¡MAI PODRE OBLIDAR!¡
El dia 24 d’0ctubre del 2008 el meu cor, es trencar,
( s’ha trencat altres vegades ) aquesta ? una de tantes,
es, de les que, no puc oblidar,
del meu pis, las claus m’obligaren a entregar,
mes de 45 anys, de la meva historia, vaig tenir que, esborrar
sola, molt sola, ningú amb va ajudar,
enrere, el meu carrer, “ carrer d’a baix “ vaig deixar
entre les pedres, del terra, petjades de tota mena van quedar,
DOLCES, de allà, sortir un dia, quant el meu pare, del braç
a l’església per casar-me, m’acompanya
on mes tard naixement, comunió, en el pis vàrem celebrar,
AMARGUES, les amargues, van ser tantes, millor no recordar,
quan a taula, per Nadal cadires buides, comences a trobar,
però sigui, DOLS, o AMARG, mai podré
oblidar,
aquelles claus, las meves mans van cremar, quant
obligada, las vaig tenir que deixar.
carrer Joan Maragall, “ carrer d’a baix “ 81,
quantes llàgrimes, meves, avui fa 10 anys, amb tu es van quedar.
Lolita Carrión 24 d’octubre 2018