dijous, 16 de juliol del 2020
FETS DE UN POBLE !'¡
es curios, també un fet
els anys, van avançant
la màquina, dins del, cap va treballant
poc dormir, la matinada, es bon moment
crec que l’insomi avui, ha estat per recordar
tinc 73 anys, vaig néixer , al VA i VE,
quant Sant Feliu era “ un poble “
per viure feliç.
per mi el més important, es que no calian
placas de noms als carrers, era prou conegut
on volia anar...,
com he dit vaig néixer al VA i VE,
al costat del carrer dels Arbres
davant, el carrer d’Abaix
al voltant, del carrer del Torrent, Plaça de la Vila
carrer de les Pulmonies, carrer Rectoria….
es tan sols una petita mostra, molt petita,
de com vivia en un “poble “
quan passant per els carrers, de sobte
desde alguna finestra o balcò
s'escolta, alguna dona, cantant una cançó,
dimarts, 23 de juny del 2020
dijous, 23 d’abril del 2020
SANT JORDI 2020
SANT JORDI 2020
Avui com si fos un compte voldria explicar,
dir-vos que a la Plaça de la Vila res podem trobar
ni tan sols el perfum d’una rosa nostre cor podra alegrar,
nostre cor està ferit, com el tronc de aquella rosa
que enguany a casa, ningú ens ha de portar
ple de llargues espines , son llargues, per millor poder, clavar,
tampoc un llibre, que després de mira, remirar ,
no podrem, con altres anys per els nostres
amics, o company comprar,
Per sobre de tot la alegria, rialles, sardanes repic de campanes,
per Sant Jordi Celebrar, no sentim tristor,
el que sentim es dolor, per el que està passant,
per tots, els que van marxant...
Pero de Sant Jordi, vull parlar, no ho puc oblidar
En, diu la llegenda, que un Cavaller, valent
que a un drac, de boca rogent se enfrentar
la llança sense que li tremoles, la mà
fins la gola, li clavà…
la sang del drac, de vermell el terra va pintar,
el Cavaller, una gota a la mà es posar
que amb una preciosa, rosa vermella, és tornar,
El Cavaller de la princesa, enamorat,
sens un moment dubtar, amb tot el seu l’amor
a ella... li regalar,
Lolita Carrion 23 d’abril 2020
dissabte, 18 d’abril del 2020
LES MEVES COSES !¡.
LAS MEVES COSES,
Les meves, coses vol ser com una carta oberta
a la Senyora, Lidia Muñoz, ( Alcaldesa )
davant de tot vull fer constar,
que conec a L’alcaldesa,
pero que el fet, de dir el meu pensar
no es motiu, per a ningú voler molestar,
a Ella, precisament, li voldria preguntar:
Lidia: fa uns dies, un video teu, arribar
dic teu perquè, ets tu com Alcaldessa, als ciutadans,
varies questions, ens vols explicar,
parles de gent gran, d’avis, que sols estem,
amb uns moments que ha tots, ens ha de preocupar,
dius també, que desde L’Ajuntament, amb un dispositiu,
teniu cura, que aquestes persones especialment, res els pugui faltar,
d’aquesta manera totes les “ persones grans, avis “ procureu a tots
amb qualsevol tema, per qualsevol medi ajudar,
Varies coses m'agradaria, desde les meves coses, poder preguntar - explicar,
quins son els requisits establerts, que alhora per ajudar, fas constar ?
Va per barris ?,per el Cens ?, s’ha de demanar ?.
Lidia diria tants “ acudits “ del video al escoltar,
si no fos que no son, moments per riure,
son moments, per plorar, plorar, per tot el que avui ens toca a tots passar
plorar, perquè a sobre, em sento enganyada, o estafada, de tant escoltar
que si els avís, per aquí, que si avís per allà,....Bla, Bla, Bla,
Ningú, ha vingut, ha trucat, ha preguntat, tampoc interessat, per el meu estat
evidentment per part de l’ajuntament,
Res més vull dir, o potser Sí, que per favor ja prou, de veritats que no son certes,
si, del cert L’ajuntament vol als “ avis ajudar,” ( després de triar )
dins les meves coses, respetuosament crec, que seria molt mes serios CALLAR !¡
Lolita Carrión 18 d’abril 2020
dimecres, 15 d’abril del 2020
NITS D'ANGOIXA !¡.
NITS D’ANGOIXA !¡.
sovint, amb pregunto,
perquè a les nits, perquè, que es el que sento ?.
no estic fent, comparacions, no son pas les intencions,
pot ser, com una flor, o també com el sol,
o potser la lluna, ? ( son imaginacions tan sols )
soc, de matinar les 5, 6,.... el meu rellotge, es comença a inquietar
tinc clars els meus pensaments, disposta al dia començar
conforma les hores van avançant, noto que amb vaig tancant
en arribar de la tarda la foscor,
una tristor m’envaeix, que no amb deixa pensar amb res,
_ ja arribar la nit, crec que per mi, res té cap sentit,_
ara és l’altre rellotge el que es comença, a inquietar
amb preguntes, preguntes, que jo no, se contestar,
amb els ulls molt oberts, buscant, en la foscor de l'habitació
cada espai, cada racó. pero buscant el que ?.
un neguit, em va envoltant, més fort, cada instant
llavors, entenc amb claredat….
el que sento en veritat, deu ser allò... que s’anomena, ansietat,!¡
doncs bé, ja està assimilat.
al meu gat, que està al costat, li dic fent un gran sospir
, Whisky, bona nit.
Lolita Carrión 15 d’abril 2020
divendres, 10 d’abril del 2020
DIVENDRES SANT !¡
DIVENDRES SANT !¡
avui, torna a ser Divendres Sant
dins d’una Setmana Santa,
que soc incapaç, d’entendre tot el que està passat,
per milers. de persones, ( es lo que ens van comentant )
un Divendres Sant, que ja han viscut, tots els milers,
que amb nosaltres ja no estan,
A cas aquestes persones que soles, han mor
portant una pesada creu
algu em pot dir si, totes elles, un viacruci no han viscut ?
per acabar, com Jesús, sense, una ma propera, que no, han tingut,
Ell va morir, per nosaltres,
Ells, els nostres sers, volguts, han donat la vida per desconeguts,?
que no sabem, per qui, o el més trist el perquè ?
torna a ser Divendres Sant, enguany, molt estrany.
Lolita Carrión 10 d’abril 2020
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
