diumenge, 26 d’octubre del 2014

TOT SANS

TOT SANS



Tot Sans, es una Festa tradicional catòlica, dedicada al record dels avantpassats;
Aquesta Festivitat és una de les mes antigues del mon Cristià
En el segle VII, el papa Bonifaci IV, va decidir que cada 1 de novembre se celebres una Festa
En una missa, en honor als difunts i un peregrinatge al cementiri per fer una visita solemne a tots.
El culte als morts es manté al dia d'avui, es fa una visita al cementiri per dur flors als difunts
i arreglar la seva tomba,

Son propis d'aquest dia, tres menjars especials, Castanyes torrades, Moniatos i un tipus de pastissets que reben el nom de Panellets, preparats de moltes maneres, de coco, xocolata, codony, cafè pinyons....tot regat amb vi moscatell
dels aplecs per menjar, aquest plat típic se'n diuen Castanyada es del final del segle XVIII.

A Occitània també es celebra, la castanyada, però no associada al dia del difunts, si no com una Festa de Tardor, com el Halloween dels països, Anglosaxons.

El buscar, de quina manera Tot Sans celebrar ;
ha estat per mi poder comprovar:

que la carbassa, amb puré, m'encanta menjar,
que un cop d'escombra, a las teranyines, aranyes, puc exterminar
que bruixes, sang, disfresses, ens volen encolomar,
que a les escoles, als petits
el Halloween comencen per celebrar

però que sàpiguen, els que pensen,
com Anglosaxons
que aquí, a... Catalunya, perseverem;
amb les nostres Tradicions....
















dissabte, 25 d’octubre del 2014

UN SUEÑO


UN SUEÑO


Justo ayer, leí una frase,
para mi, interesante,

-Decía así: las horas que dormimos;
podemos considerar, que morimos;
y en la mañana, al despertar,
lo podemos considerar...resucitar;

siempre, he tenido esta forma de pensar
pero al leerlo, hoy me atrevo, a confesar

! Que esta noche, he soñado;
  • pocas noches, me ha pasado -
estar en un mundo, rosado,
personas, queriendo estar a mi lado,
tanto cariño, y amor demostrado
que de tanto reír...he llorado !¡

¿ reírme a carcajadas ?
ya son historias, pasadas !
son historias... olvidadas !.

Nunca he sido, agraciada,
pero, reír me gustaba,
un gran circulo de amigos,
lo demostraba,

todo ya lo he perdido,
el reírme... también al amigo!.
No se muy bien lo que pasa conmigo!.
¿ será la tristeza, el motivo ?.

Doy gracias, al infinito;
por el sueño, tan bonito,
y si dormir, es cada noche un poco morir
solo quiero dormir, dormir,...dormir !¡











divendres, 24 d’octubre del 2014

LAS ESPINES PUNXEN


LAS ESPINES PUNXEN


Avui 24 d'octubre
fa 6 anys, que una espina
a la gola, es va clavar;
recordant aquest dia,
em costa molt respirar

la imatge avui és viva
seguira viva demà ?.

Es tracta d'un menjador
el meu advocat, i jo
la propietària al costat
també del seu advocat

havia de ser aixi
com que de mi, no es fiava
am Judici constantment, amenaçava;

sobre la taula, un munt de papers
papers que no valen res “
de tot lo signat, ella completament ha passat;

la primera punxada va estar
en el moment que sobre
la “meva taula “ jo les meves claus depositar,
un gest normal, les havia de deixar;

No deixava només, unes claus
deixava una vida, deixava tristesa,
també alegria , buscant mes profund
la meva mare, em deia a cada punt,

els testos, amb flors si són ven fortes les seves arrels
mai es poden trasplantar
si ho fas, igual passa a les persones
sempre s'acaben per assecar

no es tracte d'un drama l'escrit
ni amargada jo estic
intento de reflectir el que sento i vull dir...

cert es que no t'he importància

!.sóc tan sols, aquesta planta
que després, de trasplantar;
veu clar com les seves arrels
ja es comencen a assecar ¡.


Lolita Carrión 24 d'octubre 2014





dissabte, 11 d’octubre del 2014

PORQUÉ, PORQUEEÉ, PORQUEEEÉ ?.


PORQUÉ, PORQUEEÉ, PORQUEEEEEÉ ?.



Cariño : es una pregunta, que repito en voz alta,
tantas veces... !. cuando soy consciente de tu falta;

Me pregunto porqué, “nadie” ayer, ¿ preguntó por mi ?.
después de que por la mañana, en la calle me caí,
dolor intenso siento, cuando este “alguien”, pasa de mi,

Me pregunto porqué, al igual que en la fotografiá,
mi corazón está dentro del nubarrón noche y día,

Me pregunto porqué, por escribir esto,
me dirán, que todo el día protesto,

Me pregunto porqué, las personas dan su opinión
sin querer escuchar, nunca cuando habla mi corazón,

Me pregunto porqué, estos sentimientos esa alegría,
de mi niñez – juventud – madurez, se alejan de mi vida!.

Cariño, son tantos los porqué, en mi... día a día;
que para escribirlos todos, necesito otra vida,

antes de terminar quiero hacer constar
que mis letras, son mis letras, nada más;
que todo el mundo, es libre de opinar,

pero no escribo para llamar la atención
hacerme la mártir, tampoco es mi intención,

solo pretendo, intento- razonar,-
Me pregunto porqué, la soledad
es lo que mas daño, puede causar,

!-será por cuestión de edad ?.

para todo lo demás,
ya está Dios, para juzgar










dissabte, 4 d’octubre del 2014

LA CASA PER LA FINESTRA...


LA CASA PER LA FINESTRA...



Octubre ja ha arribat,
també la disbauxa, a la nostre Ciutat;
quilos, i quilos, de pólvora es llençaran,
es, el que - “mola”... es, el que està de moda es, ...la Festa Gran.!


Un fet que s' incrementa, any darrera any,
tabalades, correfocs, diables... d'aquí, d'allà
dedicat al jovent, exclusivament.


També es veritat que d'altres actes faran!
alguns per la gent gran
concerts, balls, havaneres... sempre de nit
quant els grans, ja som al llit.


!Ep – es la meva opinió que no va per cap cantó
any darrera any, jo comento la qüestió
any darrera any, reivindico perquè no tenim Festa Major ?.
crec que Sant Feliu, no li cal el foc per fer caliu.
Demostrat, a quedat el 10 d'agost, aquest estiu.


Tothom hi està convidat. Només hi faltes tu!
El Senyor Alcalde, aixi s'ha expressat
en el llibret de la Festa, que ha las bustiàs em trobat,


agraeixo de veritat, aquesta cordialitat,
però declino la invitació, no m'agrada, res d'això,
Festa de Primavera ( millor- de roses exposició )
Festa D'estiu ( millor- Festa Major )
Festa de Tardor ( millor- Festa Major petita )


Crec que els anys van avançant, que es bo, de mirar endavant,
però no em deixo de preguntar;
si les tradicions de la nostra Ciutat , serà el preu a pagar ?.






divendres, 3 d’octubre del 2014

MONTSERRAT S'OMPLE DE MOCADORS VERMELLS



MONTSERRAT, S'OMPLE DE MOCADORS VERMELLS


Octubre dia 1, Creu Roja es llueix organitzant !
La primera. Trobada de persones grans,
Vellesa Activa “ l'acte anomenant,
activitats tot el dia a Montserrat, es faran .

Vagin per el Pare Abat, i tota la comunitat;
moltes gràcies de veritat

Presidents, organitzadors, treballadors;
però sobretot aquest escrit al voluntariat, va dedicat,

Gent jove, també de grans, de 650 persones cuidant;
alegres, simpàtics, amb paciència, constant

les nostres preguntes, a cada moment contestant,
ni un mal gest, ni una mala cara, és cosa molt important,
de vuit, a vuit, tot el dia, dedicat, aquesta persona gran,
deixant enrere família, parella, amics...per ells també importants;

M'agradaria explicar-me però ho sento, soc la persona gran,
Que del coll, com moltes altres,
portava, un mocador vermell penjant!.

voldria dir...les paraules justes, no sé si em sortiran
que una certa tristor, el meu cor anava notant
mentre de Montserrat, jo m'anava allunyant;

Que a la Verge Santa, no poder besar;
Que a l'escolania no poder escoltar;
- un regust... amarg a mi ha deixat -

Espero, demano, desitjo,
que si l'any vinent la segona trobada, es pot celebrar,
aquestes coses entre tots podem esmenar !¡

Donar las gràcies a tots em resta per acabar,
sense poder dels meus ulls esborrar
la imatge d'un menjador, ple a vessar,
i un bon àpat a taula, per menjar......





Lolita Carrión 1 d'octubre 2014
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...