INNOCENT ?.
PERÒ FELIÇ...
Tinc,
la seguretat, que persones,
que
avui, tenen la meva edat,
a
mes d'un, li ha passat.
Avui
l'ultim dia del any,
era
per mi un esdevenir, d'amunt – avall,
L'home
dels Nassos voltava per la ciutat,
el
trobar-lo, era una necessitat,
(
com d'altres que als petits ens havien ensenyat )
Mama...
que a la Plaça de la Vila,
un
bon rato, hi passat, hi per allà no ha passat
Hi
es clar, ( deia la mare ) ara mateix,
per
qui davant, ha passat, corre, corre, deu ser al mercat,
hi
tan que corria, “ llavors qui no ho faria “?.
entrar,
a la Plaça...els ulls vent oberts,
entre
las parades, preguntar,
busco
al Home dels Nassos l'heu vist entrar ?
Siii...
acaba de marxar, jo diria... “algú em contestà “
que
si vas, corrent al carrer, Santa Maria,
de
ven, segur allà estarà.
Hi
aquest, era el meu recorregut :
Plaça
de la Vila, carrer del arbres, la Plaça, ( avui mercat )
fins
carrer Santa Maria,
“ recorregut,
limitat degut a la meva edat )
!.
mama que de voltar m'he cansat,
que
el Home dels Nassos per cap lloc li trobat !
!.
Deia la Mare, mira, el mateix - que el any passat - !.
de
vent segur, ha passat, per el teu costat, i no t'has adonat,!
Vaja,
- que en aquesta hora,- ? Ja, deu de ser, a un altre ciutat,.
Any,
darrera any, la historia va anar, continuant,
fins
que, del meu cap, la boira, va anar, marxant,
el
dia, de Santa Llucià, anar, a les cases,
cantar,
la cançó, i de pomes, nous, i ametlles, omplir el sarró;
fer,
el Pessebre, amb herbes, que de la muntanya,
el
meu pare, portava, amb il-lusió també “cireretes de pastor “
el
dia de Nadal, un fet tradicional, fer cagar el Tio...
Es
la meva historia, es la meva tradició,
Innocència
?... Si, però amb il·lusió
Lolita
Carrión 31 desembre 2016
(
dia del Home dels Nassos )