dilluns, 29 de juny del 2015

UN SENTIMENT, UN PAPER



UN SENTIMENT, UN PAPER


transcriure, un sentiment,
en un paper, amb tant sols, un paper,
que ara mateix, avui, no voldria fer.

No es res, de gravetat,
el que vull dir, segurament, com sempre, un disbarat.

Avui el destí, torna a posar-me a prova,
una etapa, una més, que la vida em porta,

l'ultim dia del mes de juny
les llàgrimes, brollen grosses, com un puny,

per molts motius jo puc plorar,

soc... “ ploramiques “ de molt petita, vaig començar,
per, dolor, per, alegria, per, pena, per, tristor...?
amb l'incert-essa, avui, amb quedo jo,

amb un,- Ara, que ?. Que, passara ?. Que, faré ?.
La resposta, – pregunta,- torna ser, ho aguantaré ?.

Si, ja ho, se, que no es tracta, de cap pèrdua,
tampoc, de cap malaltia,
tan sols, es un nou repte, repte, que viure, no voldria,
de reptes, es plena la meva vida.

Però...estic molt cansada, per mes que acostumada.
veig “fantasmes”?. On voldria veure esperances ,
esperances ? Lolita, que estàs dient ?.
Si estàs quasi abaix de la pendent,!

El millor seria, viure tranquil·la, aquest nou, dia, a dia,
pensant en tot moment, que a lo millor, el cercle canviaria,

millor seria, certament, però pensant aixi, m'enganyaria,

Tot plegat, es un crit desesperat, llençat al vent...
a qui, pot importar, un paper, i en ell, escrit, un sentiment ?...





Lolita Carrión 30 de juny 2015



diumenge, 28 de juny del 2015

EMBOLICA QUE FA FORT !¡.


EMBOLICA QUE FA FORT

Al llevar-me cada mati,
es costum meva, pensar
avui era algun dia a celebrar ?

Penso, amb passat, es veritat,
actualment per mi, tot es desgavellat,

Avui, per exemple, revetlla de Sant Pere?
Si, si, demà es “ m'entra duri “ Sant Pere,
parlo de Revetlles, NO de petards,
sobra això , ja hi opinat

Ho dic, per un altre historia,
segurament parlant, de la “ prehistòria “

a Sant Feliu teníem, tres Revetlles,

Sant Joan 24 de juny, sardanes a la Plaça de la vila, balls coca, alegria !
Sant Pere 29 de juny, gran Revetlla al Ateneu, quantes coses, jo diria,
Sant Jaume 25 de juliol, cava i coca, també ball, família sempre reunida,

de sobte, tot capgirat,

amb el tema de revetlles a la nostre ciutat
Sant Joan, sol ha quedat !.

! Ho torno a dir, que no em refereixo, a petards
la pólvora a la ciutat, com a ressenya, de identitat ha quedat,
esta mes, que demostrat

torno a la prehistòria,

teníem també ( els tres dijous que brillaven mes que el sol )

Dijous Sant ( ja no es Festa )
Corpus Cristí ( traslladat a diumenge )
el dia de la Ascensió ( no ho se de debò )

Si alguna altra cosa ara faltava
tindrem la Setmana Santa; en una data fixada;
aquí, no puc opinar, primer, tindré que estudiar;

certament que amb, la prehistòria,
es vasa la petita historia,

Costums, Diades, Festa Major, Celebracions, Sans, Tradicions...
Tantes? Quantes? “ per el forro s'han passat “
Tantes ? Quantes ? Noves s'han posat;
el meu tema, se que es fa, pesat però...

NO RECONEC LA MEVA CIUTAT,





dimecres, 24 de juny del 2015

EL DIA DESPRES DE...


EL DIA DESPRES DE....


No, no, eren del mati, les 6, les 7, tampoc les 8,
eren les 9, quant de casa hi sortit,

però aixo, que es ?.
Ah !. Es el dia després,
la'n-demà, de una nit,
que per mi, es millor oblidar ¡

farà un mes...no mes enllà,
un “ botellón “ al mateix lloc, van celebrar,
tal quantitat, de “porqueria “ van deixar
que a dos regidors, del nostre Consistori,
la meva queixa, vaig comentar,

Tranquil·la, ciutadana, a l'Ajuntament,
tenim un bon equip per netejar !!!.

també jo tinc uns impostos per pagar;
vaig – contestar - .

per cert, sort a les últimes pluges,
les taques del terra, mig es van netejar!.

Ara estic tant cansada de tot, que el tema,
es molt millor, acabar, no val la pena...parlar
quant ningú esta disposat, a escoltar;






NO HO PUC CREURA

NO HO PUC CREURA

Se que es el dia, la nit millor,
de la revetlla, es aixo.

Mes a cada esclat, d'un petar
sento la necessitat, de cridar,
!molt, fort cridar, xisclar,¡

no em deixo, de preguntar

que es el que no, entenem
quan tants diners, cremem?

Pensem, per Deu, pensem !

Sens diu, amb tots moments,
que al nens els faltaran aliments,
menjadors socials, marginació...
un trauma, per el nen,
serà viurà tot aixo.

Però que estem fent?
em vengut la enteniment ?.
O potser no comprenem ?.

Sentir els petards,
las orelles no m'han de foradar;

els diners cremats,
quants nens hauria, ajudat

Sento pena, no s'han aprofitat !-

amb la ma al cor,
quin disbarat mes fort,!

Reflexionar entre tots
no “mola “ perquè tots
passem de tots.






Lolita Carrión 23, ja 24 de juny 2015

dilluns, 22 de juny del 2015

LA CABEZA ME DA VUELTAS


LA CABEZA ME DA VUELTAS


Lo juré, ante el Altar

En la pobreza, en la riqueza,
en la salud, en la enfermedad,
hasta que la muerte os separe;
SI, QUIERO !.

Y el destino aquí entró,

no vivimos, en pobreza
mucho menos, en riqueza,
pero en salud, y enfermedad
!- aquí cariño Si, el destino se cebó
tanto, con tal fuerza, hasta que la muerte te llegó,
ni tan solo un instante, desistió ¡-

¿ en cuanto a mi ?
Aquí sigo...nueve años,
viviendo, de desengaños,

la cabeza me da vueltas, pensando,
¿ que es lo que estoy esperando ?
NO, para nada, es “victimismo,”
tampoco es “egoísmo “,

Son largas noches, de pensar,
en querer tenerte cerca, para poderte abrazar,
en darme cuenta que eso, jamás va a pasar,

ayer te fui a visitar, solo queria contigo estar,
estando allí, parece que un poco comprendí,
que no hay nada tuyo allí,

!- Desistí, - me fui -, ¡ ¿ o tal vez huí ?

Dios,- porque mi cabeza, no puede borrar
un 23 de junio, día que el destino,
entorpeciendo, el camino
nuestra familia, nuestras vidas
todo de un mazazo, logró cambiar;

SI, - la cabeza me da vueltas
al dormir...al despertar...
no dejo de preguntar,
¿ todo eso, me ha pasado ? ¿ acaso lo he soñado ?
Para ello, no tengo respuesta;
para lo que venga...! estaré dispuesta .





dimecres, 10 de juny del 2015

PROPÓSITOS SIN CUMPLIR


PROPÓSITOS SIN CUMPLIR



Cariño, me lo propuse, de verdad
que estaba dispuesta a ello
una cosa, son los propósitos, otra la realidad

ayer mi cabeza, mi fingida entereza la desmoronó
falleció, un amigo tuyo, - compañero, que contigo trabajó -

tras el cristal, estaba el, pero también te vi a ti
todo, todo, lo pasado en diez minutos reviví
el próximo 13, y el 23, día que te perdí,
Cariño, cuanta amargura sentí

por la perdida, de un amigo, es verdad;
por la impotencia, que no pude controlar;
por la rabia ante la muerte, que a todos nos ha de llegar;
por mi corazón, que pierdo hasta la razón;
por tus palabras,- Loli, no llegaré a Navidad -
solo siento el daño, que eso te ha de causar,
  • tan sola vas aquedar. -
tenia el propósito te lo puedo asegurar
del tema este mes, no pretendía hablar;
quiero, me propongo, en positivo pensar,
pero en mis días, te añoro,
en mis noches, sueño, con volverte a encontrar
en sentir, tu mano, mi mustia mejilla acariciar,

que han pasado nueve años,?
son muchos los propósitos, te lo puedo asegurar;

pero hay muchos sentimientos,
tantos...jamas los podre olvidar!¡












diumenge, 7 de juny del 2015

!!! FESTA, ALEGRIA !!!



!!! FESTA, ALEGRIA  !!!


Començaré per dir, que no se que dir,
son las 6 del mati,
colles, rialles ? No,- crits a la plaça,
que hi gaudit tota la nit -

el fet de no poder dormir, ni tant sols descansar,
fa que la llarga nit, el meu cervell, no pari de pensar

com es l'hora de canvis puc fer una enquesta, al ciutadà
on la pregunta, seria...tenim que el nom de la nostra Ciutat canviar ?

Las propostes:... es podria anomenar
Sant Feliu dels pixats,( Baix Llobregat )
Sant Feliu dels mal educats,( Baix Llobregat )
Sant Feliu, en festa permanent ( amb permís del nostre Ajuntament )
Sant Feliu dels gossos,( millor dels terres cagats ?
? ? ? ? ? ? ? ? ?
Sant Feliu en si, de moltes maneres es podria dir,

Cap del vaig Llobregat, es privilegi de la meva ciutat,
que si, soc conscient, del que estic dient, - considero meva aquesta ciutat -
en ella i nascut, batejat, combregat, confirmat, casat...
molts membres de la meva família,
la vida han deixat a la meva Ciutat , Sant Feliu de Llobregat !¡

quant aquesta la meva Ciutat, senties l'orgull al dir,
Si, soc filla d'equí.;

68 anys han passat, de un passat quasi tot desbaratat;
sempre la vida, t'he un abans, i un després
ara toca el després, amb que consisteix ?
Ho definiré amb una paraula, - hi tu més -

Festes al barri ....Festes al barri... Festes al barri...
em pregunto, no es tot com una anestesia ;
perquè del moment perdi consciencia ?

! - Alegria señores, venga alegria, hay que bailar ¡-

no reco-neixo, tampoc amb sento identificada,
sent per mi una trista realitat, l'actualitat a la meva Ciutat
Sant Feliu de Llobregat ¡¡.





dilluns, 1 de juny del 2015

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...