dissabte, 21 de març del 2015

CONVERSACIONES CON MI GATO


CONVERSACIONES CON MI GATO

PRIMAVERA ¡¡

Whisky: te lo tengo que contar,
hoy 21 de marzo primavera, vamos a estrenar,
¿ y que te voy a contar ?
Noche fría, viento, lluvia...sin parar

otros años, suele pasar
pero mira creo que hasta el tiempo
nos quiere fastidiar;

lo suyo, lo de la - primavera,
es del letargo, despertar
abrir ventanas, y muy fuerte respirar,
sentir que la vida, nos vuelve a empezar.

lo suyo lo de la - primavera
es la ropa de invierno guardar
cosa que ha mi mas, me suele fastidiar
abrir el armario y ropa guardar – sacar...

lo suyo lo de la – primavera,
es ver los colores, con el sol brillar
que plantas, flores,nos quieren mostrar,

lo suyo lo de la - primavera
es ver como los pájaros sus nidos
empiezan a preparar, nacen los pequeñines ,
mas tarde, van ha empezar a cantar¡

También te quiero comentar,
que la próxima semana
la dichosa hora, hay que... cambiar ¡

dicen que “ la primavera la sangre altera “
sinceramente muy a mi pesar,
creo que ya nada en ese sentido me puede alterar;

Whisky,! Por favor – de que me sirve contigo conversar
si la cabeza, te has de tapar, para no escuchar...
que se ha ido el - i n v i e r n o -
que la – p r i m a v e r a – acaba de llegar ¡

cada día es mas difícil, contigo conversar !¡


divendres, 20 de març del 2015


IV SETMANA DE LA POESIA SANT FELIU DE LLOBREGAT


AXI VISC O DEFINEIXO EL DIA A DIA:


una platja amb calma, veure com neix un nou dia,
crec que això, es POESIA

veure la cara de un infant, mirant als Reis, en el seu dia,
crec que això, es POESIA

tancar els ulls, ompli-te dels olors de primavera, cada dia,
crec que això, es POESIA

mirar una rosa, banyada per la rosada, un dia i un altre dia
crec que això, es POESIA

tenir uns llavis a prop que amb dolç peto, les llàgrimes assequin, un bon dia
crec que això , es POESIA

si mirant al cel veig orenetes voleia, quant apunta el dia
crec que això, es POESIA

acaricià la carona de la meva neta, tancar els ulls, sentir una ma que em guia
crec que això, es POESIA

si en un moment revisc records que han format part de la meva vida
crec que això, es POESIA.


Son pensaments, reflexions, moments, que van passant

no vull pas semblar pedant
ho tinc molt clar, honestament dic i repetiria ,

Mai sabré jo, escriure POESIA¡








dijous, 19 de març del 2015

CREMA CATALANA


CREMA CATALANA



Per menjar, crema catalana
pot ser qualsevol dia, de la setmana,
però el que marca la tradició
es en el dia de Sant Josep,
dia també ja, sense celebració

seguin les normes de la meva mare ( la Pilar )
que sempre em donar;
el dia abans, ( ahir ), la crema vaig preparar;
però es molt important, si la vols cremada,
cremar-la deu minuts abans de ser menjada,
a la nevera, s'ha de guardar, també abans de cremar

ahir mentre de remenar, no parava
el meu cap, pensant volava i volava;
molts anys enrere jo anava,

es cert que els ulls per un moment vaig tancar
però oberts, o tancats?
dins la meva retina, lo viscut esta clavat,

ja no valorem, crec certament,
lo important, de aquell moment,

que esperaves, amb delit,
com descriure el plaer
de rascar, restes del pot enganxats
després de la crema haver cuinat

o el cruixent del sucre cremat,
dins la boca, fent...cric, crac
res ha comparar....

!definitiu: per Sant Josep,
crema catalana tinc que menjar
per axis nostres tradicions conservar¡





dilluns, 2 de març del 2015

FORASTERA A LA MEVA CIUTAT ?


FORASTERA A LA MEVA CIUTAT ?


Sant Feliu, avui dia amb el meu parer
la veig una Ciutat, que no reconec de re,
evidentment, que no es sols, el meu pensament
es també el que mols veïns, van dient,

tot es veu diferent, si el tema de Festes toquem
sempre es apunt, nostre Ajuntament !

la gent surt al carrer convençuts,
per passar-ho be,

ahir diumenge 1 de març, jo vaig sortir tam-ve
tant rara i poc animada dec ser ?.
Ho reconec, dons jo no ho passo be,

Si, si... em sento forastera es veritat
en aquesta la meva Ciutat !.

dues voltes per la Plaça de la Vila passejant;
a dret, i esquerra las cares de les persones tot mirant,
cap cara es coneguda, ho trobo tot tant estrany,

cert que també, sol passar,
si per un altra Ciutat, vull passejar
com no i vaig néixer, res m'ha de preocupar;

però el que ahir vaig notar, no vull deixar d'explicar !.
al anar jo caminat...dins meu, un pessic, anava notant,
la tristesa era tant gran, a casa vaig acabar marxant

sola, anava pensant, com potser,
a ningú coneixes si surts al carrer?

quant soc nascuda aquí !. al “Va i Ve,” !.
de veritat, pena m'ha causat
un dia que surto, a passejar per la meva Ciutat
08980... Sant Feliu de Llobregat









Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...