diumenge, 24 de juliol del 2016

CONVERSACIONES CON MI GATO


CONVERSACIONES CON MI GATO


Whisky, se que pendiente,
tenemos, una conversación
desde mi regreso, a casa
¿ no he tenido valor, o tal vez ocasión ?

Has de reconocer, que si marché,
fue por “ obligación “
dejarte me costó un “ montón “
y al reencontrarnos, sentí
verdadera emoción,

al verme, mil volteretas, por el suelo dabas,
de refregarte por mis piernas no parabas
del sofá te subías, y bajabas,

pude ver claramente, como a tu manera
tu alegría, hacia mi, demostrabas
como puedo ver, claramente,
que hoy, ni un momento de mi lado te separas,

perdona, si en algún momento, mi voz en tono cansada
te grita: Whisky, por favor basta,
que al suelo vas a tirarme !.

entre mis piernas, te cruzas,
cual lazo, en el que quieras atarme,
es el recelo, que tienes, de que yo, vuelva a marcharme,

te pido otra vez perdón, por lo mal, que lo pasaste,
no por falta de alimentos, tampoco de limpieza....
nada te faltaba, pues venían a cuidarte,

pero te faltaba todo, sin mi presencia constante.
Tu lealtad hacia mi, no dejas de demostrarme,
eres mi sombra constante, ni dos pasos. puedo alejarme

Whisky; ¿ quieres saber una cosa curiosa ?
Me pregunto, ¿ es normal que a un gato, le pida perdón ?
En tu caso creo que si,- es normal,-
creo que lo “ anormal “ ¿ es querer mantener con un gato conversación ?

Nota: es tan grande su enfado,
que no quiere ni verme, aun estando a mi lado!,




Lolita Carrión 23 de julio 2016





dilluns, 4 de juliol del 2016

MANEL CARRIÓN

MANEL CARRION

Recupero, un petit recull de l'entrevista que van fer al meu germà Manel
en la revista VA i VE, un mes d'abril, 1983,

Manel Carrión, 27 anys, present a la junta del Centre Parroquial.
Estem fent l'entrevista en el pati de butaques del Centre.

Manel, què hi havia, aquí on estem, asseguts ara fa vint-i-set anys?

El que era, un solar, un terreny, de l'església. No hi havia, res mes que això.

Quin càrrec tenies quant vas entrar a la primera junta de Centre
i quina era la problemàtica en aquell temps?

Vaig entrar a la junta del Centre, com a comptador, tindria uns 20 anyins o vint-i-un,
El Centre estava situat on hi ha ara el Restaurant Centre.
I allà ja vaig arribar, a ésser president.
Posteriorment quan es va constituir la Junta d'Obres on hi eren presents molta gent coneguda.
L'Angel Pagès l'Armengol, Cinto Rius etc.

Quan es va inaugurar aquest nou Centre?

Ara fa disset anys, a l'any 1966
es va inaugurà amb l'obre “ El ferre de tall “

El millor record Manel,

sense cap dubte, el dia de la inauguració, després de 7 anys tancat
la sala plena de gom a gom, de gent de Sant Feliu, De gent que havia lluitat
que estimaven al Centre de veritat,
Persones algunes que ja ens han deixat com Sr. Bosch, o en Ribas
per mi aquell dia es el millor record.

Manel, he fet un petit calcul, i observo, que portes mes de deu mil, hores dedicades al Centre
que farà ara sense el Centre.

Em dedicaré a casa, potser amb toca una mica
estic fora, com a membre de la junta, però estic dintre com a soci potser el que no m'han
exigit a mi, jo els exigiré a ells, .


El Centre ha perdut, encare que no del tot, l'home representatiu dels vint-i-set
darrers anys, Molts santfeliuencs li agraïm de cor
la seva dedicació, al Centre Parroquial.


Enguany si Deu Vol el meu germà en el mes d'agost farà 82 anys,
i puc assegurar, que ell, mai, mai, de una manera o altre, en cap moment
ha estat allunyant del Centre Parroquial.


Lolita Carrión 4 de juliol de 2016




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...