en la Iglesia, donde tu, ya me estabas esperando,

cierto és, que hoy 45 años, después muchas cosas, han cambiado,
y en mi “ ATARDECER “ es mi corazón, ahora el que te, está esperando,
reencontrarnos, otra vez, noche, tras, noche, sigo soñando !.










Lolita Carrión 2, agosto, 2017
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...