diumenge, 30 de setembre del 2018

QUAN TANCO ELS ULLS




QUAN TANCO ELS ULLS

Tanco els ulls, als torno a obrir, hi ja soc a la tardor,
Tot gira, al meu voltant tan de presa, que fins i tot,  tinc por,

Tot s’allunya, de mi, o jo m’allunyo, de tot,

1 d’octubre, la meva mare, hauria fet d’anys , 107,
Ella un bon dia, tanca els, seus  ulls... mai mes s’han obert,

Si fos tan fàcil, si amb una goma, pogués esborrar d’un  llapis l’escrit,
De la meva gola, sortiria ara mateix un fort crit,
Que pot ser mes fort, però no mes clar,

Necessito avui, com ahir, com dema, a la meva mare...et necessito Pilar,






Lolita Carrión 1 d’0ctubre 2018

DIADA 11 DE SETEMBRE 2018




DIADA 11 DE SETEMBRE 2018

Com cada any, però uns dies atraçada
Escric sobre la nostra Diada !,

Mes que escriure, un petit vídeo, es el que he intentat fer,
Aquest dia, fotos, fotos, vaig fer, que hi tingut, que retallar, ?... també !.

Com cada any en el lloc de sempre, amb baix col·locar,
Un bon lloc, tot el panorama es podia enfocar,

Però no vaig calcular, que tres persones “· oficials “
Al mateix lloc, però davant meu, es varen posar,

“ per favor, deixem un trosset “ a cada ofrena tenia que demanar,
Mes de dues hores d’en peu, vaig estar, fins que amb vaig cansar !

La maquina, vaig començar, a “ disparar “ sense poder enfocar,
Es per això que una petita mostra, ha quedat després, de una, a una, les fotos “ retallar “

Se també que sembla, que en lloc de parlar, de la Diada, lo escrit, sigui una queixa ,
una ( parra fada ) si així fos, em voldria excusar,

no pretenc, ser “ periodista “ ni intentar semblar,
son fets, d’una Diada, que amb il·lusió, volia doncs ... imatges poder captar.!




Lolita Carrión 30 setembre 2018

diumenge, 23 de setembre del 2018

UNA NIT, COM TANTES NITS !¡.




UNA NIT, COM TANTES NITS ¡! .


Res, he notat, res ha canviat, res, per poder-me adonar,
Que la tardor, acaba de començar,

Primavera, estiu, tardor, hivern, res a comparar,
Crec que de mica, en mica, com tantes altres coses
En la vida, el canvi d’estacions,  ja no es podrà notar

PRIMAVERA:  fort, s’ha de respirar, tancar els ulls, ... somiar,
ESTIU: Festes, rialles, amics, calor, nits sense dormir... aguantar,
TARDOR: canvis, arbres, fulles, tot comença a ser daurat ... meditar,
HIVERN: fred, gelo, desil·lusió, tristor, records, família ... passar,

Segur, que lo escrit, es antic, però també puc explicar
Que lo escrit, amb pot, a mi retratar,
Tantes persones, fets, vivències , en el meu camí s’han quedat,
Tot per mi, es tant canviat, que no tinc forces, per poder assimilar,
Que d’aquesta nova estació, tardor, soc una soca, una arrel, una fulla, seca,
Que al terra, estar, soc fàcil de trepitjar,

Es per això,  el que dic, que la nit ha estat com tantes altres nits,

Si amb la tardor de la vida em tingues, que comparar,
En aquest punt, fa 12 anys, que a mi ja, em va arribar,


Lolita Carrion 23, setembre 2018

diumenge, 2 de setembre del 2018

CONVERSACIONES CON MI GATO




CONVERSACIONES CON MI GATO

Whisky: septiembre ha llegado,
¿me puedes decir cuántos son los meses, que no hemos conversado?
Si ya lo sé, soy yo la que te ha fallado,

Tu, siempre estas a mi lado, como a veces, días de casa he faltado,
Aunque solo, no has estado, en verdad estas escarmentado,
Bienes detrás mío, volando, si intuyes que yo en salir, estoy pensando,

WHISKY, “digo gritando “, pareces mi cola, delante, detrás, andando,

Perdona, pero no puedo permitir, hasta el punto que has llegado ¡¡.
Por los 40 metros de piso, yo te he estado buscando,
Entrando en mi habitación, vaya susto me he llevado,
UNA RATA ¡, en mi cama se ha colado, 

¿Solo una punta, de su enorme cola…asomando?

Whisky, Whisky, donde estés, corre ven, volando, que una inmensa rata
En mi cama se ha colado.

Tan tranquilo, das la vuelta, y me miras extrañado, seguro que, pensando,
¿a qué viene tanto grito, si estoy aquí, descansando?

Descansando, descarado, y otra vez te he gritado,
No volverá, a ocurrir, que ocupes, mi espacio, no voy a permitir,
¿entiendes de lo que estoy hablando ?,

No sé si tú, me entiendes, pero de la forma que me estas mirando…
¿ --  que hago, yo con un gato conversando ?.


Lolita Carrión,  2 septiembre 2018

dissabte, 1 de setembre del 2018

ENYORANCES !!


                                                       
ENYORANCES 

Sant Feliu , on jo vaig néixer
“ quin poble més bonic “
era el mes de setembre,
de 1946

Llavors on jo vaig néixer
s'anomenava el “ Va i Ve “
una casa gran i vella
on hi vaig viure molt bé.

El poble una “ gran família “
tots ens dèiem, “ passi-ho bé “
ens saludàvem, parlàvem...
els veïns, ( com familiars ).
De cotxes, pocs n'hi passaven,
grans arbres hi havien també.

Jo estava al mig
a l'esquerra, Carrer dels arbres,
a la dreta, Carreretes,
i ara tot és a fer “ punyetes “

On és la Plaça de la Vila?
On és la casa on vaig néixer?
On és el petit comerç?
D'això en diuen el progrés ??.

Però tot està enderrocat
casa meva i al costat,
pisos i pisos que aixequen
els arbres grans, són tallats.

Tot és ciment, tot és tristor,
60 anys els que tinc ara,
tan sols 60, o són molts?

De la muntanya, “ Mas Lluhi “
del riu, “ Falguera i el Pla “,
i del nostre Sant Feliu
Que ens quedarà ?

La gent, pel carrer, ni et parla,
no coneixes a ningú,
els veïns ja no es reuneixen.
Quasi bé, ni es coneixen.

Serà que m'he fet molt gran
i tinc moltes enyorances?.
Però jo estimo Sant Feliu,
( el de abans ) molt més que el d'ara,
el Va i Ve, els veïns amics...
Si, jo tant sols visc...d'enyorances !.

Lolita Carrión  març 2007

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...