TARDOR 2013
Son las cinc del mati
sento un cert neguit,
al pit
que no em permet,
seguir en el llit
els meus ulls, de
l'habitació
van recorrent la foscor
esperant, buscant,
...que se jo?.
Poc, a poc, amb el
silenci
que envolta la matinada
penso mes asserenada,
Es que ja som a tardor
altre cop sento por !
Perquè ? potser de
començar
en la meva vida un
altre estació ?.
No , no es per això.
De la vida ja en fa
anys que estic a la tardor !.
Soc com aquesta olivera
seca, per dins,
per fora arrugada, a
cada plec com l'arbre
ja un record, un dolor,
una tardor !
Al voltant, tot es
florit de colors farcit
es com la sàvia nova
que orgullosa mostra
tota la seva força !.
Pobres flors i els seus
colors, sento pena
es quimera, el seu
orgull la seva força,
tot es un parany, que
la vida ens posa
amb un tancar i obrir
d'ulls ,passem
infantesa, joventut,
maduresa, plenitud fins el cim,
comencem a baixar, tan
depresa a rodolar,
que costa de assimilar,
l'hivern a la porta
està trucant ¡
els dies s'escurçaran
...
tot fent reflexio
Dons si em fa por, tant
l'hivern com... la tardor !¡
1 comentari:
Felicisimo otoño, WAPA!!!
Publica un comentari a l'entrada