dilluns, 23 de març de 2015
dissabte, 21 de març de 2015
CONVERSACIONES CON MI GATO
CONVERSACIONES
CON MI GATO
PRIMAVERA
¡¡
Whisky: te
lo tengo que contar,
hoy 21 de
marzo primavera, vamos a estrenar,
¿ y que
te voy a contar ?
Noche
fría, viento, lluvia...sin parar
otros
años, suele pasar
pero mira
creo que hasta el tiempo
nos quiere
fastidiar;
lo suyo,
lo de la - primavera,
es del
letargo, despertar
abrir
ventanas, y muy fuerte respirar,
sentir que
la vida, nos vuelve a empezar.
lo suyo lo
de la - primavera
es la ropa
de invierno guardar
cosa que
ha mi mas, me suele fastidiar
abrir el
armario y ropa guardar – sacar...
lo suyo lo
de la – primavera,
es ver los
colores, con el sol brillar
que
plantas, flores,nos quieren mostrar,
lo suyo lo
de la - primavera
es ver
como los pájaros sus nidos
empiezan a
preparar, nacen los pequeñines ,
mas tarde,
van ha empezar a cantar¡
También
te quiero comentar,
que la
próxima semana
la dichosa
hora, hay que... cambiar ¡
dicen que
“ la primavera la sangre altera “
sinceramente
muy a mi pesar,
creo que
ya nada en ese sentido me puede alterar;
Whisky,!
Por favor – de que me sirve contigo conversar
si la
cabeza, te has de tapar, para no escuchar...
que se ha
ido el - i n v i e r n o -
que la –
p r i m a v e r a – acaba de llegar ¡
cada día
es mas difícil, contigo conversar !¡
divendres, 20 de març de 2015
IV SETMANA DE LA POESIA
SANT FELIU DE LLOBREGAT
AXI VISC O DEFINEIXO
EL DIA A DIA:
una platja amb calma,
veure com neix un nou dia,
crec que això, es
POESIA
veure la cara de un
infant, mirant als Reis, en el seu dia,
crec que això, es
POESIA
tancar els ulls,
ompli-te dels olors de primavera, cada dia,
crec que això, es
POESIA
mirar una rosa, banyada
per la rosada, un dia i un altre dia
crec que això, es
POESIA
tenir uns llavis a prop
que amb dolç peto, les llàgrimes assequin, un bon dia
crec que això , es
POESIA
si mirant al cel veig
orenetes voleia, quant apunta el dia
crec que això, es
POESIA
acaricià la carona de
la meva neta, tancar els ulls, sentir una ma que em guia
crec que això, es
POESIA
si en un moment revisc
records que han format part de la meva vida
crec que això, es
POESIA.
Son pensaments,
reflexions, moments, que van passant
no vull pas semblar
pedant
ho tinc molt clar,
honestament dic i repetiria ,
Mai sabré jo, escriure
POESIA¡
dijous, 19 de març de 2015
CREMA CATALANA
CREMA CATALANA
Per menjar, crema
catalana
pot ser qualsevol dia,
de la setmana,
però el que marca la
tradició
es en el dia de Sant
Josep,
dia també ja, sense
celebració
seguin les normes de la
meva mare ( la Pilar )
que sempre em donar;
el dia abans, ( ahir ),
la crema vaig preparar;
però es molt
important, si la vols cremada,
cremar-la deu minuts
abans de ser menjada,
a la nevera, s'ha de
guardar, també abans de cremar
ahir mentre de remenar,
no parava
el meu cap, pensant
volava i volava;
molts anys enrere jo
anava,
es cert que els ulls
per un moment vaig tancar
però oberts, o
tancats?
dins la meva retina, lo
viscut esta clavat,
ja no valorem, crec
certament,
lo important, de aquell
moment,
que esperaves, amb
delit,
com descriure el plaer
de rascar, restes del
pot enganxats
després de la crema
haver cuinat
o el cruixent del sucre
cremat,
dins la boca,
fent...cric, crac
res ha comparar....
!definitiu: per Sant Josep,
crema catalana tinc que
menjar
per axis nostres
tradicions conservar¡
dilluns, 2 de març de 2015
FORASTERA A LA MEVA CIUTAT ?
FORASTERA
A LA MEVA CIUTAT ?
Sant Feliu, avui dia
amb el meu parer
la veig una Ciutat, que
no reconec de re,
evidentment, que no es
sols, el meu pensament
es també el que mols
veïns, van dient,
tot es veu diferent, si
el tema de Festes toquem
sempre es apunt,
nostre Ajuntament !
la gent surt al carrer
convençuts,
per passar-ho be,
ahir diumenge 1 de
març, jo vaig sortir tam-ve
tant rara i poc animada
dec ser ?.
Ho reconec, dons jo no
ho passo be,
Si, si... em sento
forastera es veritat
en aquesta la meva
Ciutat !.
dues voltes per la
Plaça de la Vila passejant;
a dret, i esquerra las
cares de les persones tot mirant,
cap cara es coneguda,
ho trobo tot tant estrany,
cert que també, sol
passar,
si per un altra Ciutat,
vull passejar
com no i vaig néixer,
res m'ha de preocupar;
però el que ahir vaig
notar, no vull deixar d'explicar !.
al anar jo
caminat...dins meu, un pessic, anava notant,
la tristesa era tant
gran, a casa vaig acabar marxant
sola, anava pensant,
com potser,
a ningú coneixes si
surts al carrer?
quant soc nascuda aquí
!. al “Va i Ve,” !.
de veritat, pena m'ha
causat
un dia que surto, a
passejar per la meva Ciutat
08980... Sant Feliu de
Llobregat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
