FORASTERA A LA MEVA CIUTAT ?

FORASTERA A LA MEVA CIUTAT ?

Sant Feliu, avui dia amb el meu parer

la veig una Ciutat, que no reconec de re,

evidentment, que no es sols, el meu pensament

es també el que mols veïns, van dient,

tot es veu diferent, si el tema de Festes toquem

sempre es apunt, nostre Ajuntament !

la gent surt al carrer convençuts,

per passar-ho be,

ahir diumenge 1 de març, jo vaig sortir tam-ve

tant rara i poc animada dec ser ?.

Ho reconec, dons jo no ho passo be,

Si, si... em sento forastera es veritat

en aquesta la meva Ciutat !.

dues voltes per la Plaça de la Vila passejant;

a dret, i esquerra las cares de les persones tot mirant,

cap cara es coneguda, ho trobo tot tant estrany,

cert que també, sol passar,

si per un altra Ciutat, vull passejar

com no i vaig néixer, res m'ha de preocupar;

però el que ahir vaig notar, no vull deixar d'explicar !.

al anar jo caminat...dins meu, un pessic, anava notant,

la tristesa era tant gran, a casa vaig acabar marxant

sola, anava pensant, com potser,

a ningú coneixes si surts al carrer?

quant soc nascuda aquí !. al “Va i Ve,” !.

de veritat, pena m'ha causat

un dia que surto, a passejar per la meva Ciutat

08980... Sant Feliu de Llobregat

6 ANYS I EL MATEIX PROBLEMA PISOS DE .....PROTECCIÓ ?

UNA DATA PER RECORDAR ? - PER OBLIDAR ?.

 

UNA DATA PER RECORDAR ?. - PER OBLIDAR ?.

Aquesta pregunta el meu cap,

repeteix sense parar, al anar a dormir, també al despertar,

! Ho intento, segur... a ningú tinc que enganyar ¡

soc la dona mes afortunada, cert, no es pot dubtar,

( en respecte al tema a parlar )

tinc un habitatge, on puc descansar

del fred i la pluja, amb puc aixoplugar

un llit per dormir, una taula on menjar

sento vergonya,¡ de que em puc queixar?.

Avui 16 de febrer, fa sis anys,

que altre cop en aquest lloc la vida

em tornà a començar, mes tinc que confessar

que mai serà una data per voler recordar

gelor, tristor, por, rabia, angoixe, soledat,

soc culpable – jo ho he buscat - ¡

ho puc dir-ho fredament,

per lamentacions, crec que ja no es moment.

La data,?. Molt millor si es borra del pensament !.

Lolita Carrión 16 febrer 2015

CONVERSACIONES CON MI GATO

CONVERSACIONES CON MI GATO

plás, plás, plás, Aplausos a un gran Actor

en su gran película, “El Administrador “

Whisky, no si esta “ peli “ te podia interesar ?

Por pasar un rato...yo la quise mirar.

si no te importa vamos de ella, a conversar.

Por mi parte, ya no me gustó al empezar,

Ahhh !. con la cabeza que tengo

el nombre del actor, “ lastima “ no puedo recordar,

SI,!  eso es verdad con un dialogo muy estudiado

nada más la película empezar.

Muy digno en palabreria, que el mismo ni se creía,

la escena que más me impactó, ¿ te acuerdas ?

Fue la que después, de su dialogo;

dignamente, del teatro se marcho,

fue tan emocionante, con un silencio aterrador¡.

ver como salia de escena, el maravilloso actor,

“causó en mi tal estupor,”

lo siento Whisky, pero ya lo viste,

no tuve otro remedio, que apagar el televisor,

tal magnetismo, causaba el actor.....

que en mi interior , vi que era incapaz

de sufrir tanto dolor. ¡que pena me dio el gran actor ¡

Whisky, te lo ruego, recuérdame... su nombre, por favor,

tengo una duda, el “ Administrador,” en que genero estava

era, de comedia, de terror, de drama o amor ?.

Veras de cine no entiendo nada, al principio, vi Comedia,

mas tarde Terror,

pero en el fondo lo que vimos creo que fue... DRAMA DE AMOR !.

Acostarnos fue lo mejor, y dejar que los palmeros

sigan aplaudiendo al gran actor, en su gran papel por su película

! EL ADMINISTRARDOR ¡

WHISKY: te duermes ? No te gusta esta conversación ?

Lo entiendo, a mi también me aburre un montón ¡.

Lolita Carrión 13 febrero 2015

L'ULTIMA BRANCA

L'ULTIMA BRANCA

Avui 8 de febrer, ho vull fer...

la pregunta es podré?

Al menys ho intentaré.

En el mes de desembre

la meva Doctora, em preguntar

Lolita, tens uns lloc lluny, on poder marxar ?

SI,- 1000 kilòmetres, mes enllà -

dons tens que anar.

Cert que durant dies, vaig reflexionar:

si t'embas aquests dies – algú et trobara, a faltar?

La resposta, era molt clara, tranquil·la, pots- marxar -!.

A on pretenc arribar, després de tan explicar,

dons al destí, que guarda l'ultima carta, i no es pot evitar.!

Quant el dia 23 vaig jo alegre, voler a la tia Trini

el Nadal felicitar, a casa seva ningú contestar;

em va sobtar, - però vaig pensar deu ser a pentinar -!

el 24 al mig dia, vaig tornar a trucar,

segur ! Ara han de contestar.....mes aixo no passar;

llavors, si que em preocupar;

a diferents hores, vaig trucar, trucar, missatges deixar.

mes ningú contestar,

el dia 28, la nostra ultima branca, es trencà,

del tronc amb les sis branques, que els avis varen plantar

la tia Trini ha esta l'ultima, que es resistia a marxar.

Avui 8 de febrer, 103 anys, que no podrem celebrar,

que no celebrem, nosaltres, i la trobem a faltar !.

ella SI ha celebrat, que aquell tronc amb las sis branques

en algun lloc, ha retrobat,

Tia Trini, el destí no ha permès, un ultim petó,

poder-li jo donar.

Tia com a germana vostè, del meu pare,

li vull dir al destí:

!no m'has permès estar amb ella, en el moment de marxar

però mai faràs, que la deixi d'estimar¡.

DESCANSI AMB PAU TIA TRINI, CARRIÓN MARIN

Lolita Carrión 8 / febrer / 2015

CONVERSACIONES CON MI GATO

CONVERSACIONES CON MI GATO

Whisky, tengo tantas cosas que contarte

dudo que con un folio, pueda tener bastante.

Entiendo que me reproches,

por dejarte solo tantas noches,

pero hay una cosa, que quiero te quede claro

no estabas, abandonado, pero ¿muy solo? pues.....si

lo normal... de soledad, tu y yo

bastante hemos hablado;

no tengo que excusarme,

me aconsejaron, marcharme

mirar de una vez hacia adelante

pues hacia atrás, ya he llorado bastante;

Whisky: no quiero fastidiarte;

de mis días en Sevilla, mucho podría contarte;

como te he dicho al principio,

con un folio, no tendría bastante,

¿ Me pides que lo resuma ?

Complicado me lo pones !

! Veremos... besos, abrazos, conversaciones,

cariño, compañía, libertad, alegría,

escribiendo cosas buenas, seguiría y seguiría,

pero lo mas importante, sentirme que sigo viva,

que se me quiere, y respeta,

sentir en mi corazón, encenderse una velita,

cada vez que al llamarme, me decían ….Tita,

….Pero bueno – me puedes tu contar que estas haciendo ?

Dormido y muerto de frío?

Yo conversando contigo,

Tu, durmiendo, tan tranquilo

sin parar en la cuenta, que estoy hablando contigo ?.

Lolita, por favor vuelve a la realidad!!!!!

es con un gato, con quien pretendes hablar ?.!!!!!.

REMENANT PAPERS

REMENANT PAPERS

Tinc aquesta costum,

de papers, guardar un munt;

Quina casualitat he trobat, una Instancia

lliurada al nostre Ajuntament,

el 13 d'octubre, del any passat,

aixo si, en contestar-me

ningú s'ha molestat;

Cert és que el motiu del escrit

personalment, cap perjudici m'ha causat,

tant sols tres fotografies, que he adjuntat

el temps del escrit, empleat

després... ser entregat !,

Però compte, que sent tema de la vorera,

també li tocarà, a la meva cartera.!

Senyors, crec sincerament que amb nomes dir....

Hem passat la incidència al servei corresponent.;

De veritat, que per a mi, era mes que suficient,

com també crec que ja, puc anar dient.?

Aixi son els Protocols del nostre Ajuntament

Lolita Carrión gener – 26 -2015