dimecres, 24 de novembre del 2010

!¡ AMOR DE MARE !¡

!¡ AQUESTA NENA ES LA JULIA !¡

( EL POEMA DE ANTONI BORI I FONTESTÁ EN EL ANY 1937 )


!¡ El primer petò que tots em rebut en veni al mon
I que tots sentim encare, ès el petò mes preuat
Mes ric i mes perfumat, que ens ha fet, la nostre Mare !¡

Res del mon i pot haver, que arribi mai a valer,
El que val aquesta dona, alegre com un estel,
Pura com el blau del Cel, i com els Arcangels Bona,

Amb delicia i bell consol, ella ens gronxa en el bressol,
I ens adorm, en els seus braços ella ens ensenya a resar,
A creure amb Deu. A estimar i a donar els primers pasos.

Tots els nostre pensaments, voluntats i sentiments,
El seu cor sempre endevina, i s'afanya amb tot el zel
A complaure nostre anhel, amb voluntat peregrina,

Ses mes pures il-lusions, ens tremet amb sos petons
I quan no ens veu, ens anyora i ens porta un amor tan viu:
Que en nostres ditxes somriu, i amb nostres desgracies plora.

Mai ningú podra arribar, a sentir tant i estimar,
El que aquesta dona estima, quan el seu llavi olorós
Perfumat i carinyos, al front del seus fills arrima:

Altres amors hi hauran, que el seu perfum perderan.
Quant hauran tret la Florida, l'amor de Mare és l'encens
Mes olorós mes immens, que pot trobar-se en la vida,

Fins en l'lore de la mort, quan sen va amb nostre Record
Carinyos en la memoria, Entre els Angels alla al Cel.
Prega amb fervorós anhel, per la nostre eterna Gloria

A la mare Beneim, nois i noies que sentim:
sons petons al front, encara, estimanla de tot cor.

!¡ Que en la terra no hi ha amor:
Tan gran com L'amor de Mare...

dilluns, 22 de novembre del 2010

!¡ RECORDS COL'LEGI ( NACIONALS ) !¡

!¡ AQUEST GRUP ES DEL COL'LEGI !¡

!¡ Mirant-lo en tinc prou per recorda...
Al mig la Senyoreta, ROSA:
formar el grup, a la bona dona.
_Si li va arribar a costar_

MES DE UNA RECORDARÀ...

!¡ En arribàr a la escola,
En fila, ens teniem que posar,
I amb silenci...i molt d'ordre,
fins a la classe entrar.

" Pupitres de fusta" per a dos ,
les mes " petites " davant,
i les mes altes, ( com jo )
o la Montserrat Boronat ( dues peces )
al darrera, !¡ ja estava tot controlat !¡

!¡ Resar abans de la classe, començar
I tambe...cantar, " El Cara al Sol, esta clar "
A les 12 tornar, L'angelus a resar,
abans de a casa marxar...!¡

A Missa cada Diumenge teniem que anar,
amb un carnet que et donaven,
i al dilluns a la escola, el tenies que ensenyar,
dons acabada la Missa, el tenien que sellar,

Aixi et comprometien, a la Missa no faltar:
!¡ Ha, i abans del Evangeli, tenies tu que arribà
Dons si no ja no valia, no tel podien sellar:
I el dilluns, tenies Sermó, per a la Missa falta

Sempre que miro la foto
Pentinada, amb dues trenes
com quasi totes les nenes
no se si Riure o Plorar....

Tampoc jo puc oblidar,
A Doña, Isabel ( esposa de Don Prudencio )
I al final per acabar
Un record per...Doña Pilar.

dissabte, 20 de novembre del 2010

!¡ CONVERSACIONES CON MI GATO !¡

whisky, __ Me conoces bien __
Pero sabes que yo, a ti tambien;
!¡ Es verdad, que llevo tres dias sin del piso salir !¡
Que no hablo con nadie, Que estoy triste...Que no soy feliz,

Pero NO ni se te ocurra, !¡ No pienso ser Monja de Clausura !¡

!¡ También es verdad, me canso de sola hablar...
En voz alta de pensar, El porque a mi, me suele esto pasar !¡

Y te voy a preguntar; ¿ Que pretendes, acaso a tu manera,
tratar a mis preguntas, TU contestar ?.
¿ El no parar yo de hablar...y hablar. Te empiezas a marear ?

!¡ Pues mira te lo agradezco, pero no puedo mas soportar:
Estos, Miau, Miau; Miau...que me sueltas sin parar !¡

!¡ VALE !¡ Procurare de no hablar...
!¡ NO TE ESCONDAS !¡ Es un trato:
y tu dejaras de...MAULLAR !¡...

dimarts, 16 de novembre del 2010

!¡ EN MEMORIA DE " MANOLO "

!¡ Hoy justo esta mañana, una Rosa se ha partido;
Ha sido en el mismo instante
de saber que has fallecido !¡

¿Que significa esta rosa ?,
Es nuestro corazón
que ninguna de nosotras, entendemos la razón,

Hoy como cada lunes, nos hemos vuelto a ver
9 de la mañana, tomando " nuestro café "
!¡ Que cosas...tiene el Destino !¡
Dos del grupo, no han venido,
has preguntado por ellas...
¿ Y la Imma, y Lolita?
siempre lo sueles hacer:
cuando una de nosotras, tarda en aparecer,
Pero quizas ya intuias lo que iba a suceder;

!¡ A tu casa no llegaste, tu corazón se paró,
y del suelo desplomado,
alguien te recogió, más estaba decidido:
El a latir, se negó.

Manolo; que dolor tengo, De no haberte visto hoy.

!¡ Quizas es mejor pensar, Como te he de recordar,
como un buen hombre, contento, alegre siempre riendo...

Lo siento, no puedo seguir pensando,
la pena que llevo dentro, parece que me está ahogando !¡

Espero que donde estes,
tengas la calma del mar , y puedas ver estas nubes,
muy pronto van a llorar...

!¡ Como hoy lloramos nosotras,
Pues nos cuesta comprender:
Que perdamos, a un amigo,
Solo porque... hoy sin razón,
Se paró su corazón !¡

Manolo: Un beso todas te damos.
Y Te decimos, con mucha amargura...
Que un poco, de todas nosotras,
Estará en tu... Sepultura.

Carmen, Maite, Antonia, Quima, Nati, Imma

Lolita, 15 de Noviembre de 2010

dissabte, 13 de novembre del 2010

!¡ ES MI HORA BRUJA?... TAL VEZ !¡

!¡ Cariño, son las 6 de la mañana
de un dia 13, No de un 23,
un 13 nos marcó, un antes y un 23 un después !¡

Un 13 nos conocimos, un 23: nos despedimos,
lentamente a mi pesar,
intento asumir, que un dia nos conocimos,
!¡ Que 34 años juntos ¿vivimos?...!¡

Pero en mi cabeza hay una gran, " telaraña "
de noche, me va envolviendo,
y me hace abrir los ojos, a las 6 de la mañana,

!¡ Después de pasar la noche...
buscando algo de ti,
Queriendo sentir, tu olor
a mi lado en la almohada,
o bien sentir la dulzura
de una Caricia en mi cara !¡

¿Pero en realidad, que siento?
Vacio, Soledad, Dolor...Tristeza:
y esto hace que espere con ansiedad,
Estas 6 de la mañana,
para asi de esta manera, en un trozo de papel,
!¡ Expresar lo que yo siento
Sin tener respuesta, en el !¡

Pienso que quizas, delire, que es todo una locura !¡
¿Porque no puedo entender, que estés, en la Sepultura?
O quizas si que lo entiiendo...Y me ahogo, me revelo,
y mi corazón !¡ Grita !¡
quizas por ello, mi amor a las 6 de la mañana
tenga contigo esta...Cita

diumenge, 7 de novembre del 2010

!¡ HABLANDO SOLA !¡

!¡ De pequeña mi madre lo intuyó,
y a un medico, me llevó.
Dr. A esta niña ha de mirar,
pues sola, ella no para de hablar...y hablar,
incluso si juega a "tiendas"...
Ella sola se cuida, de vender y de comprar !¡

!¡ Mira Pilar, a la niña debes de dejarla estar,
__Dijo el Dr. sonriendo,
Dr. ¿Es que no lo comprendo?
Mi madre insistia...!¡
Si un momento la pierdo, de vista
Si pienso...muy callada está,

!¡ Pues NO, resulta que en alguna habitación,
" Dels Pastorets "está en plena interpretación,
Yo oigo toda la obra, pues de los personajes,
el dialogo, ella se sabe de sobra,

¿En su mente de niña es normal?

!¡ Mi madre si lo sabia !¡
La soledad ya de niña, era mi compañia,
En mi mente entonces, todo era normal.
tenia de pequeña, mucha imaginación,
!¡ Y el hablar, sola era para mi una...solución !¡

Dos hermanos (chicos) están antes que yo,
con el mayor, 12 años, con el otro 7.
¿Con cual iba yo a jugar? ¿Con cual podia yo hablar?

!¡ Lo triste, es ahora a mi pesar,
Seguir sin tener hermanos, para hablar,
Cumplir ya 64...
Mi mente ya no es normal...
Y sola sigo, hablando...Igual !¡

dissabte, 6 de novembre del 2010

!¡ SERIA UN ÁNGEL?...SERIA UN ANIMA !¡

!¡ Diuen que de " haberlos hailos " !¡
Ángels, Animes, que ens van vigilant
per el nostre costat, voltant:
i en un moment necessari, també ens ajudaran;

!¡ Passats ja bastants dies, de la Festa de Tots Sants,
dies que amb la quietut, de les meves llargues nits,
Quant crido a la son, per sols uns instants
i ella fent el sort, el meu cap l'omple de tot:
sense els meus ulls, jo tanca !¡.

Es llavors, quant mes i penso,
amb allò que amb va passar,
!¡ El dia de Tots Sants, un llantio vaig fer crema
per els que jo mes estimo,
que en tenir la seva flama, no sentissin la gelo
de que en el Cementiri, ni una visita fes jo !¡

Pasada la mitja nit, vaig decidir anar al llit,
vaig agafar el llantió,
jo bufava per apagar, de ell s'ha flama:
De sobte...tota la cera,
!¡ Ulls, cara, i coll, de ella vaig quedar plena !¡

___ De seguida vaig pensar, de veritat desesperada !¡
Lolita, Quina cremada...
!¡ Aigua clara amb vaig tirar, on la cera era enganxada.
I amb la ma al cor, tinc que dir... que no vaig patir...cremada !¡

Encare avui, no ho crec, Ja un interrogant constant?
dins del meu cap, a prop de fer una setmana:
!¡ Va ser un Ángel?...Va ser un Anima? !¡-

dilluns, 1 de novembre del 2010

!¡ 1 DE NOVEMBRE, TOT SANTS !¡

!¡ PERDÓ !¡


Perdó, perdó, demano jo, per no seguir la tradició,
A tots els meus, que avui Dia de Tots Sants,
Al Cementiri, flors hauria de portar
i un Parenostre resar,

Vivia la meva mare, i no podiem fallar
dos o tres dies avanç, el nínxol a netejar,
posar-li les noves flors, i un temps per a meditar,

Mentre ella ho preparava, i estan jo al seu costat,
pensava !¡ Ai !¡ mare meva, el dia que no i serà,
Crec (mes no, estic segura) jo no vindré,
ni per netejar el nínxol, ni per una flor posar

Si ho pensava de mes jove, de gran ho tinc molt mes clar,
¿Es avui el dia 1 l'unic dia per flors, i mes flors posar?
¿I un Cementiri de gent, que et costa sortir, i entrar?

Sent demà dia de Difunts, a ningú si sol trobar,
i amb dona per recordar...
una Estrofa d'un Poema en castellà,
!¡ Dios mio, que solos se quedan los muertos !¡

Crec que si, una inmensa majoria,
Un Any aura de esperar, perquè li canviîn les flors,
per la tomba, visitar...i un Parenostre resar,

!¡ Mare: jo ho sento i perdó, vull demanar:
per no anar al Cementiri, per una flor no portar,
Però el meu cor, un a un, de tots els que esteu allà
Ni per un instant dubteu, us ha deixat...D'estimar. !¡
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...