ROSES (REFLECCIONS)
Grogues ….
Blanques....
Vermelles ...
!¡ precioses, totes elles !¡
Aquest mati:
Per la tenda de flors:
!¡De la Núria i en, Josep Armengol !¡
Jo he entrat, Las he vistes,
Llavors, com de un somni;
I despertat... me adonat, que mai,
Com avui les he mirat,
!¡Jo ne havia parlat
De aquesta delicada flor,
Que ni han, de molt perfumades...
També d’altres, que han perdut l’olor!
!¡Reflexionant sembla
Que no es important !¡
Mes crec que si:
Al llarg de la nostre vida
Ens van acompanyant.
Ja quan naixem;
A la nostra mare,
El pare, roses li regala...
Quan fas 18, 20, 25 ....i et vas fent gran...
Ten regalen un gran ram;
Per Sant Jordi sens dubtà
!¡La parella, el fill, un amic, un germà.
Segur una rosa et portarà.!¡
Al hora , del casament.....
També la rosa esta present;
!¡I en el moment del nostre comiat,
Dalt la caixa i posaran...
De les mes boniques, un gran ram!¡
!¡Tot això ho he estat pensant:
Des de el mati
Quan a la tenda de flors
De roses...ni vistes de tots colors !¡
3 comentaris:
Quan les paraules
surten de l´animà
donen estima
agraïm la teva referència
a la botiga
d´uns versos amb bellesa
son dignes de la teva saviesa.
Nuria Armengol i Josep
Quan les paraules
surten de l´animà
donen estima
agraïm la teva referència
a la botiga
d´uns versos amb bellesa
son dignes de la teva saviesa.
Nuria Armengol i Josep
Josep, molt boniques les teves paraules.
les quals amb mostran tambe el que ja se, que la teva sencivilitat, es evident,
gracies
Publica un comentari a l'entrada