dimarts, 27 de setembre del 2016

QUE SOC?.


QUE SOC?.


Es veritablement, impressionant,
mirant, ara mateix el cel
es, el que estic pensant,

son las set, del cap vespre,
quina de grossa, s'està preparant,!

de sobte, ja esta llampegant,
i a darrera, el tro, li esta replicant
llamps, trons, molta pluja, esta deixant,

llavors, m'han adono, que sola, estic, parlant,
alhora, que no deixo, de mirar al cel, ni un instant.

Qui soc,? Ja ho sé, però el Que soc?
Em segueixo preguntant.?

Un granet de sorra?
Una mota de pols?.
Una fulla, d'arbre, que sesta, assecant?

Tanco las finestres, al carrer,
segueix, diluviant,

quant, acurrucada, al llit,
abraçada al coixí, segueixo, pensat,

Que soc?, - Que soc, jo?.-
davant la negror, que m'ha esta envoltant.










Lolita Carrión 24 -setembre- 2016




dimarts, 6 de setembre del 2016

PETIT BALANÇ D'UNA DÈCADA !.


PETIT BALANÇ D'UNA DÈCADA!.


Son ara, las 00 hores, del 05 de setembre de 2016
just. en aquest moment, deixo enrere, una dècada,
Es l'hora, de fer un petit balanç,

que hi viscut, per ressaltar,?.

Tant sols, una cosa que no puc, deixar passar,
el naixement, d'una neta,
Mar,!. de nom l'hi varen posar,

una coseta, menuda,
què, dels meus braços, ja es volia escapar,

tres anys, ja t'he la petita, hi a braços,
no vol estar,
tota, ella es una rialla, rialles, per contagiar,

per el demés;
Res.. dels últims, 10 anys puc, ressaltar,

molt, rebel, els vaig, començar, sola,
la soledat, em dolia, em costava, superar,
quants, dies l'angoixa, no m'ha permès, respirar,

Avui, en dia, soc jo, la que sola, vull estar,

a les 0,01, hi ara què?
no em deixo, de preguntar,
que pasara, a partir de demà?

Res... anys, mesos, dies hores.
Mes problemes...
seré, capaç de solucionar?

Una, altre dècada, tindre, que esperar
per un altre petit balanç, realitzar?.

La resposta, només al destí, podria preguntar,

però el destí, es això, destí,
preguntes?. No acostuma, a... contestar !.

!.FELICITATS, LOLITA, els 70, t'han, començat, ha, atrapar!.


Lolita Carrión 6 de setembre 2016










dissabte, 3 de setembre del 2016

CONVERSACIONES CON MI GATO


CONVERSACIONES CON MI GATO

Whisky: hace unos días. que noto en ti,
un comportamiento, de verdad,...distante?
o quizás chocante ?.

hoy, es un día, de los que ,
ni a sol, ni a sombra, me has dejado,
sé, porqué, estás preocupado;

del Congreso de Diputados, podemos hablar,
pero te advierto, el tema, no es fácil de explicar
de todas formas, mi opinión te voy, a dar,
opinión, que poco sirve, ni nada te ha de aclarar.

En lo que yo ayer, pude, ver, y escuchar,
simplemente, en un patio, de colegio,
parecían sus señorías, estar,

- si a ti no te quiero, -
- contigo, no quiero jugar,-
.- no, me ajunto, contigo,-
- ni, yo me voy, a ajuntar,-
- Tu, no tienes, vergüenza,-
más,- que tu, seguro, te lo voy a demostrar,-
porqué, nosotros, nosotros, nosotros, bla, bla, bla ....

Ah!. pero, es verdad, que solo, sus señorías, pueden jugar;
de los, otros,” nosotros “ nada tienen, de que hablar,
Whisky,
es, que creo que, en el fondo, preocupado, has de estar,
tu comportamiento, es tu forma, de querer, preguntar,

Debes, estar tranquilo, deja que hablen, nada tendremos,
nosotros, que recortar,
compartimos, 40 metros de piso,
600, euros...y un poco mas,
pagamos, una hipoteca, solo 20 años
nos quedan, ya por pagar...

nuestra, vida, está, resuelta,
crees, ahora, que nosotros, nos tenemos, que preocupar?.

Preocupar, lo que se dice, preocupar,
es, lo mismo de siempre,
a mi edad, pretender con mi gato, conversar!

NOTA, son las 2'30 h. de la madrugada,
en, la cama, no puedo,estar,
( jóvenes que no comprenden que es hora, de descansar?
( padres, que no, saben enseñar, reglas, de urbanidad?
¿ de verdad, de qué, nos debemos preocupar?


Lolita Carrión 3 de septiembre





dijous, 1 de setembre del 2016

GERMANS, ANYS, NOSTÀLGIES...


GERMANS, ANYS, NOSTÀLGIES...


Un petit, recull de fotografies,
trobades, aquí, o allà,
em conviden, així, a reflexionar.

No, no, es el que pugui, semblar,
No es un salt en el temps,
la qüestió, va mes enllà,

els anys no perdonen “ solem dir,

què no perdonen?,
què ens han de perdonar?
Què el nostre cos, s'acabi per encorbar ?
ple d'arrugues, acabar?

Mes aviat, o mes tar, a tots en ha de passar,

Posant, jo la vista enrere, m'agradaria... sumar,
sumant, la edat dels tres germans, 229 anys,
caram!, - es per pensar -, tindríem, molt de que parlar,

malauradament, poc tenim l'oca-cio, dels tres, ajuntar,
son, malalties, problemes, esdeveniments, familiars,
la vida, es qui desi-deix, nosaltres, em de acceptar,

tampoc fem res, per la situació, evitar,
vivim, el nostre dia, a dia, Si,- ho acceptem,-
perquè ens em d'esforçar?.

La nena, ( jo ) la petita, la ultima, a la família arribar,
i sentit nostàlgia, a punt dels 70, entrar,

aquestes fotografies, no puc deixar, de mirar;
fins el punt , que demanaria, si això es pogués, demanar,

reviure, el màgic, moment,
( a Cal Sisi ens varen retratar,)

de tornar a ser petita, amb una palma, a la ma,
i als braços, del meu germà... poder tornar !.






Lolita Carrión 1 de setembre 2016
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...