divendres, 28 de desembre del 2018

CONVERSACIONES CON MI GATO !!.


CONVERSACIONES CON MI GATO !!.


!. NAVIDADES BLANCAS !

Whisky: quiero comentarte, que en verdad,
tu, y yo, hemos pasado unas Navidades, Blancas ,
de “ narices “ esta ha sido nuestra, triste realidad,


cuatro días, incomunicados,
12 paquetes de pañuelos, usados, por suerte,
sola no he estado, pues ni un momento
te has movido, de mi lado.
cual galán enamorado, a los pies de mi cama, has estado ,


ni pensar quiero ¿ quizás, esperando un fatal ….resultado ?
de ser así, tú serías el único preocupado !.


pero en verdad, ¿merezco por tu parte tanto cuidado ?
soy tan egoísta, que ni las gracias, te he dado ;
o tal vez, después de ver, que ( nadie vuelve a esta casa por Navidad )
mi corazòn por fin ¿ su herida ha cicatrizado ?


a personas...fechas….días señalados,
al cumplir años, o quizás, por venir de otro siglo, “ tantas veces escuchado “
he ido, quitando la importancia, que en mis otros momentos,
puedo haber, dado. y por los que tanto he llorado.,


Whisky, sabes lo que,  creo que ha pasado,? nuestra cabeza aún no se ha enterado,

NAVIDAD, ES CADA DÍA DEL AÑO, es, nuestro renacer a diario
NOCHE VIEJA, es, acostarte, y dar gracias por que otro día ha pasado
AÑO NUEVO, es, el dia a dia, cada vez que una hoja pasas del calendario


y te voy a decir más Whisky ,el  hablar contigo, a partir de ahora,
no me va parecer, descabellado ,



! Que levante la mano, si hay alguna persona, que con su gato,
mas de un dia, no haya conversado !.





Lolita Carrión 28 desembre 2018

diumenge, 2 de desembre del 2018

NADAL 2018



NADAL

Pràcticament, dins l’esperit del NADAL estem
però amb quin sentit, el viurem ?

recordo amb enyorança, molts Nadals,
perduts en el temps.

per Santa Llucià, fer el pessebre  era el moment,
el suro, la molsa, la cova Sant Josep, la Verge, i el Nen.

il·lusions – tradicions, que els meus pares, pesaren al meus, germans,
també a mi, Jo,  al meu fill, ell a la seva petita, que ja te cinc anys,


però no em deixo de preguntar, el nostre pessebre, quant pot durar ?
per saber la resposta, nomes cal preguntar als mes, petits,
que per cert, avui en dia,  la ma per la cara, ens solen passar,


estas  content-a , perquè el NADAL es a punt d’arribar ?

 Si, a casa tenim,  un arbre gran, cintes,  llums, boles per adornar “
El,  PAPA, NOEL, per NADAL, al voltant del arbre, joguines, regals, ens portarà,

tornes a preguntar -  però no, son els REIS, ELS QUI MES REGALS, HAN DE PORTAR ?
“ qui respon ara es la mare, es que els REIS, son els últims en arribar,
els nens ja no tenen temps, pràcticament per jugar “

amb torno jo a preguntar – així que el Nadal, son regals, mols regals, s’han de comprar,

amb puc negar ?,

NADAL ES EL NAIXEMENT, DEL FILL DE DEU, que amb forma de pessebre solem, 
representar,

No ho deixem,  d’oblidar, UN ANGEL DINS NOSTRE COR DOLCEMENT ENS DIRA !¡

JESUS ES NAT...JA ES NADAL. BON NADAL  



lolita Carrión NADAL 2018

dimecres, 21 de novembre del 2018

PER EL MEU GERMA



PER EL MEU GERMA

un altre 21 de novembre, son ara Les tres,  de la matinada,
no puc agafar, el son  estic completament, angoixada
et sento, junt a mi, no es pas,  el que no amb deixa dormir
de la Pau, Manel de la teva Pau, amb sento acompanyada,

tant sols una cosa, es el motiu del perquè
la meva ment no descansa..., amb costa respirar,
noto que el teu respir, poc a poc, esta anunciant, la teva marxa

lentament, l’estic notant, la teva hora del Descans Etern,  ja es arribada
no obstant, estaràs amb mi, fins el final del meu camí
no vaig poder fer-te, un últim peto, ni tant sols la meva ma, tocar la cara,

Manel, som carn, de la mateixa carn,  de sang som també,  de la mateixa,
ningú ho pot, canviar, del mateix ventre vàrem néixer ningú ho pot oblidar,
dotze anys, tenies tu, quant a la vida de casa jo vaig arribar,

sempre has estat un bon germà, i has fet de pare, quant el nostre faltar,
amb tu de tot podia parlar, sabies com els homes savis... escoltar,

avui un any, després, et trobo tant a faltar, físicament esta clar,
de dins del meu cor, mai, ho sents, mai ningú et traurà,

ara tancaré els ulls, una oració potser a descansar m’ha ajudarà,

Tu descansa amb pau ...t’estimo germà



Lolita Carrión 21 de Novembre 2018

dimecres, 24 d’octubre del 2018

! MAI PODRE OBLIDAR !¡




¡MAI PODRE OBLIDAR!¡


El dia 24 d’0ctubre del 2008 el meu cor, es trencar,
( s’ha trencat altres vegades ) aquesta ? una de tantes,
es, de les que, no puc oblidar,

del meu pis, las claus m’obligaren a entregar,
mes de 45 anys, de la meva historia, vaig tenir que, esborrar

sola, molt sola, ningú amb va ajudar,

enrere, el meu carrer, “ carrer d’a baix “ vaig deixar
entre les pedres, del terra, petjades de tota mena van quedar,
DOLCES, de allà, sortir un dia, quant el meu pare, del braç
a l’església per casar-me,  m’acompanya
on mes tard naixement, comunió, en el pis vàrem celebrar,

AMARGUES, les amargues, van ser tantes, millor no recordar,
quan a taula, per Nadal cadires buides, comences a trobar,

però sigui, DOLS, o AMARG, mai  podré oblidar,
aquelles claus, las meves mans van cremar, quant

obligada, las vaig tenir que deixar.

carrer Joan Maragall, “ carrer d’a baix “ 81,
quantes llàgrimes, meves, avui fa 10 anys,  amb tu es van quedar.



Lolita Carrión 24 d’octubre 2018

dimecres, 10 d’octubre del 2018

FUM, FUM, FUM,




FUM, FUM FUM,


No, que no, la Nadala no vull cantar,
Faig  referencia al fum, al fum que m’haig d’empassar,
Si al carrer, aquests dies, vull sortir a passejar,

Arribant l’octubre ja puc, tremolar
Aquesta Festa Major “ PETITA “
Que de “ petita “ amb van ensenyar a celebrar,

Celebrar, també una gran Festa,
la meva mare tenia per nom Pilar,
passen els anys ? passem nosaltres ? no soc capaç d’esbrinar,

ara aquesta Festa inventada, el nom es podria canviar,

crec que al no ser, Festa Major Petita, tampoc Festa de Tardor,
sempre segons, la meva opinió, veig “ cap relació”
Festa del Foc, crec sincerament, que es podria anomenar,

Diables de...Diables de...seguissis ...tabalada ... trabucaires,
Altre cop diables de ... correfocs ... fum, fum, fum,
Que es posa dins de la gola i no et deixa respirar,

El jovent, també els petits, per ells son dies divertits

El Sr. Alcalde, el Sr, de cultura, Regidor ,
Ens presenten les Festes, lo millor de lo millor, de la Tardor,

Referent a mi, la invitació tinc que agrair, també dir,
com no vull pols .... no vaig, a l’era soc mes de flors, de...primavera,



Lolita Carrión 10 d’octubre 2018

diumenge, 7 d’octubre del 2018

UNA PILOTA QUE PORTA 10 ANYS VOTAN !¡.




UNA PILOTA, QUE PORTA 10 ANYS VOTAN

Dic “ pilota “ però qualsevol nom, li podria posar
Amb sento tan menyspreada, que es cert no se, a quina porta trucar,

De 104, habitatges, l’any 2008, las claus el Sr. Alcalde de torn, ens va lliurar
Un 19 de desembre, al porxo del nº 15, que de fred a punt de “ congelar “

Habitatges de Protecció Oficial, els van nomenar,
Protecció que ?  riure, per no plorar ?

Arribem als 10 anys, la Garantia, ha  d’ expirar,

I aquesta es la gran pregunta, Garantia,  on esta ?
Garantia ? quina, ? que vol dir Garantia? Algú ho pot explicar,

Partim que de tot tenim, Promotor- Constructor ? el millor es, passar,

En quant  l’ administrador, no es la seva tasca , administrar ?.

El nostre, Consistori ? amb ells doncs, res a  parlar ,

Tan uns com altres, perquè, el cap s’han d’escalfar ?.

D’acord i ara que passarà ?, per el que fa a nosaltres,

Ai amics... pagar, pagar,  pagar, !¡.





Lolita Carrión 7 d’octubre 2018

PESADILLA !¡.



PESADILLA ¡!.

Pesadilla, no es soñar, es despertar,
Es buscar esa mano, este abrazo, y no poderlo encontrar,

Pesadilla, es en el día a día, ver, familia amigos
En el camino de la vida, cuando han hecho un corto caminar
Este camino han de dejar

Pesadilla, es, ver a un mundo correr, correr,
Y a ningún lugar, llegar,
Tener los ojos cerrados, mirarte, cara, a cara, poder evitar

Pesadilla, es ver, sin mirar, y así no pensar, que una sonrisa,
Una caricia, una lagrima, de una mejilla, secar
Más, que, con 10 pastillas, se Puede un alma curar,

pesadilla, es una pendiente, que, a la cumbre, nada más llegar,
creer, que el cielo, con tus manos, puedes fácilmente, alcanzar,
pero más pronto o más tarde, sabes que el final
está en esta pendiente, que, rodando, o andando acabas por bajar,

pesadilla, no es soñar…la pesadilla, empieza, cada día, al despertar ¡!.



Lolita Carrión  7 de octubre  2018

diumenge, 30 de setembre del 2018

QUAN TANCO ELS ULLS




QUAN TANCO ELS ULLS

Tanco els ulls, als torno a obrir, hi ja soc a la tardor,
Tot gira, al meu voltant tan de presa, que fins i tot,  tinc por,

Tot s’allunya, de mi, o jo m’allunyo, de tot,

1 d’octubre, la meva mare, hauria fet d’anys , 107,
Ella un bon dia, tanca els, seus  ulls... mai mes s’han obert,

Si fos tan fàcil, si amb una goma, pogués esborrar d’un  llapis l’escrit,
De la meva gola, sortiria ara mateix un fort crit,
Que pot ser mes fort, però no mes clar,

Necessito avui, com ahir, com dema, a la meva mare...et necessito Pilar,






Lolita Carrión 1 d’0ctubre 2018

DIADA 11 DE SETEMBRE 2018




DIADA 11 DE SETEMBRE 2018

Com cada any, però uns dies atraçada
Escric sobre la nostra Diada !,

Mes que escriure, un petit vídeo, es el que he intentat fer,
Aquest dia, fotos, fotos, vaig fer, que hi tingut, que retallar, ?... també !.

Com cada any en el lloc de sempre, amb baix col·locar,
Un bon lloc, tot el panorama es podia enfocar,

Però no vaig calcular, que tres persones “· oficials “
Al mateix lloc, però davant meu, es varen posar,

“ per favor, deixem un trosset “ a cada ofrena tenia que demanar,
Mes de dues hores d’en peu, vaig estar, fins que amb vaig cansar !

La maquina, vaig començar, a “ disparar “ sense poder enfocar,
Es per això que una petita mostra, ha quedat després, de una, a una, les fotos “ retallar “

Se també que sembla, que en lloc de parlar, de la Diada, lo escrit, sigui una queixa ,
una ( parra fada ) si així fos, em voldria excusar,

no pretenc, ser “ periodista “ ni intentar semblar,
son fets, d’una Diada, que amb il·lusió, volia doncs ... imatges poder captar.!




Lolita Carrión 30 setembre 2018

diumenge, 23 de setembre del 2018

UNA NIT, COM TANTES NITS !¡.




UNA NIT, COM TANTES NITS ¡! .


Res, he notat, res ha canviat, res, per poder-me adonar,
Que la tardor, acaba de començar,

Primavera, estiu, tardor, hivern, res a comparar,
Crec que de mica, en mica, com tantes altres coses
En la vida, el canvi d’estacions,  ja no es podrà notar

PRIMAVERA:  fort, s’ha de respirar, tancar els ulls, ... somiar,
ESTIU: Festes, rialles, amics, calor, nits sense dormir... aguantar,
TARDOR: canvis, arbres, fulles, tot comença a ser daurat ... meditar,
HIVERN: fred, gelo, desil·lusió, tristor, records, família ... passar,

Segur, que lo escrit, es antic, però també puc explicar
Que lo escrit, amb pot, a mi retratar,
Tantes persones, fets, vivències , en el meu camí s’han quedat,
Tot per mi, es tant canviat, que no tinc forces, per poder assimilar,
Que d’aquesta nova estació, tardor, soc una soca, una arrel, una fulla, seca,
Que al terra, estar, soc fàcil de trepitjar,

Es per això,  el que dic, que la nit ha estat com tantes altres nits,

Si amb la tardor de la vida em tingues, que comparar,
En aquest punt, fa 12 anys, que a mi ja, em va arribar,


Lolita Carrion 23, setembre 2018

diumenge, 2 de setembre del 2018

CONVERSACIONES CON MI GATO




CONVERSACIONES CON MI GATO

Whisky: septiembre ha llegado,
¿me puedes decir cuántos son los meses, que no hemos conversado?
Si ya lo sé, soy yo la que te ha fallado,

Tu, siempre estas a mi lado, como a veces, días de casa he faltado,
Aunque solo, no has estado, en verdad estas escarmentado,
Bienes detrás mío, volando, si intuyes que yo en salir, estoy pensando,

WHISKY, “digo gritando “, pareces mi cola, delante, detrás, andando,

Perdona, pero no puedo permitir, hasta el punto que has llegado ¡¡.
Por los 40 metros de piso, yo te he estado buscando,
Entrando en mi habitación, vaya susto me he llevado,
UNA RATA ¡, en mi cama se ha colado, 

¿Solo una punta, de su enorme cola…asomando?

Whisky, Whisky, donde estés, corre ven, volando, que una inmensa rata
En mi cama se ha colado.

Tan tranquilo, das la vuelta, y me miras extrañado, seguro que, pensando,
¿a qué viene tanto grito, si estoy aquí, descansando?

Descansando, descarado, y otra vez te he gritado,
No volverá, a ocurrir, que ocupes, mi espacio, no voy a permitir,
¿entiendes de lo que estoy hablando ?,

No sé si tú, me entiendes, pero de la forma que me estas mirando…
¿ --  que hago, yo con un gato conversando ?.


Lolita Carrión,  2 septiembre 2018

dissabte, 1 de setembre del 2018

ENYORANCES !!


                                                       
ENYORANCES 

Sant Feliu , on jo vaig néixer
“ quin poble més bonic “
era el mes de setembre,
de 1946

Llavors on jo vaig néixer
s'anomenava el “ Va i Ve “
una casa gran i vella
on hi vaig viure molt bé.

El poble una “ gran família “
tots ens dèiem, “ passi-ho bé “
ens saludàvem, parlàvem...
els veïns, ( com familiars ).
De cotxes, pocs n'hi passaven,
grans arbres hi havien també.

Jo estava al mig
a l'esquerra, Carrer dels arbres,
a la dreta, Carreretes,
i ara tot és a fer “ punyetes “

On és la Plaça de la Vila?
On és la casa on vaig néixer?
On és el petit comerç?
D'això en diuen el progrés ??.

Però tot està enderrocat
casa meva i al costat,
pisos i pisos que aixequen
els arbres grans, són tallats.

Tot és ciment, tot és tristor,
60 anys els que tinc ara,
tan sols 60, o són molts?

De la muntanya, “ Mas Lluhi “
del riu, “ Falguera i el Pla “,
i del nostre Sant Feliu
Que ens quedarà ?

La gent, pel carrer, ni et parla,
no coneixes a ningú,
els veïns ja no es reuneixen.
Quasi bé, ni es coneixen.

Serà que m'he fet molt gran
i tinc moltes enyorances?.
Però jo estimo Sant Feliu,
( el de abans ) molt més que el d'ara,
el Va i Ve, els veïns amics...
Si, jo tant sols visc...d'enyorances !.

Lolita Carrión  març 2007

divendres, 17 d’agost del 2018

MANEL CARRION PERELLO ( Memoria Historica )



MANEL CARRIÓN  PERELLÓ ( Memòria Històrica ? )

Manel: com  m’ha acostuma, a pasar
molts objectes, papers, tinc costum d’acumular,
fa dies, que de un  “ tema “ em rondaba , comentar,

es tracta, de un programa de “ FIESTA MAYOR “,
en, el qual, una “ entrevista “ teva varen publicar,
es, del any 1973, en se Tu, President del “ Centre Parroquial,”
van pensar, que podria, interessar.

Manel: certament, els teus, llavors 40 anys,
en cada, pregunta,- resposta, la teva força vares, demostrar,
y boniques paraules, el periodista, et dedicar.

DEDICAR, és just,  la paraula, que vull expresar,
SI, del “ Centro Parroquial “,  també, de tu, com germa, vull parlar,

part de la teva vida, a Ell al “ Centre,”  vas entregar,
sempre, problemes, reunios, buscar solucions...
tots, sabien que amb el Manel,  si podia comptar,
quan,  els anys passen, un President, a la “ sombra “ vares estar.

Si, és cert, que una medalla,  D’or, per la teva labor, et varen entregar,

MANEL, i ….ja està ? així,  la historia ha d'acabar ?.

el Novembre, de 2017, va ser el teu traspàs,

Decebuda, amb el ”  Centre Parroquial,” no puc,  deixar d’estar,
no, esperaba d’ells ( reconeixements ) pero si, un acte,  un condol,
que per res, van demostrar, ( tot,  que amb algun membre, de la junta vaig parlar )

Manel, el “ Centre,”  la teva, vida et marcar,
tinc una forma,  per poder, comparar,
diuen - dei-en, que un pare, pot  mantenir 12 fills,
una entitat com “ El Centre Parroquial  ”
no haurà,  de tenir cura,  per una persona,
que desinteressadament, , fins el seu final, el cor,  hi deixar ?.


Manel: dema 18 d’agost, hauries fet 84 anys, un aniversari trist
el primer, que un peto, jo no et podré  donar,
el primer, que més,  que mai trovare, al meu germà  gran, a faltar,

Lolita Carrión 17 d’agost 2018
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...