dijous, 23 de novembre del 2017
diumenge, 5 de novembre del 2017
EL PERQUÈ, DE TOT PLEGAT !.
EL PERQUÈ,
DE TOT PLEGAT !.
Un dia,
obres els ulls, veus que la teva vida,
las
teves, costums les teves arrels, la teva llibertat, ha canviat
busques el
perquè de tot plegat,
en veu
alta, dius, és un mal somni !
Ho, saps
molt bé, no, no - és un mal somni !.
és una
molt dura realitat,
notes, que
et costa, respirar, o potser, que no poses, la suficient voluntat,
veus, que
tot el que t'envolta, s'està enfonsant,
principis,
educació, voluntat, amistat.....
i torna,
la frase buscant,
EL
PERQUÈ, DE TOT, PLEGAT !!!!
Lolita
Carrión 5 de novembre 2017
dimarts, 17 d’octubre del 2017
OBRA D'ART
OBRA D'ART
Si us plau, agrairia que alguna persona entesa amb Art, m'expliques
l'estil d'art, al qual es podría, catalogar aquesta obra,
només sé, que está enmarcada en una palmera del carrer Anselm Clave
d'aquesta ciutat,
que es del segle XXl, i la creació el 10 d'octubre de 2017
puc afegir, que ha de ser una Obra molt important, ja que cap servei
te el minim interés, en treure-la.
dilluns, 16 d’octubre del 2017
CONVERSACIONES CON MI GATO
CONVERSACIONES
CON MI GATO
¿
ES ESO VIVIR ?
Whisky,
quiero preguntarte,
algo
para mi, importante,
si
tu, crees como yo, ¿ si es eso, vivir ?
¿
puede la noche, con su silencio de hoy,
impedirme,
dormir?
¿
puede que a las 4 de la madrugada,
tenga
hoy la necesidad, de ponerme, a escribir ?
¿
cuando, tengo la cabeza, con tanto problema
y
no sé; ni por donde salir?
¿
cuando me cuesta un gran esfuerzo, intentar sonreir ?
¿
cuando las ramas, de mi árbol, alguna se puede partir ?
¿
cuando de mis ojos, secos, ni una lágrima, puede salir ?
¿
si esperas a esa mano, amiga, que sabes que, no ha de venir ?
¿
si te dicen, piensas, en negativo, diciéndolo, por decir ?
Cuando
ocurre, como ahora, que me abro, al escribir.
Sabes
Whisky, tu opinión quería oír ¿ si tu crees que, eso es
vivir ?
pero
una vez más, con el mismo tema,
me
vuelvo a encontrar,
eres
mi amigo, si,¿ pero como pretendo con un gato, conversar?
si
te quiero decir, que haces bien
dentro
de una bolsa, tu te pretendes , aislar
creo
que es es el mejor, sistema para, desde, aquí,
verlas,
pasar !.
Lolita
Carrión 16 octubre 2017
dimarts, 10 d’octubre del 2017
SANTI TORNEM'HI !.
SANTI
TORNEM'HI !!.
Festa
de Tardor, que no “ FESTA MAJOR “
Festa
per la mainada, que guay, ! quina passada !
Tots
esperant, la gran Petar-dada ,
El
Sr .Alcalde, Jordi San Jose
ho
deixa clar, una festa per tothom, com ha de ser !
Ai
Sr. Sant Jose no seria millor....com tindria que ser ?
Diu
també en la seva salutació, Sant Feliu ,
una
ciutat que “ respira “ ?.
això
es cert, d'un nuvol de fum i pólvora,
Sant
Feliu queda cobert,
però
no, per aqui, no vull pas continuar
podria
algú pensar, que aprofito, la festa per criticar,
el
que voldria explicar, es el que trobo a faltar,
els
cinquanta, anys que per el camí, hi tingut que deixar,
el
Sant de la mare, Pilar, que amb família, gaudíem celebrar,
per
el més d'octubre, la Festa Major “ petita “, “petita “, va
començar,
però,
diuen que a la, vida s'ha d'avançar,
Si
aquesta es la Festa que volen, doncs vinga,! Tots al carrer,
la
gresca, pot començar !!!
jo
ho tic clar,” Si no vols pols a l'era, no cal anar”
es,
el que em toca, des de casa, petards, escoltar
com
visc, amb zona privilegiada, fins puc veure l'encesa, del campanar
!.
Fins
aquí, res mes tinc per comentar !.
Però
aixi, no puc pas el meu escrit, acabar,
doncs
dir, que per mi, el 12 d'octubre,
la
festa Major Petita, al llarg de la meva vida
ha
estat, esta , i aixi seguira ,
malgrat,
que amb altres noms, aquesta Festa s'ha volgut batejar !!!!.
Lolita
Carrión 10 d'octubre 2017
dilluns, 18 de setembre del 2017
CONVERSACIONES CON MI GATO
CONVERSACIONES
CON MI GATO
MADRUGADA DE RUIDOS
Y SILENCIOS
Whisky,
quiero decirte, que hoy
te
entiendo, y apoyo completamente,
¿
se puede saber lo que a las dos , de la madrugada
está
haciendo la gente ?.
No,
lo entiendo, pero no es nada, corriente,
nosotros,
solo pretendemos, descansar
cosa
imposible, de lograr,
solo,
silencio a estas horas, deberíamos escuchar,
pero
¿ acaso el silencio, se puede escuchar ?.
!.
No son gritos, portazos, llantos de niños,
lo
que, se puede escuchar,
es
un ruido de fondo, es un no parar !.
Son:
pasos, top, tac, pum, algo arrastrar,
Whisky,
con toda seguridad, si añadimos música,
te
puedo asegurar,
un
fondo de percusión, podemos lograr,
pero
ya lo tengo claro, el silencio, no se puede escuchar !.
Pero
a t,i poco te ha de molestar,
pones
tus patas en tus orejas, y el “ señorito...a roncar “
por
mi parte, dinero me ha de costar, pasar por la farmacia,
y
tapones para mis orejas comprar.
¿
Pero me da que pensar, si tu como gato, eres animal
yo
como persona, animal racional,?
siendo
los dos “ animales “ creo que tu instinto me va a ganar,
pues
mientras con tus patas, el problema, puedes controlar,
los
míos, son dos,” ruidos – silencios” para empezar,
y
no ser capaz de afrontar, …..que con un gato NO, se puede, hablar
!.
Lolita
Carrión 18 septiembre 2017
dijous, 14 de setembre del 2017
MIL DOSCIENTOS, KILÓMETROS !!..
MIL DOCIENTOS KILÓMETROS !.
En
cualquier lugar, un paisaje así,
por
desgracia, a menudo podemos contemplar,
estas
fotos a mis manos, acaban de llegar,
siento
un escalofrio, no lo puedo evitar,
mil
doscientos kilómetros, no pueden separar
el
dolor, de mis sobrinos, ante el paisaje, que no, podrán olvidar,
y
que con el suyo, quiero el mio juntar.
He
convivido con ellos, cuando era un bello lugar,
(
ni que decir tengo,que es, un tema, familiar )
pero
al dolor de otras, gentes, gentes, con el mismo pesar
que
al no, ser por mi conocidas, igual lo siento, y lo quiero resaltar,
cada
noticia, de desastres, que los medios, no nos dejan de mostrar
quizás,
al verlo mas lejos, lo miro, y me llega a impresionar,
pero
de lo que estoy segura, es que jamás me podre, acostumbrar,
ahora
son mil doscientos, kilómetros, y ha tenido que pasar,
mil
docientas, veces miro, el paisaje... mil doscientas, veces, tengo
ganas de llorar,
Lolita
Carrión 14 septiembre 2017
dimarts, 12 de setembre del 2017
HURACANS, VENTS, AIGUA, FOC...!.
HURACANS,
VENTS, AIGUA, FOC !.
(
es en moments com ara quan, veigs,
el
meu grau, d'incultura, i el poc temps per el tema arreglar )
Imposible,
poder dormir,
són
las cinc del mati, es inutil descansar
el
meu, cap, no em para de mostrar
imatges,
esfereidores d'un mon, imposibles d'oblidar,
son
fracments, d'huracans, de un poder inmens,
que
ningu pot parar
son
persones com jo, però com si d'un mal son es tractes,
no
tindran, un bonic despertar,
els
mitjans, passen i tornen a passar,
imatges,
tan horrorossas,
que
per un instant, pugui pensar,
no
pot ser cert, això no acaba, de passar,!
Però
es que mol mes aprop, am foc ara m'he de trobar,
imatges
desoladores, d'una terra, d'un lloc,
que
els meus peus, han trepitjant,
d'animals
morts, de bosc d'alcines, d'un lloc familiar,
ara
un foc al seu pas el panic, de la gent,
que
veu, tot una vida cremar, mai podran olvidar!
Huracans,
vents, aigua, foc, morts
tot
es per pensar, amb tot,
qui
pot, posar el cap al coixi ?. Dormir - descansar !.
Lolita
Carrión 12 setembre 2017
dimecres, 6 de setembre del 2017
SETEMBRE , UN ANY MÉS !.
SETEMBRE
, UN ANY MÉS !.
No
puc, deixar de pensar,
que,
arribant setembre, no em deixo de preguntar
perquè
els anys, tenen tanta pressa, per passar, ?.
La
veritat, es que ho intento, vull...recordar
cada,
riure, plor, angoixa, benestar,
que
els 365 dies, viscuts m'hagin pogut aportar,
asseguda
davant l'ordinador,
els
meus records - pensaments, s'aturen, es neguen,
la
veritat, el motiu no, puc trovar,
Un
sonriure, perdut en el temps, no puc evitar,
quant
amb dotce, catorse, setse, anys,
els
anys llavors, de ven segur eran, mes llargs,
Cal
veura, el que trigaven, a passar !.
Quant,
sere gran, que mitges pugui portar,?
quant
sere mes gran, i am el meu grup, pugui passejar ?
quant
arribaran, els 20 per poder, anar a ballar,?
Com
he dit, els anys, costaven de passar !.
Fins
a” 21 anys, no erats major de edat”, si podem recordar,
Be,
si tot ha cambiat ?, haure de canviar !.
Com
veure, un llampec passar, al any vinent que pot pasar ?.
Puc
estar aqui... o potser allà, sigui on sigui,
setembre
tornara.
Entre
raïms l'aniversari, de nou em portarà
Lolita
Carrion 6 setembre 2017
dimarts, 8 d’agost del 2017
SANT LLORENÇ FESTA MAJOR 10 D'AGOST 2017
SANT
LLORESÇ, FESTA MAJOR !.
10
D'AGOST
Persones
que em coneixen,
saben,
pel que fa a Festes de la meva Ciutat
la
meva “ peculiar manera de pensar “
a
Sant Feliu de Festa a Festa, es viu;
cada
mes, cap de setmana,
algun
barri, carrer, o Plaça, de Festa s'engalana
tenim,
com a principals, tres d'elles
que
han canviat de nom, ( buscant ser mes originals )
Festa
de primavera, Festa d'estiu, i de totes la millor, Festa de Tardor,
OH
!.es Sant Feliu, UNA CIUTAT, SENSE FESTA MAJOR ?
Any
rere, any, segueixo reivindicant,
Nascuda
a aquesta, Ciutat, amb 70 anys, ja he que confessar,
que
em costa molt d'assimilar
que
sent Sant Llorenç, nostre Patro, no veure la Ciutat,
empaperada
de cartells, de Festa Major,
de
veritat tant sols 2 cartells a la Plaça de la Vila hi trovat
de
bent segur, Joan Lorenzo, els ha col-locat,
per
la meva part, he fet fotocopias, “ bustiada “
poques,
( dins la meva posivilidat )
alguns
veïns, m'han fet constar
amb
arrels profundes a nostres tradicions, ha estat per ells celebrat
no
voldria, ningu molestar, es la meva opinio i la volia donar,
per
acabar... quant el dia 10, escoltem les campanes repicar,
serán
las 12, l'Ofici a la nostre Parroquia, a punt de començar
fem
pinya per aixi, al nostre Patró Sant Llorenç,
en
la seva Festa, poder-lo honrar
Lolita
Carrión 8 d'agost 2017
dimecres, 2 d’agost del 2017
ATARDECER !!..
ATARDECER
!
Cariño,
hoy 2 de agosto, 45 años han pasado
del
dia que del brazo de mi padre,
entré
en la Iglesia, donde tu, ya me estabas esperando,
cierto
és, que hoy 45 años, después muchas cosas, han cambiado,
y
en mi “ ATARDECER “ es mi corazón, ahora el que te, está
esperando,
reencontrarnos,
otra vez, noche, tras, noche, sigo soñando !.
Lolita
Carrión 2, agosto, 2017
dijous, 29 de juny del 2017
MATINADES D'ESTIU !.

MATINADES
D'ESTIIU !.
son
las dues, quant amb mi mateixa tinc que, parlar,
tot
dient, “ ja ni ha prou “ cap el llit tens ja que anar,!.
Mes,
son les tres, quatre, cinc...els ulls es neguen a tancar,
hi
amb torno a mi mateixa, a preguntar que em pot passar ?
El
meu dia a dia, am, poso a repassar,
el
fet, no es el millor,
la
qüestió, es – a mes pensar, menys, descansar -
que
amb pot passar ? Quin neguit, pot el meu son alterar ?.
Diuen
que, comptant ovelles, el son, pot arribar,
en
el meu cas, puc assegurar, mai podria a ningú recomanar,
hi
torno, a les ca-boires, tornant el cercle, ha començar,
Es
l'angoixa, Es neguit, Es, no poder, respirar, ?.
Es,
el tenir , molts problemes, Es, No saber com, solucionar ?
Sento,
dins el pit, que en, un moment o altre, “ ha de explotar “
hi
em torno, a mi mateixa a preguntar, tractant de esbrinar,
Es...Por
!. el motiu, per arribant la nit, no poder descansar ?
Es,
el subconscient, que esta pretenent, d'alguna cosa, avisar ?.
Es,
el meu cap, com nuvol de turmenta,
mai
millor dit qui – el meu son vol alterar -?.
Prou
!. Ja ni a prou !, de tant analitzar !.
si
les matinades, son llargues, las tinc que passar,
sense,
mes voltes donar,
obrir
balcons i finestres, que el aire fresc pugui entrar,
que,
els mals sons, s'ha d'emportar,
perquè,
un nou dia, ara torna a...començar !.
Lolita
Carrión 29 juny 2017
diumenge, 25 de juny del 2017
CONVERSACIONES CON MI GATO !.
CONVERSACIONES
CON MI GATO
Whisky,
creo que seriamente, tenemos que conversar,
tienes
un problema,
y
no te puedo ayudar,
lo
cierto es que no se ni como empezar,
¿
y si probamos jugar ?
Parece
que no, pues no quieres ni escuchar.
- vamos a ver, que no solo a ti,
- los dichosos “ petardos “ te pueden molestar,
creo,
que a tu familia, felina ,
a
todos, cualquier ruido, les suele asustar,
tambien
a mi, me suele pasar,
a
cada petardo, ( bomba ) que tiran,
un
grito mio, le suele acompañar,
junto
a improperios,...
que
al ser yo, una Señora, solo tu puedes escuchar,
Whisky,
hay una cosa, que, mucho mas
me
llega a inquietar,
¿
de donde saca la gente, el dinero,
para
alegremente, poderlo quemar ?
Mejor,
dejar de pensar, a mi nadie me lo pide,
cada
persona en particular,
decide
en todo momento, como debe administrar.
Pero
perdona, tu problema como he dicho,
a
mi si me toca, solucionar,
no
me lo pones facil, con tu manera de actuar,
¿
acaso crees, de verdad, que si escondes tu cabeza,
debajo,
de mi cama, esto se ha de arreglar?
Seguro
que tengo, fiebre..¿.muy cuerda no debo estar ?
Lo
pienso, en cada ocasión, en que pretendo,
tener
con mi gato... una conversación !..
Lolita
Carrión 25 junio 2017
dissabte, 24 de juny del 2017
POTSER
PUC COMENÇAR A ENTENDRE !.
La
quantitat d'aquests 512 euros D'IBI
per
un pis de 40 mts. Aquest any he de pagar,
potser,
dic nomes potser, pugui avui entendre,
després
de veure el que hi vist hi reflexionar.
Nit
de Sant Joan, “ NO PERDO “ millor dir,
6
del mati del dia de Sant Joan.
Ha
estat nit de batalla ?
Potser
una guerra encoberta ?.
Eren
simplement focs d'artifici ?
O
eren “ bombes “, detonades per canons ?
Aixi,
estava la Plaça 8 de Març, amb tristes imatges,
després
de... per sort “ la nit mes curta del any “
tremolo,
sols de pensar, que podia ser” mes llarga “
Clar,
que hi celebrat, moltes Revetlles,
per...Sant
Joan, per...Sant Pere, per...Sant Jaume...
també
tenia petards, “ bombetes, mistos garibaldí,
bengales,
piules, trons, coets, que tiraven els mes grans;
també
es veritat que no estàvem preparats per una guerra,
que
any rere, any incrementa la seva potencia,
Mes
– jo estava parlant del IBI,
al
tema vull retornar.
Desprès
de com ja he dit, reflexionar
el
impostos em tocant pagar,
per-
persones, que el que fan es embrutar - ?
per
- el servei de neteja, que el nostre Ajuntament
te
a be, enviar per netejar -?
,!
d'una o d'altre....pagar !,
aquí
ho deixo, ho sento no ho tinc gens CLAR !.
Lolita
Carrión 24 juny 2'17
divendres, 23 de juny del 2017
ME HA VUELTO A PASAR !
ME
HA VUELTO A PASAR !
Cariño,
lo siento me tienes que perdonar
Otra
vez, me ha vuelto a pasar,
He
venido, hasta el lugar, donde tu estas,
De
pie en la puerta, una puerta, que soy incapaz de cruzar
No
puedo, ni quiero olvidar,
11
años, de un 23 de junio, 9 de la mañana,
cerraste
los ojos, Solo querías, descansar,
en
una cama del Hospital, solos los tres,
Tu,
nuestro hijo, y yo,
Tus
manos, de las nuestras, no queríamos soltar,
Lentamente,
se aflojaron, y decidiste marchar….
Solo
puedo decirte:
Cariño;
donde quiera que puedas estar, Descansa en Paz
Lolita
Carrión 23 – junio - 2017
SOM-HI !!!!!!
Som-hi, després d'un parentesi, per motius potser per falta de motivació
crec que no puc deixar, d'escriure en el meu bloc .hi molt menys amb un dia com avui.
sempre hi considerat que agradat-me, escriure, ( altre cosa es que m'agradi
hi un altre no saber-ho fer )
tinc al bloc una eina, per intentar expressar els meus sentiments.
Vull tornar a insistir que son " les meves coses "
un petit diari, obert a tot-hom, qui hi vulgui entrar.
Lolita Carrión 23-juny-2017
dilluns, 20 de març del 2017
TOC, TOC, - QUI HI HA -
TOC, TOC, - QUI HI HA -
Hola,
soc la Primavera, que ja vull entrar,
a
l'hora, et vull explicar,
dites,
que a la primavera, em solen aplicar,
Veurem....Ja
pots començar,
La
primavera, la sang, altera,
Oreneta,
arribada primavera començada,
Els
ocells, tornen a cantar ?. La primavera acaba d'arribar,
L'aigua,
de la primavera, si no es torrencial, omple la panera,
Una
cuca, no fa estiu, ni una flor fa primavera,
Tramuntana,
de primavera, - pluja al darrera -
Dues
primaveres en un any ? Es pur engany,
No
hi han primaveres, sense flors, ni estiu, sense calors,
Al
llit, tot l'any, es primavera,
Mal
hivern, primavera d'infern,
Fuig
hivern, ves a dormir, la primavera, ja es aquí !!!
Crec
primavera, que per lo referent a mi,
ja
en tinc prou, de dites, - ho deixem aquí -,
La
meva també vull dir:
em
un bategar del meu cor, - pensava,-
la
primavera ja, deu se a prop, hi no m'he, equivocava,
tants
anys, enrere, han quedat,
tants
anys,o a sobre he posat,
que
avui tot, per mi es molt... embolicat,
lo
de, Primavera, Estiu, Tardor, Hivern,
avui
ja no es compren !!!.
Lolita
Carrión 20 març 2017
diumenge, 19 de març del 2017
10 AÑOS, 8 MESES, 19 DIAS,
10
AÑOS, 8 MESES, 19 DIAS,
Cariño,
quiero contarte, lo que hoy me ha pasado,
y
decirte, lo que en mi, ha despertado.
Por
la calle iba yo, andando
en
mis cosas, como siempre pensando,
Sin
más un hombre, ( que no conozco )
a
mi lado se ha parado lo, siguiente me ha preguntado,
“ Per
favor, em permets una pregunta ?
Si
claro, he contestado,!
Tu
ests Carrión ?
Pues
mira si, has acertado,!
Pel
teu marit, l'Antonio, et volia preguntar,
tenia
com ell, un camp,
on
sempre, ens solíem trobar,
ara
la veritat, ja no tinc camp,
fa
molt temps, que el trobo a faltar
tambe
conec en Manel, el teu nebot, hi al seu pare, el teu germa “
Cariño,
te puedes imaginar,
lo
que para mi ha sido, poder contestar, ?.
El
pobre hombre ni sabia, como hacerse perdonar,
por
el daño, que su pregunta, me pudiese, a mi causar,
Quiero
ahora – una cosa confesar –
me
he sentido orgullosa , escuchando,
a
un hombre ( que no conozco )
por
cosas sobre ti, que mencionaba, al hablar,
Lo
he visto, tan claro – jamas de mi lado has marchado -!
pensar,
en las veces, que yo te he reprochado,
las
veces, que tu, partida, he llorado,
pero
después, de ver que, 10, años, 8, meses, 19, días, han pasado,
una
persona, una sola, aun por ti me haya hoy preguntado,
puedo
decirlo mas alto – pero no mas claro -
Cariño...no
te has marchado !.
Lolita
Carrión 19 de marzo 2017
Subscriure's a:
Missatges (Atom)