DE PROP O DE LLUNY CORPUS AL JUNY...

DE PROP O DE LLUNY. CORPUS AL JUNY…

PERQUÈ NO, DESEMBRE, A SANT FELIU ?.

Es el que vaig pensar, ahir al sortir a comprar,

quan amb cura, havia de caminar, per no relliscar

amb una gran catifa, de fulles al terra, amb trobar,

Se, que ha plogut, ventades molt fortes hem tingut

lo estrany, per lo que he vist, a la Ciutat,

que la curiositat, m’ha dut a fotografiar,

es que ho trobo complicat, 

pot ser, que la meteorología,  saben, que ara anem per barris, a la Ciutat,

amb un barri, o bé en un altre, deixa caure mes, roxats ?

mirant fredament, reconec que no entenc res, o potser, si ?.

però tinc mandra d’esbrinar, si rebusco, que puc trobar ?.

això ja ho se, PROTOCOLS, la culpa, si jo arribo a relliscar,

preguntant, pels protocols, res em costaria esbrinar.

com m’agradaria al meu Sant Feliu, poder retornar.

em pregunto, sovint  on visc ?.

ho sento però la resposta, que voldria,  no puc trobar.

Lolita Carrión 6, de decembre  2019

PODRIA SER UN COMPTE ?

PODRIA SER UN COMPTE ?

vaig néixer, en una petita ciutat

Sant Feliu de Llobregat,

On, doncs al VA i VE, - al Va i que ?

si, vull dir al mig, entre Cal Save, - i Cal Pere xerraire 

al costat d’un barber, d’un sabater,¡

pero de que estic parlant ?

qui pot conèixer, aquesta Ciutat, quan, 70 anys han passat ?

Podria ser un compte, certament

tot el que hem perdut, 

tan sols Avis, amb memòria ho explicaran,  a la joventut,

aquesta fotografia, és resposta de la meva melangia, 

el lloc, jo ho tinc clar, però algú m'hauria,  de explicar

perquè la “ pedra verda del fons “ del llac se'n,  va anar,?

quins ratos més divertits, pasaba en el lloc, la colla de amics

unes escales, de pedra,un broll d’aigua a dalt al mig

pujar, baixar les escales, riure, mollar-nos  per nosaltres; divertit ¡

com ho visqué, molts anys després, el meu fill, Toni

La plaça de la Vila, la Rectoria, el Parc Nadal, 

El Centre Parroquial ( vull dir al del carrer dels arbres )

que per cert el d’ara “ diuen el Centre “ haurà  perdut, Parroquial,?

de ser així, del “Parroquial” vull dir,

 ha fet dos anys que el meu germà Manel

aquesta Ciutat, aquest mon, per sempre deixar, avui  de no veure,

del seu Centre el “Parroquial”a Ell, se que li faria molt mal,

si lo escrit, podria ser un compte “ petit molt petit “ per tot el que jo voldria dir,

l’acabare com un clàssic, que diu: Vet aquí un gat, vet aquí un gos,

aquest compte ja s’ha fos, 

però,  em queda alguna cosa a dir, Una pregunta, per mi

On es la gent de Sant Feliu ? ens treuen les ,nostres arrels

ens  prenen el nostre passat,  sabem tots,? que les persones 

sense records, sense memòria 

PERDEM EL QUE EN ESSÈNCIA; SOM.

Lolita Carrión 24 novembre 201

MEMÒRIA ......PREHISTÒRICA

SANT FELIU ENTRADA PALAU FALGUERA

SANT FELIU ENTRADA PALAU FALGUERA

NO, no es el llac, pero es com si ho fos

la fotografia,  NO, ES D'AHIR ,

el dia, la data, no es important doncs

podria ser, de fa un any, dos, quatre.....?

Em pregunto, arribara el dia, 

que si plou, pugui passar sense 

els meus, peus remullar ?

per la situacio evitar que es pot fer ?.

Instancies ? UFFFF, no gracies,

ni pensar.

Lolita Carrión 24 octubre 2019

PER LA MEVA MARE PILAR

PER LA MEVA MARE, PILAR

Hi pensat,...  repensat,

enguany, no faré, cap escrit, 

pero no, No, he puc,  evitar

quan dintre meu, he sentit un crit,

he sentit malestar,

no puc evitar, recordar, el dia, 

no puc evitar, recordar, la familia 

que al teu voltant, d'aquest dia 

la felicitat, d’estar, tots junts es notava, envoltar,

com tampoc, puc evitar avui, plorar,

no puc evitar, recordar,

la taula, el menjar, que tanta il·lusió 

senties, de bon matí al preparar,

el dia del Pilar, on  tots junts a taula, ningú, volia faltar

més, que el dia de Nadal,

segons Tu, mama solies comentar, 

doncs,

PER NADAL, CADA OVELLA AL SEU CORRAL,

no puc evitar, recordar la teva energia

tots  endavant...sempre junts, emb de anar !.

mama, avui tindries 108 anys,

91, tenies quan vas marxar,

avui, Dia del teu  Sant, sola he estat, per dinar,?. 

doncs no, 

no puc evitar el record,  d’una, gran taula, com solies preparar, 

no tindras ni flors, ni regals, res, material,

pero et puc assegurar, que un peto llençat al vent,

una  pregària, dins el cor t’ha d'arribar, 

no puc evitar recordar...cada dia, no em deixo de preguntar,

si encara fos aquí,....si la pogués abraçar,

Lolita carrión 12 d’octubre 2019

VISITA AMB CREU ROJA A LA " FAGEDA "

ESPLÈNDID DIA  DE VISITA, AMB CREU ROJA A LA " FAGEDA"

UNA PASSADA AQUESTA TERRA " LA GARROTXA "

BON GRUP, EXCEL-LENT VOLUNTARIAT,

BONISSIMMMM, TASTET DE PRODUCTES 

" LA FAGEDA "

MOLTES GRACIES PER TOT

CONVERSACIONES CON MI GATO

 

CONVERSACIONES CON MI GATO

Whisky; hay un par de temas que me gustaría comentar,

SI, SI, ya lo sé, estás pensando, cuando dejaras de incordiar?.

crees de verdad que tus temas, me puedan interesar…..

Whisky, deja por favor, mi escrito de cuestionar,

pues te guste - o - no, me vas a escuchar.

también es cierto, que no sé cómo empezar,

 no encuentro, palabras justas, ( podria ser...chochear )

 si, de mi ciudad, quiero hablar, 

verás, mirando el librito OnAnem, que en mi buzón suelo encontrar,

fijé la mirada en  un “ detalle “ que me hizo exclamar¡.

¿ donde hemos ido a parar,?.” Càsting per als pastorets 2019”

un Casting para hacer “ els pastorets”?

 jamás algo así, pude imaginar

en esta ciudad Sant Feliu de Llobregat, al nacer, no solo traíamos, un pan,

ya sabiamos, el papel, que en cuanto als “ Pastorets “ ibamos a representar,

claro, tu dirás, “ eso fué en el siglo XX, tenemos que avanzar,

quizás Whisky, la razón te deba dar, pero yo misma, lo puedo asegurar,

todos los papeles, de la obra, podría representar, 

los llevo, en mis genes, o mejor, en mi corazón, nacida en esta ciudad

cada mañana al despertar, tengo tristeza, solo  al pensar, 

¿qué, raiz del corazón hoy rota, voy a encontrar?.

WHISKY, no creo que tenga papel, para el otro tema comentar,

el tema era, el de la AMISTAD, largo y tendido, de ello quisiera hablar,

solo una pregunta de verdad crees que existe la AMISTAD ? 

LA RESPUESTA, EN EL AIRE LA VOY A DEJAR !’

lolita, no se lo que ha de pasar, te empeñas, siempre con tu gato conversar,

acaso no te das cuenta….. los gatos te miran, algunos se dejan, acariciar, roncar,

pero lo que no puedes jamás, imaginar es, con un gato , poder CONVERSAR. 

Lolita Carrión 7 septiembre 2019