diumenge, 25 d’agost del 2019

POSTA DE SOL !¡.



POSTA DE SOL !¡


la roda de la vida, t’he el seu cercle per rodar
les estacions, amb  la vida tinc costum, de comparar

començant per primavera, es igual a infantesa 
som com flors, dolces olors, a punt per la vida despertar

seguim, amb l’estiu, la fruita, com nostre vida, comença a madurar,

ara ve la tardor, els arbres perden les fulles, nosaltres la il·lusió,
tenim un sol apagat, que ens porta, al dia a escurçar

ja som hivern, gelor, fredor, es vellesa, al meu cor, li costa bategar
 ( soc gran no ho puc oblidar ) 

d’aquesta manera, any, darrera any, ells, els anys van passat,

ja setembre, es va apropant, els números del 2 al 3  tinc que cambiar,
“ es el meu aniversari “ mes, res tinc que celebrar,

la tardor tinc que saltar, de sobte, es l’hivern dins el meu cor,
tristor, por, geló, preguntar, constantment, al pensament,
 que més ha de pasar ?

la fotografia, que encapçala  l’escrit, és d’una posta de sol,
amb un cel ennuvolat,

he vist nombroses,  postes de sol al llarg dels meus 72 anys
he posat aquesta, perquè,  m’ha fet il·lusió ? - doncs no -.

amb sol que s’apaga, un cel ennuvolat, es el que millor defineix 
avui del anim, el meu estat.

no vull ni pensar, que amb aquest escrit negativa pugui semblar.,
la soledat  t’he, costos que has de pagar,  després, s'acaba per acostumar

HO ESCRIC, AMB LLETRA GRAN COSTA, PERO ES POT SUPERAR.

també crec, que sempre ja algun tema per poder parlar !¡.




lolita carrión 25 d’agost 2019,

dijous, 8 d’agost del 2019

APAT DE FESTA MAJOR !¡.

   

ÀPAT, DE FESTA MAJOR !¡

10 d’agost  SANT LLORENÇ
FESTA MAJOR !¡

La falta de tots - de tot, 
amb porte, a la nostàlgia, de pensar
amb FESTES MAJORS, passades,
per ejemple, amb el dinar,

la Pilar, ( la mama ) tota, o quasi tota 
la familia, acostumbraba, a juntar,

La taula, tan ben, parada…
la posarem a l’entrada de la casa
la casa on jo vaig néixer, EL VA I VE,

el menjador, no podem estar,
“ de fer-ho, no podem pas pasar,

la taula !¡ Ella, se esmeraba amb preparar
estovalles, especials plats, i coberts 
que després, es tornaven a guardar,
“ fins hi tot, copas  pel cava solia posar,”
( del que escric, era en el segle XX no podem oblidar,) 

ANEM AL ÀPAT,
seguint la tradició, el mateix que, per Nadal,
era el àpat de FESTA MAJOR !¡
( amb algunes variacions, està clar)
per l’agost. fa una calor, impossible d’aguantar,

VERMUT: varies coses per picar, per començar
ESCUDELLA I CARN D’OLLA AMB GALETS
COM EL POLLASTRE : rostit amb prunes i pinyons,
( vull comentar que a casa meva el pollastre dos cops
l’any es solia menjar, per NADAL, I PER LA FESTA MAJOR
POLLASTRES CRIATS A CASA, 
però també, eran un gran problema, a l’hora de matar)

el postre era un tall de gelat, que als joves, a “ CAL MATA,” 
ENS FEIEN  ANAR A COMPRAR….

cada  matí el primer que veig,” el campanar “
Demano a Sant Llorenç que em, guardi,
que els meus records, del cap, no els deixi borrar.

perquè, ells son la vida, que,  m'ajuda el dia, a dia, a pasar
fins  que Deu, disposi la meva, hora per, marxar


Lolita Carrión 7 d’agost 2019

divendres, 2 d’agost del 2019

NO DORMÍ, AQUELLA NOCHE !¡



NO DORMI,  AQUELLA NOCHE 


Cariño: no dormí,  en toda la noche
       ni dormiré esta noche  
como, no puedo dormir
las noches del 2 de agosto,

si fue justo,  el 2 de agosto, 
el dia, que nos casamos
47 años, han pasado, 
los 13 últimos, sin tu estar, a mi lado

las seis de la tarde, llovió todo dia,
con tanta fuerza, el agua caía
que no tengo. ni el recuerdo 
clásico,  en todas las novias,
saliendo, de nuestro enlace, ni una fotografía,

era tan fuerte la lluvia,
que no sabría decirte 
si no era una, señal, que en lágrimas,  convertiría 
los 47 años pasados
junto, a los 13 sin tu compañía,

cariño, recuerdo cada paso.
cada momento del dia 
de este SI, QUIERO, que tu dijiste primero
luego yo repetia, 

recuerdo, 
a mi padre, yo de su brazo cogida,
sintiendo, lo mas bonito, que se siente, en este dia,

hoy se que no puedo, tener alegría,
mirando a mi alrededor, viendo, 
que ya no están,  - tantas - personas queridas,

hace que, en el dia a dia, me dé más cuenta,
que mis manos, están cada vez,  más vacías

lo que te escrito esta noche,
de sobra, tu lo sabias. !¡.


lolita carrión 2 de agosto 2019
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...