dissabte, 31 de desembre del 2016

INNOCENT ?. PERÒ FELIÇ


INNOCENT ?. PERÒ FELIÇ...

Tinc, la seguretat, que persones,
que avui, tenen la meva edat,
a mes d'un, li ha passat.

Avui l'ultim dia del any,
era per mi un esdevenir, d'amunt – avall,

L'home dels Nassos voltava per la ciutat,
el trobar-lo, era una necessitat,
( com d'altres que als petits ens havien ensenyat )

Mama... que a la Plaça de la Vila,
un bon rato, hi passat, hi per allà no ha passat

Hi es clar, ( deia la mare ) ara mateix,
per qui davant, ha passat, corre, corre, deu ser al mercat,

hi tan que corria, “ llavors qui no ho faria “?.

entrar, a la Plaça...els ulls vent oberts,
entre las parades, preguntar,
busco al Home dels Nassos l'heu vist entrar ?

Siii... acaba de marxar, jo diria... “algú em contestà “
que si vas, corrent al carrer, Santa Maria,
de ven, segur allà estarà.

Hi aquest, era el meu recorregut :
Plaça de la Vila, carrer del arbres, la Plaça, ( avui mercat )
fins carrer Santa Maria,
recorregut, limitat degut a la meva edat )

!. mama que de voltar m'he cansat,
que el Home dels Nassos per cap lloc li trobat !

!. Deia la Mare, mira, el mateix - que el any passat - !.
de vent segur, ha passat, per el teu costat, i no t'has adonat,!
Vaja, - que en aquesta hora,- ? Ja, deu de ser, a un altre ciutat,.

Any, darrera any, la historia va anar, continuant,
fins que, del meu cap, la boira, va anar, marxant,

el dia, de Santa Llucià, anar, a les cases,
cantar, la cançó, i de pomes, nous, i ametlles, omplir el sarró;
fer, el Pessebre, amb herbes, que de la muntanya,
el meu pare, portava, amb il-lusió també “cireretes de pastor “
el dia de Nadal, un fet tradicional, fer cagar el Tio...

Es la meva historia, es la meva tradició,
Innocència ?... Si, però amb il·lusió

Lolita Carrión 31 desembre 2016
( dia del Home dels Nassos )




dimecres, 21 de desembre del 2016

BONES FESTES, BON NADAL !.

BONES FESTES, BON NADAL...

Enguany, em costa escriure,
desitjant, un Bon Nadal,!.

veient, el que passa,
en, el meu voltant,
! tot sembla tant, natural !

Aquesta, és l'historia,
Somnis, de Nadal,!

Aportem-hi, fantasia, “endavant”

Farem, el pessebre, ple de molsa,
un riu, un pont, per poder, creuar,
les figure-tes, que a Jesús Nadó,
fins el portal, el puguin anar, a adorar,

Amb suro, farem els cims,
amb, blanc coto, com si fos, neu,
un àngel, damunt, de tot,
anunciant, que es nat, el Fill de Deu,!.

Tres, camells arribant, al portal,
amb ells, els tres Reis D'orient,
potser, estan cansats,
però, estan contents,
ells, porten joguines, per a tots els nens,

Aquí, s'acabe el somni,!...

famílies, que tot, han perdut,
avis, pares, germans,
son, d'altres països, viuen, entre el fang,
però, a la nostre porta, també, estan trucant,

Avui, el que compte, del tot, natural,

son els desitjós!.

! BON NADAL !...



Lolita Carrión 22 desembre 2016





dilluns, 5 de desembre del 2016

UN TRETZE DE DESEMBRE......!.


UN TRETZE DE DECEMBRE...AVUI TORNO A RECORDAR

Era, un tretze, de desembre,
la data, mai podré, oblidar,
en quant, al Any ?. Poc pot importar !.

Un noi, un amic, ( després va ser el meu marit )
sortir, em mi em demanar “
en la època, aixi solia, una parella començar,.

De això en deien “ ton-teixar “... “ festejar “,
fins que ell, el pretendent,
a casa meva, es presentar,
als meus, pares, la meva ma, tenia que demanar,
sabent, aixi, si podíem continuar,

Com podem, imaginar, era en un altre segle,
las coses, els fets, aixi, tenien que anar;

però el destí, la Nit de Nadal...
va estar, molt apunt, de l'historia canviar,
( com es evident no va passar )

dues parelles, amigues, juntes,
a Missa del Gall, a la Parroquià varem anar,
la Església, plena de gom, a gom,
tant plena, que de peu, tota la Missa varem estar.!

( malauradament, cosa que ara, poc acostuma a passar )

Tant...piadoses, les noies, que no, ens varem adonar,
que, les nostres, parelles, sense fer-se notar,
de l'església, varen marxar !!!!.

( segons ells, un “cafè” necessitaven, no podien esperar )
aixo, ens deien al sortir, i retrobar,
A, les dues noies, amigues, a l'ore, de explicacions demanar.

Una, “ ofensa “ tan gran, vaig trobar,
en una Nit, de Nadal, ( per mi, molt especial )

que carrer, “d'a-baix “ amunt, vaig enfilar,
sense, voler, les seves, paraules escoltar,
en arribar, a la porta, de sobte amb, vaig girar,
tot dient, “ la relació s'ha trencat “
mai, mes vull veu-ret, ni pensis, tornar,
i molt menys, demà Nadal, vull que vinguis a dinar !.

Ni, cal dir, que tot el mati, mirant per la finestra, vaig estar.
Fins unes llàgrimes, es van escapar,
quant, a las 14 hores, just per dinar, al vaig veure, abaix esperar,
portant, a la ma, una rosa vermella, per fer-se  "perdonar."






Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...