27 de novembre de 2008
11'30 del mati;
començo una nova etapa
un nou cop, del meu destí
aquell pis, que un "bon dia"
ens va "tocar"...
quan es cert, que l'Antonio i jo
el vàrem sol-licitar...
sense saber, que la mor
a Ell, se l'havia de emportar!!
crec que la vida, ens obliga
sempre a tirar endevant...
i just es el que pensava
quan el meu cor tremolava
!! no se ve, el que esperant!!
tot, el que en arribar el dia !!
tenia que ser alegria;
!! venir al pis a visitar...
es convertí, en una angoixa
que avui la sento mes grossa;
desprès de passar un any
!! la gent pel carrer amb pregunta!!
on vius ara? no et veiem?
Si, en aquells pisos...
tots amb responen dient...
I quina sort que has tingut !!
i jo tinc que aguantar el plor
es una sort de debò ?
avui fa un any, es veritat...
però també es veritat, que per mi;
ma portat !!
a una trista realitat...
11'30 del mati;
començo una nova etapa
un nou cop, del meu destí
aquell pis, que un "bon dia"
ens va "tocar"...
quan es cert, que l'Antonio i jo
el vàrem sol-licitar...
sense saber, que la mor
a Ell, se l'havia de emportar!!
crec que la vida, ens obliga
sempre a tirar endevant...
i just es el que pensava
quan el meu cor tremolava
!! no se ve, el que esperant!!
tot, el que en arribar el dia !!
tenia que ser alegria;
!! venir al pis a visitar...
es convertí, en una angoixa
que avui la sento mes grossa;
desprès de passar un any
!! la gent pel carrer amb pregunta!!
on vius ara? no et veiem?
Si, en aquells pisos...
tots amb responen dient...
I quina sort que has tingut !!
i jo tinc que aguantar el plor
es una sort de debò ?
avui fa un any, es veritat...
però també es veritat, que per mi;
ma portat !!
a una trista realitat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada