MOTS COSTUMS DE POBLES

FETS DE UN POBLE !'¡

es curios, també un fet 

 els anys, van avançant

la màquina, dins del, cap va treballant

poc dormir, la matinada, es bon moment 

crec que l’insomi avui, ha estat per recordar

tinc 73 anys, vaig néixer , al VA i VE,

quant Sant Feliu era “ un poble “

per viure feliç.

per mi el més important, es que no calian

placas de noms als carrers, era prou conegut

on volia anar...,

com he dit vaig néixer al VA i VE,

al costat del carrer dels Arbres

davant, el carrer d’Abaix

al voltant, del carrer del Torrent, Plaça de la Vila

carrer de les Pulmonies, carrer Rectoria….

es tan sols una petita mostra, molt petita,

de com vivia en un “poble “ 

quan passant per els carrers, de sobte 

desde alguna finestra o balcò 

s'escolta, alguna dona, cantant una cançó,

AIRE RESTAURANT AHIR, AVUI, DEMA...

SANT JORDI 2020

SANT JORDI 2020

Avui com si fos un compte voldria explicar,

dir-vos que a la Plaça de la Vila res podem trobar

ni tan sols el perfum d’una rosa nostre cor podra alegrar,

nostre cor està ferit, com el tronc de aquella rosa

que enguany a casa, ningú ens ha de portar 

ple de llargues espines , son llargues, per millor poder, clavar,

tampoc un llibre, que després de mira, remirar ,

no  podrem, con altres anys per els nostres

amics, o  company comprar,

Per sobre de tot la alegria, rialles, sardanes repic de campanes,

per Sant Jordi Celebrar, no sentim  tristor,

el que sentim es dolor, per el que està passant, 

per tots, els que van marxant...

Pero de Sant Jordi, vull parlar, no ho puc oblidar

En, diu la llegenda, que un Cavaller, valent

que a un drac, de boca rogent se enfrentar

la llança sense que li tremoles, la mà

fins la gola, li clavà…

la sang del drac, de vermell el terra va pintar, 

el Cavaller, una gota a la mà es posar

que amb una preciosa, rosa vermella, és tornar,

El Cavaller de la princesa, enamorat,

sens un moment dubtar, amb tot el seu  l’amor

 a ella... li regalar, 

Lolita Carrion 23 d’abril 2020

LES MEVES COSES !¡.

LAS MEVES COSES,

Les meves, coses vol ser com una carta oberta

a la Senyora, Lidia Muñoz, ( Alcaldesa )

davant de tot vull fer constar, 

que conec a L’alcaldesa,

pero que el fet, de dir el meu pensar

no es motiu, per a ningú voler molestar,

a Ella, precisament, li voldria preguntar:

Lidia: fa uns dies, un video teu, arribar

dic teu perquè, ets tu com Alcaldessa,  als ciutadans,

varies questions, ens vols explicar,

parles de gent gran, d’avis, que sols estem,

amb uns moments que ha tots, ens ha de preocupar,

dius també, que desde L’Ajuntament, amb un dispositiu,

teniu cura, que aquestes persones especialment, res els pugui faltar,

d’aquesta manera totes les “ persones grans, avis “ procureu a tots

amb qualsevol tema, per qualsevol medi ajudar,

Varies coses m'agradaria, desde les meves coses,  poder preguntar - explicar,

quins son els requisits establerts, que alhora per ajudar, fas constar ?

Va per barris ?,per el Cens ?, s’ha de demanar ?. 

Lidia diria tants “ acudits “  del video al escoltar,

 si no fos que no son, moments per riure,

son moments, per plorar, plorar, per tot el que avui ens toca a tots passar

plorar, perquè a sobre, em sento enganyada, o estafada, de tant escoltar

que si els avís, per aquí, que si avís per allà,....Bla, Bla, Bla,

Ningú, ha vingut, ha trucat, ha preguntat, tampoc interessat, per el meu estat

evidentment per part  de l’ajuntament, 

Res més vull dir, o potser Sí, que per favor ja prou, de veritats que no son certes,

si, del cert  L’ajuntament vol als “ avis ajudar,” ( després de triar )

dins les meves coses, respetuosament crec, que seria molt mes serios CALLAR !¡

Lolita Carrión 18 d’abril 2020

NITS D'ANGOIXA !¡.

NITS D’ANGOIXA !¡.

sovint, amb pregunto, 

perquè a les nits, perquè, que es el que sento ?.

no estic fent, comparacions, no son pas les intencions,

pot ser,  com una flor, o també com el sol, 

o potser la lluna, ? ( son imaginacions tan sols )

soc, de matinar les 5, 6,.... el meu rellotge, es comença a inquietar

tinc clars els meus pensaments, disposta al dia començar

conforma les hores van avançant, noto que amb vaig tancant

en arribar de la tarda la foscor,

una tristor m’envaeix, que no amb deixa pensar amb res,

_ ja arribar la nit, crec que per mi, res té cap sentit,_

ara és l’altre rellotge el que es comença, a inquietar

amb preguntes, preguntes, que jo no, se contestar,

amb els ulls molt oberts, buscant, en la foscor de l'habitació

cada espai, cada racó. pero buscant el que ?.

un neguit, em va envoltant, més fort, cada instant

llavors, entenc  amb claredat….

el que sento en veritat, deu ser allò... que s’anomena,  ansietat,!¡

doncs bé, ja està assimilat.

al meu gat, que està al costat, li dic fent un gran sospir

, Whisky, bona nit.

Lolita Carrión 15 d’abril 2020

DIVENDRES SANT !¡

DIVENDRES SANT !¡

avui, torna a ser Divendres Sant

dins d’una Setmana Santa, 

que soc incapaç, d’entendre tot el que està passat,

per milers. de persones, ( es lo que ens van comentant )

un Divendres Sant, que ja han viscut, tots els milers,

 que amb nosaltres ja no estan,

A cas aquestes persones que soles, han mor

portant una pesada creu

algu em pot dir si, totes elles, un viacruci no han viscut ?

per acabar, com Jesús,  sense, una ma propera, que no, han tingut,

Ell va morir, per nosaltres, 

Ells, els nostres sers, volguts, han donat la vida per desconeguts,?

que no sabem, per qui, o el més trist el perquè ? 

torna a ser Divendres Sant, enguany, molt estrany.

Lolita Carrión 10 d’abril 2020

ANTONIO - 79 -

ANTONIO - 79 - 

Cariño; la rueda de nuestro destino, no para de rodar,

hoy, con otro 7 de abril, me vuelvo a encontrar,

de haber estado a mi lado, tu aniversario 

deberíamos celebrar, 79, cuanto vivido, para tener que tirar,

en junio 14 años, ( años )  de un sin vivir, teniendo que vivir,

 de tu nombre, junto a recuerdos jamás, dejar de pronunciar

al mismo tiempo sabiendo, que eres TU,!¡

TU, en lo alto de una estrella, que no deja de brillar,

TU, cuando un aliento frío, en mi mejilla siento rozar,

TÚ, cuando des de mi soledad, pido un “ beso “ y me lo vienes a dar,

TU, cuando, por mis mejillas hay lágrimas, sin dejar de resbalar, 

y noto tu mano fría, pretendiendo esas, lagrimas secar,

Cariño, solo con estas,  letras, se que te ha de bastar,

salen, de mi corazón solo para decirte que, no te debes, preocupar

JAMAS TE PODRE OLVIDAR !¡.

Lolita Carrión 7 de abril 2020

EL SOROLL, DEL SILENCI !¡

EL SOROLL, DEL SILENCI !¡

faig referencia a Sant Feliu de Llobregat,

la meva, Ciutat.

es Sant Feliu, una Ciutat morta?.

ho penso, quan algun veí, de cop

del seu  pis, tanca la porta.

de no escoltar res, acostumada a estar sola,

sento ara moltes coses, de tot el que m’envolta,

tanco els ulls, … escolto… les mans a les orelles, poso de sobte,

el silenci, dins el meu cap, va creixent, 

escolto el meu cor, batega , també escolto, del pit el meu, respirar,

sentits, amagats que en el dia, a dia, no faig ni cas,

ara, estic dins un núvol, dins una boira, en un lloc aïllat ?

segueixo escoltant - no ja cap ocell, - per sentir el seu cant,

com, i perquè, la meva vida ha canviat tant ?.

fins, arribar al punt, que un soroll, dins tant, silenci estic, esperant,

crec que tan sols, son bajanades, el que estic pensant,

14 anys vivint sola, valen per anar-me acostumant

si dic la veritat, no estic sola, estic amb el gat,

no pot haver pitjor pena, que la soledat. ho diu la societat,

pero tornant al començament,

escoltar el soroll del silenci, ara avui, puc asegurar ,

que sentits adormits, ma fet despertar. 

Lolita Carrión 3 d’abril 2020

COPS AMAGATS !¡.

COPS AMAGATS !¡

Quan creus, que amb els anys,  es coneix una persona,

Quan creus, que tot ho saps, 

veus que les  persones, podem tenir, cops amagats,

molts Sanfeliuencs coneixem, del Aire el Restaurant,

amb en Carles al capdavant,

estem davant d’una situació, extremadament preocupant,

per petits, joves, grans…

l'advertiment de no sortir de casa, cada dia cada, moment, es manté 

llavors es quan, les iniciatives, de persones creativas 

tenen clar, el buscar, del que tenen a mà  per poder ajudar, 

és ara quan del Carles toca parlar,

 quina és la seva professió ? -  la restauració, -

doncs la iniciativa, es cada dia cuinar, un plat davant l’ordinador,

de manera facil, fresca, amb alegria diria jo,

dona consells, mentre cuina , receptes bones de debo 

truites, sopes, arròs, compartint tot el que sap,

d'aquí bé, lo de cops amagats, 

en el Facebook el vaig trobar, crec que amb altres canals també està

si un dia el podeu mirar, “ vigileu “ el tema us enganxarà,

Ja se que sóc del segle passat, amb la mare de Carles tenim pactat,

que jo, tot el que vulgui el puc estimar. com ella ho sap,  per aixo amb permet poder 

tenir a Carles com un fill ADOPTAT !¡..

Lolita Carrión 31 març de 2020

VIRGEN MACARENA ( SEVILLA )

VIRGEN MACARENA  ( SEVILLA )

Fue un 16 de mayo, que de luto te vistieron

por la muerte de un torero, Joselito el Gallo

que justo ahora que en 2020, estamos 

de este hecho, se cumpliran los cien años.

segura estoy de una cosa, eres Madre, y esperanza

hoy de luto, irías vestida, pues razones, no te faltan

viendo morir, tantas almas. de este mundo que te ama,

ni el cantar de una saeta, ni el incienso, que su humo al cielo clama,

podrán, darte, compañia este año al llegar Semana Santa,

solo serán, nuestros rezos, esos que nunca te faltan

los que en tu Madrugá más triste, eviten caer tus, lagrimas 

Virgen de la Macarena, pido que de luto vayas !¡.

sencilla, como tu eres, no lleves joyas, ni alhajas 

con solo mirar, tus ojos llenes de Paz nuestras Almas

Lolita Carrión 28 de marzo, 2020

UNA PREGUNTA...AL VENT ?.

UNA PREGUNTA...AL VENT ?

faig una pregunta, al vent,

tan sols, esperant per si ell, el vent amb comprent 

quant veus que et fas gran quan els anys van passant 

quan jo creia que el meu metge, mes pendent tenia que estar,

quan ell durant quasi 30 anys amb visitar, així ho va demostrar, L’ALTA AMB DONAR,

HO INTENTARÉ EXPLICAR: 

fa molts anys, jo en tenia “ 43 “ una diabetes revel,

- al Hospital Creu Roja de Barcelona ( avui Dos de Maig 

 el Dr. Lluis Vila Ballester, amb diagnosticar,

amb molta amabilitat, professionalitat, ell de la meva diabetes cuidar

fins el punt que mes de un cop, vaig tenir per tal motiu al
Hospital ingresar. Durant aquells anys del equip endocrí

certamen res a dir.

La meva pregunta que avui faig al vent,

es pensant que el vent bufant tan fort

pot tenir respostas per tot

la història continua així,,

del Broggi fer Hospital, 

alguns membres de l'equip de endocri

fa 10 anys, que visiten aqui.

el Dr. Lluís Vila, que en fos cap, de equip van decidir

10 anys que ( per proximitat totes les visites a mi m'ha passat )

cap problema, per mi ha estat, al contrari

la simpatia i amabilitat per part del Dr. han continuat.

arribant el mes d’octubre del any passat 

tot s’ha capgirat ?, al acabar la visita assenyalada ,

és quan de sobte el que, el Dr. Vila, amb diu em deixa “ cuadrada”

Dolors; aquesta visita d’avui, és la darrera, donar- te L’ALTA ES EL QUE AMB QUEDA  com una “ bleda vaig preguntar “ crec que vostè així no em pot deixar,?

mira, “ el Dr. explicar “ jo ara preparo una prejubilació pacients tinc que deixar

com tu,et saps molt bé portar tic segur que et puc deixar, pero Dr. que està dient,? crec que comprende,  puc intentar, si ha un altre endocrí de l'equip, amb volgués pasar.

La doctora de capçalera, ella a partir  d’ara et portarà.

El cert és que millor ni intenti al vent preguntar,

la actitud del Dr. Lluis Vila Ballester no té cap punt per poder agafar

mirant els meus nivells , com un metge l’alta pot donar.?

és millor no preguntar.

Lolita Carrión 22 març 2020