GRACIES !¡.

GRÀCIES !¡.

Gràcies, certament és el que tinc que donar

després de tot, el mal que “ Gloria “ el temporal

que per tot Catalunya, ha deixat al, passar 

persones, que han perdut la vida,

 imatges, de destrosses,  de neu, aigua, vent…

per tot el que ha passat , ho ha pogut passar,

res de lo escrit, en aquest text, RES,

 a tanta desgracia es pot comparar,

les gràcies, son referents a mi, les que vull donar

                      El que ara escriuré, en aquest paper, llagrimes m’ha de costar,

Si, dono les gràcies, al tex començar

és per, tenir un lloc, on poder el meu dia a dia passar

pero, per persona egoísta no puc quedar,

aquest lloc, on el meu refugi volia trobar

fa 11 anys, que es imposible, tranquila estar,

vidres de balconada sense homologar em van posar,

endolls, sense homologar, plaques solars que a la “ sombra “ 

es van instal·lar, ( amb el resultat, de tenir que fer anular )

finestres, que no es poden tancar, portes, que no poden encaixar

aigua, per parets, que mai he sabut, ( ni sabre ) per on pot entrar

acumuladors que van començar a “ petar “

electrodomèstics, que amb esforç, vaig comprar, 

i no he lograt ni tan sol en marxa poder posar ,

la llista és molt llarga, però a més coses posar, 

mes egoista puc semblar.

el que mes voldria destacar, es el FRED. a soportar

• és cert que tinc estufes, ( son per sensacio de llar poder crear )

el problema ja vindrà, quan el rebut del llum, sabre si puc, pagar.

però aquest és un altre tema, del primer no em, vull apartar.

Ara el que toca, es amb positiu pensar

tinc 73 anys, enguany, en fara 14, que viuda vaig quedar

tinc xopluc, ( de moment ) en un pis del que en anomenen de Protecció ?.,

 a totes les persones , poblacions, que ho han perdut tot 

en aquests moments, sento que vull demanar perdó

avui, no tenen la sort, que tinc jo.

GRÀCIES !¡

Lolita Carrión 25 de gener de 2020