dissabte, 23 de juny del 2018

UN AÑO MAS




UN AÑO MÁS

Cariño, dicen que los años vuelan, sin dudar
Añadiría, que son un suspiro, a cierta edad,

Llegó otro 23 de junio, muchos más, quedan por llegar,
Una fecha que a nosotros jamás se podrá olvidar
Son ya 12 años, - d o c e, a ñ o s, para mí una eternidad,

Jamás, nos imaginamos, lo que la vida, nos puede reservar,
ilusiones, rotas, proyectos sin realizar, recuerdos….

Es inmenso, lo que nuestro ser, puede llegar a almacenar,
Rebobinando, cada segundo, de nuestra vida… al azar,
Poco a poco, todo lo vivido ante nuestros ojos, va dejando pasar

Con el pasar, de los años el destino pretende,
Que, en el olvido, nada pueda quedar,

Acaso cree, el destino que lo vivido a tu lado,
¿lo pueda yo olvidar?

Solo una cosa ha cambiado,
! he dejado de llorar !
12 años he tardado, en poder asimilar,
Que del lugar de tu, marcha,
tu retorno, jamás, puedo esperar

hoy, hablan de noche mágica,
por si, en alguna estrella, puedas tu estar,
le mandare, mi beso, a ella, por si te puede llegar.





Lolita carrion 23 de junio 2018

dijous, 21 de juny del 2018

UN ESCRIT AMB RETARD




UN ESCRIT AMB RETARD

Avui fa set mesos, que intento escriure, sobre el que sento des de la
data, 21 de novembre de 2017.

Quant vas tancar els ulls, perquè el teu cor, es cansar de bategar, com també de somiar.

Somiaves, amb somnis bons, em consta quant tu mateix en el teus moments relaxats, em comentaves...saps “nena” avui hi vist a la mama, i parlat amb ella.

Jo t’he escoltava, incapaç mai de preguntar-te, què t’ha dit ?.

Estic segura, que veies a la nostre mare, com també que ella ja
T’esperava, amb els braços estesos, per rebre dels teus, una gran abraçada .

Manel.
Tenies 12 anys, quant vaig treure, el cap a casa, i TU, erets present.

Que puc fer, jo ara que he intentat – ho segueixo intentant, avui ara mateix, per poder convencem a mi mateixa, que no estic, equivocada

Que et van posar en un forat, ( junt amb la teva filla )
Jo ho vaig veure !, que jo estava allà al davant...

Però la meva ment, es embogida, incapaç de reaccionar,
Nega una, ... mil vegades, que no ha estat així, que es un mal son,

La meva ment sempre, torna a la infantesa, quant TU, amb portes a braços, amb TU, un Diumenge de Rams, amb TU qualsevol, Celebració a casa.
El teu parlar, dolç, sempre tenint cura de mi quant alguna nit els nostres pares per algun motiu, no eren a casa.

TU, a la meva adolescència – joventut – matrimoni – al enviudar...
Sempre TU Manel, has estat, el meu germà gran.     

Es potser, que per tot, en aquest mateix moment, he dit, Lolita
Ho has de fer, t’has de desenganyar,
Fes entendre, al teu cor trastornat que es veritat, Ell, ha marxat !.


Però que també esta al meu costat, nomes he de tancar els ulls
I el veig, el sento, perquè un trosset, meu ha marxat amb Ell

No puc ser tant egoista, no et puc retenir mes, he de deixar lliure
El teu repòs, repòs etern

Et seguiré explicant els meus, amargs, també bons moments,
Hi això com ho faré ?
De la millor manera, per poder parlar amb TU , mitjançant una Oració



Manel, el meu germà gran,
Que el Cel, sigui el teu refugi, fins que ens tornem a trobar.













 Sant feliu de llobregat                           Lolita Carrión 21 de juny 2018  

OBRIR PORTES



CREC,  QUE DESPRES DE PASSATS SET MESOS, AMB SENTO FORTA PER REPENDRE


EL MEU BLOC, 


ON SENS DUBTE ES LA MILLOR, PORTA QUE AMB PERMET OBRIR-ME A MI 


MATEIXA .


ESPERO DONCS PODER SEGUIR .







LOLITA, 21 JUNY 2018 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...