!¡ SENTIMENTS DE TRISTESA !¡

!¡ Obro la finestra
farà un bon dia, el cel es clar
penso, mes no parlo,
No tinc ningú, amb qui parlar !¡

Ja fa dies, que ho vaig notant,
Un sentiment de tristesa,
mica en mica, em va envoltant:

!¡ No tinc ganes de parlar,
lo just, si haig de contestar,
De nou el fet, amb comença a espantar !¡

I quan arriba la nit,
el meu cos, es un neguit
tot posant, el cap al coixí
es pensar...que faig aquí ?
!¡ L'angoixa, ja no em deixa dormir !¡

!¡ El cap despert, els ulls oberts,
pensant...Es que el meu cos, no te sang ?
potser si, però esta adormida,
Que faig...per donar-li vida ?

Potser, el que ja estic fent ?
escriure lo que amb dicte el pensament ?
!¡ Mes aqui, pot importar
el que el meu pensament, amb pot dictar !¡

una paraula ; m'emvolta
com una teranyina espessa,
aquesta paraula es:
Senzillament...Tristesa.