dimarts, 28 de juliol del 2015

ESCRIURE EN POSITIU ¡.


ESCRIURE EN POSITIU


Amb converses, sovint s'hem diu:
! Lolita ¡.
perquè el que escrius sempre es negatiu ?
! has de escriure em positiu !,

Ànims, he pensat aquests mati
però, de que puc escriure, en positiu ?

! Doncs escriure de l'estiu....

Que bonic es l'estiu !!!!
! quina alegria, arreu, es viu, ¡
quin goig, estan disposada a dormir,
escoltar, musica, crits, rialles,...
las normals; en una plaça fins las quatre del mati;

fer esport, es un altre cosa, important d'estiu,
no t'he adones, fins que a las .... sis del mati
escoltes, cops, aixi,” pum, pum, pum,” repetir,
i veus a la Plaça amb una gran il·lusió
vestit per l'ocasió
com encistella la pilota, “ algun que altre senyor “

no voldria deixar apart, “ sempre mirant positiu “

els detalls, d'alguns insectes, tan - bonics a l'estiu -
que amb tanta alegria, et venen a saludar,
braços, peus, cames, no et deixen de petonejar,
hi per correspondre, no pots deixar de rascar, rascar...

quanta raó, el que em diu, lo...de escriure en positiu ¡.

tota la vida, un cop l'any son mesos d'estiu,
els nascuts als anys 40 – 50 a Sant Feliu,
sabran que llavor, després de sopar,
tots el veïns, a la fresca, s'ajuntaven, per parlar,
mentre que els grans parlaven,
la mainada, a jugar a quit-amagar,

però tot lo mes,  a les 12, “ hora de replegar,”
! vinga canalla a dormir, las persones, tenen que descansar ¡

No, ho se, si lo escrit, es prou “positiu “

Se el que sempre s'ha dit, i es diu,
!” A l'estiu tota cuca viu “¡.

!!! VISCA L'ESTIU ¡¡¡



lolita Carrión 28 de juliol 2015

dijous, 23 de juliol del 2015

SANT FELIU, DESCOBRIMENT ÈPOCA ROMANS, O PRESA DE PEL ALS CIUTADANS ?


SANT FELIU, DESCOBRIMENT ÈPOCA ROMANS, O PRESA DE PEL ALS CIUTADANS ?


A “quadros, “ em vaig quedar,
quan distretament, las obras jo vaig mirar,
tot esperant, a la botiga de fruita poder entrar,

On ?. Al carrer Ramón i Cajal, 25
que estan tornant a fer ,?... Una gran obra genial,

xac..., xac..., la màquina, el terra foradava,
no cal dir, la terra i tot ho aixecava,

llavors, vaig fer el descobriment,!!!!!!
sense dubtar, fotografiar el moment

! Quina gran troballa ! Sota la terra remenada,
!!! rajoles d'una altra vorera, “ per cert molt ben col·locada “

Mireu, mireu, deia jo meravellada;
el cert, es - que ningú escoltava,-
cada un, pendent, del que comprava,
segurament pensava aquesta dona es ben sonada “

Ep !. Tothom no, Ave, l'amo de Fruites, la Vinya;
sortir, tot seguit, just a la entrada de la seva fruiteria
lloc on la vorera, entre runes res-urgia !!!!

M'he quedat sense saber, si la vorera, trobada es romana?
o de l'ultima remodelació, “ sempre partint presumptament “
de que algú, podes pensar, tirarem la terra a sobra,
perquè res ha de passar, i acabarem abans, la obra ;

Ves per on, una fina reportera,
valeeeee accepto, una mica tafanera,
va descobrir el pastis, però no puc dir, de cap manera
de quant “ pot ser “ la maleïda vorera,

El lloc, es pot anar a visitar, mes ara res si veurà,
però un suggeriment, si que m'agradaria,
entreu a la fruiteria,

a mi, tracte producte, força m'ha agradat,
LA NOSTRE PRIORITAT, LA QUALITAT “
molt important, per mi,  també, crec per la meva Ciutat,
SANT FELIU DE LLOBREGAT !!!.





Lolita Carrión 22 de juliol 2015

dimarts, 21 de juliol del 2015

CONVERSACIONES CON MI GATO



CONVERSACIONES CON MI GATO

¿ PURGATORIO ?

Whisky: ¿ sabes una cosa ?
Esta noche, no he dormido,
me he sentido...nerviosa ?.

Quizás, por el calor, pasado
no, no, lo creo. No me afecta demasiado ¡

¿que me pasa al no, descansar ?
Pues que mi cabeza, ni un momento
puede parar, de pensar.

Llegando a la conclusión “ te parecerá, irrisorio “
que estoy viviendo, en el Purgatorio;

! Claro que te lo puedo explicar:

con 25 años mi padre, me llevo al Altar
con 35 años, ( Antonio, con 42, empezó, a enfermar )
de Hospital, en Hospital, empezó también nuestro rodar
durante, 23 años, el Hospital,
fue nuestro verdadero, “ hogar “

! “ pero no es de eso, de lo que quiero conversar “¡

Volvamos a la actualidad:
muchas veces, me suelo preguntar ;
porque, a las personas nos cuesta tanto escuchar?

Si hablas de – enfermedades – tus “ amigos se han de apartar !
Me niego, eso a aceptar, un amigo siempre te va escuchar,
pero Whisky, no te quiero “ bacilar “
No hay amigos, no hay familia, dispuestos a escuchar,

Esta es la conversación, que me suelo plantear.

!” Holaaa, cuanto tiempo, ¿ como estas ?
La verdad, es que muy bien, - suelo contestar -
¿ te veo mas delgada ? Pues es verdad, no me cuesta adelgazar,

!” Holaaa cuanto tiempo ¿ como estas ? Otros suelen preguntar,
¿ te has engordado verdad ?, pues si, en verano – me suele pasar -

Whisky, te lo digo, eso es lo que gusta escuchar,
a mi nada me cuesta, ¿ porque no lo puedo dar ?

De aquí, lo del “ purgatorio “ simplemente por estar, en un lugar,

Perdona un momento, ¿ están llamando ?

Gracias, no se preocupen, nada ha de pasar;
por extraño que parezca, con mi gato, (al que le gusta escuchar)
muchas, veces suelo con el !. Conversar ¡



dilluns, 20 de juliol del 2015

RECORDS AMB CERT...REGUST


RECORDS AMB CERT....REGUST


Ha estat d'aquest, diumenge el mati.
quan abans, de las 9, i anat a la farmàcia Martí,

també es veritat, que el meu cap,
molts cops, no està del tot centrat,

però si ja ho se – se que obren a les 9 -
la fresca del mati, m'ha fet de casa ,
mes d'ora sortir.
Tot pensant, t'esperaràs s'entada en un banc,

l'acció, que era passar, un rato bo,
de sobte s'ha complicat, de debò,

just apuntar, les meves “ parts darreres “ al banc,
el meu cervell, ja estava treballant;

el banc amb cues-tio, es a la carretera Laureà Miró
davant del nº 185, “de la avenida, del Caudillo “
! .Que si, que no estic, equivocada, - si ho sabre jo -

des-de el banc, on soc s'entada,
fins l'ajuntament “abans la principal entrada,”
recordo... ja no puc, apartar la mirada,

Vicenç Martínez, Maria Martí, ( bons amics varem tenir )
en Vicent-et, en Josep, en Jordi,
també, “cal Vicenç del quiosc;”
acostumarem, a dir

abans del quiosc, Apel·les, un sastre
un fotògraf, anomenat Ferrer
( on un jove Blas, feia practiques també )
i l'encant, Marisol botiga de roba, de senyora,
que encisava,” a la gran, també a la jove; “

la porta del darrera, de un bonic jardí,
que per la Plaça de la Vila, a la casa si accedí,

tant sols....be, no ho se, el temps que ha passat ?
Fins que del banc jo i marxat
em costa dir-ho, però perquè, m'ha quedat,
tot el dia, un cert, regust....amarg,?.



Lolita Carrión 19 juliol 2015


diumenge, 5 de juliol del 2015

CONVERSACIONES CON MI GATO


CONVERSACIONES CON MI GATO

Whisky, son las seis, de la mañana,
las cuatro en hora, solar,
esta noche, ni un ojo, hemos podido cerrar
¿ crees que es música
lo que de lejos podemos escuchar ?

Bien sabes que a las tres, de esta madrugada
aquí, bajo nuestra ventana,
las risas, los gritos, en verdad, impresionaba,
sobre todo....nadie se quejaba,

¿ sabes lo que mi madre hacia
en semejantes ocasiones ?

Llenaba de agua un “ orinal “ (para nada, es original,)
¿ que pasa? ¿ uno, de ellos no faltaba,
en cada habitación, de la casa?

Abría la ventana, y a todo el grupo duchaba,

Pero, - Pilar - ¿ que haces ? Nos has dejado chorreando
a lo que mi madre decía – pues hala, a casa -
con ello, os vais de ropa mudando,
aquí, en casa mis hijos, y yo, estamos descansando!

Whisky, una cosa hay que tener,
para tal, proceder
¿ que mi madre lo tenia ?
Sabiendo ademas, que estas personas,
mojadas “ la conocían, - y conocía,

pero honestamente, es verdad
que el in-civismo ahora en esta Ciudad
del 0, al 10, un 10 merecido se puede dar,

has escuchado, este coche que ha pasado ?
a tope los altavoces, y encima, todos cantando,

también es cierto que patrullas, de “Polis “ han pasado,
pero creo que “ ellos “ los in-cívicos,
ya se han acostumbrado,

solo, pagamos...los de siempre, los “ pringados “
los que nos ahogan, a impuestos, porqué, nacimos, honrados
cierto también, con nuestros derechos, anulados;
Se, de sobra que tienes razón, negando, tu opinión,

!: Oye, Oye,....,Gatito lindo, eso no te lo permito!!!!

¿ Estás bostezando ?, mientras yo bla, bla, bla....
sigo...contigo conversando ?....





dissabte, 4 de juliol del 2015

OPINIÓ MOLT PERSONAL ( D'UNA DONA GRAN MOLT INCULTA )



OPINIÓ MOLT PERSONAL ( D'UNA DONA GRAN MOLT INCULTA )


Amb paraules, crec que,
puc expressar, el que ahir vaig anar veient

! com també es diu,
que las paraules, se las emporta el vent ¡

el tema es un referent
del que vaig escoltar ahir,
en la presentació dels membres
del nostre Ajuntament,

Partint de que jo no em se expressar,
em serà difícil de comentar.

Mes que las paraula, la meva mirada
de las cares no podia apartar
de unes persones, que a la meva Ciutat han de governar

el que reflexa-ven ( sempre la meva opinió )
! no em va agradar ¡

potser mirades ? Gestos ?
Potser la forma de les mans encaixar ?...per saludar ?.
No veig viable, que el nostre consistori,
pugui amb bona nota, els quatre anys acabar,

la meva percepció era com estar en un míting general,
però de manera, informal
tant informal, que en uns moments el Sr. Alcalde,
a alguna persona del public, amb la mà rialler saludava
també, petons, amb la mà llançava....
des de “ l'escenari “ on junt amb els membres del seu grup estava,

- Parlaments dels diferents grups dient, -
Felicitacions, al nou equip de govern
Però no !oblideu ¡...nosaltres si que farem, farem, farem,
Sempre pendents, de Sant Feliu estarem !!!!..

( sempre vaig la meva opinió segueixo dient )

Mes del mateix ?,
cansada de en un ambient, per mi “avorrit “
que res nou, amb podia aportar.
Amb tanta, ten-cio, (em costava, respirar )

Vaig optar, per aixecar-me...i marxar ¡



Lolita Carrión 3 de juliol de 2015
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...