dijous, 23 d’abril del 2020

SANT JORDI 2020


SANT JORDI 2020


Avui com si fos un compte voldria explicar,
dir-vos que a la Plaça de la Vila res podem trobar
ni tan sols el perfum d’una rosa nostre cor podra alegrar,

nostre cor està ferit, com el tronc de aquella rosa
que enguany a casa, ningú ens ha de portar 
ple de llargues espines , son llargues, per millor poder, clavar,

tampoc un llibre, que després de mira, remirar ,
no  podrem, con altres anys per els nostres
amics, o  company comprar,

Per sobre de tot la alegria, rialles, sardanes repic de campanes,
per Sant Jordi Celebrar, no sentim  tristor,

el que sentim es dolor, per el que està passant, 
per tots, els que van marxant...


Pero de Sant Jordi, vull parlar, no ho puc oblidar

En, diu la llegenda, que un Cavaller, valent
que a un drac, de boca rogent se enfrentar
la llança sense que li tremoles, la mà
fins la gola, li clavà…

la sang del drac, de vermell el terra va pintar, 
el Cavaller, una gota a la mà es posar
que amb una preciosa, rosa vermella, és tornar,

El Cavaller de la princesa, enamorat,
sens un moment dubtar, amb tot el seu  l’amor
 a ella... li regalar, 

Lolita Carrion 23 d’abril 2020

dissabte, 18 d’abril del 2020

LES MEVES COSES !¡.


LAS MEVES COSES,


Les meves, coses vol ser com una carta oberta
a la Senyora, Lidia Muñoz, ( Alcaldesa )

davant de tot vull fer constar, 
que conec a L’alcaldesa,
pero que el fet, de dir el meu pensar
no es motiu, per a ningú voler molestar,

a Ella, precisament, li voldria preguntar:

Lidia: fa uns dies, un video teu, arribar
dic teu perquè, ets tu com Alcaldessa,  als ciutadans,
varies questions, ens vols explicar,

parles de gent gran, d’avis, que sols estem,
amb uns moments que ha tots, ens ha de preocupar,

dius també, que desde L’Ajuntament, amb un dispositiu,
teniu cura, que aquestes persones especialment, res els pugui faltar,

d’aquesta manera totes les “ persones grans, avis “ procureu a tots
amb qualsevol tema, per qualsevol medi ajudar,

Varies coses m'agradaria, desde les meves coses,  poder preguntar - explicar,

quins son els requisits establerts, que alhora per ajudar, fas constar ?
Va per barris ?,per el Cens ?, s’ha de demanar ?. 

Lidia diria tants “ acudits “  del video al escoltar,
 si no fos que no son, moments per riure,

son moments, per plorar, plorar, per tot el que avui ens toca a tots passar
plorar, perquè a sobre, em sento enganyada, o estafada, de tant escoltar
que si els avís, per aquí, que si avís per allà,....Bla, Bla, Bla,

Ningú, ha vingut, ha trucat, ha preguntat, tampoc interessat, per el meu estat
evidentment per part  de l’ajuntament, 

Res més vull dir, o potser Sí, que per favor ja prou, de veritats que no son certes,
si, del cert  L’ajuntament vol als “ avis ajudar,” ( després de triar )
dins les meves coses, respetuosament crec, que seria molt mes serios CALLAR !¡



Lolita Carrión 18 d’abril 2020

dimecres, 15 d’abril del 2020

NITS D'ANGOIXA !¡.


NITS D’ANGOIXA !¡.


sovint, amb pregunto, 
perquè a les nits, perquè, que es el que sento ?.

no estic fent, comparacions, no son pas les intencions,

pot ser,  com una flor, o també com el sol, 
o potser la lluna, ? ( son imaginacions tan sols )

soc, de matinar les 5, 6,.... el meu rellotge, es comença a inquietar
tinc clars els meus pensaments, disposta al dia començar

conforma les hores van avançant, noto que amb vaig tancant
en arribar de la tarda la foscor,

una tristor m’envaeix, que no amb deixa pensar amb res,
_ ja arribar la nit, crec que per mi, res té cap sentit,_

ara és l’altre rellotge el que es comença, a inquietar
amb preguntes, preguntes, que jo no, se contestar,

amb els ulls molt oberts, buscant, en la foscor de l'habitació
cada espai, cada racó. pero buscant el que ?.

un neguit, em va envoltant, més fort, cada instant
llavors, entenc  amb claredat….

el que sento en veritat, deu ser allò... que s’anomena,  ansietat,!¡
doncs bé, ja està assimilat.

al meu gat, que està al costat, li dic fent un gran sospir
, Whisky, bona nit.










Lolita Carrión 15 d’abril 2020

divendres, 10 d’abril del 2020

DIVENDRES SANT !¡


DIVENDRES SANT !¡


avui, torna a ser Divendres Sant
dins d’una Setmana Santa, 
que soc incapaç, d’entendre tot el que està passat,

per milers. de persones, ( es lo que ens van comentant )
un Divendres Sant, que ja han viscut, tots els milers,
 que amb nosaltres ja no estan,

A cas aquestes persones que soles, han mor
portant una pesada creu
algu em pot dir si, totes elles, un viacruci no han viscut ?

per acabar, com Jesús,  sense, una ma propera, que no, han tingut,

Ell va morir, per nosaltres, 
Ells, els nostres sers, volguts, han donat la vida per desconeguts,?
que no sabem, per qui, o el més trist el perquè ? 

torna a ser Divendres Sant, enguany, molt estrany.





Lolita Carrión 10 d’abril 2020

dimarts, 7 d’abril del 2020

ANTONIO - 79 -


ANTONIO - 79 - 


Cariño; la rueda de nuestro destino, no para de rodar,
hoy, con otro 7 de abril, me vuelvo a encontrar,
de haber estado a mi lado, tu aniversario 
deberíamos celebrar, 79, cuanto vivido, para tener que tirar,

en junio 14 años, ( años )  de un sin vivir, teniendo que vivir,
 de tu nombre, junto a recuerdos jamás, dejar de pronunciar

al mismo tiempo sabiendo, que eres TU,!¡

TU, en lo alto de una estrella, que no deja de brillar,

TU, cuando un aliento frío, en mi mejilla siento rozar,

TÚ, cuando des de mi soledad, pido un “ beso “ y me lo vienes a dar,

TU, cuando, por mis mejillas hay lágrimas, sin dejar de resbalar, 
y noto tu mano fría, pretendiendo esas, lagrimas secar,

Cariño, solo con estas,  letras, se que te ha de bastar,
salen, de mi corazón solo para decirte que, no te debes, preocupar

JAMAS TE PODRE OLVIDAR !¡.





Lolita Carrión 7 de abril 2020

divendres, 3 d’abril del 2020

EL SOROLL, DEL SILENCI !¡


EL SOROLL, DEL SILENCI !¡


faig referencia a Sant Feliu de Llobregat,
la meva, Ciutat.

es Sant Feliu, una Ciutat morta?.
ho penso, quan algun veí, de cop
del seu  pis, tanca la porta.

de no escoltar res, acostumada a estar sola,
sento ara moltes coses, de tot el que m’envolta,

tanco els ulls, … escolto… les mans a les orelles, poso de sobte,
el silenci, dins el meu cap, va creixent, 
escolto el meu cor, batega , també escolto, del pit el meu, respirar,

sentits, amagats que en el dia, a dia, no faig ni cas,

ara, estic dins un núvol, dins una boira, en un lloc aïllat ?
segueixo escoltant - no ja cap ocell, - per sentir el seu cant,

com, i perquè, la meva vida ha canviat tant ?.
fins, arribar al punt, que un soroll, dins tant, silenci estic, esperant,

crec que tan sols, son bajanades, el que estic pensant,
14 anys vivint sola, valen per anar-me acostumant

si dic la veritat, no estic sola, estic amb el gat,

no pot haver pitjor pena, que la soledat. ho diu la societat,
pero tornant al començament,

escoltar el soroll del silenci, ara avui, puc asegurar ,
que sentits adormits, ma fet despertar. 






Lolita Carrión 3 d’abril 2020

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...