AHIR 24 D'OCTUBRE
Ahir apenes, vaig
dormir
el meu subconscient
m'ho va dir,
ho vaig saber, en
llevar-me al mati !
24 d'octubre, cinc anys
han passat
cinc anys que el destí,
tot ho ha canviat,
Vaig entregar claus,
sense mirar enrere,
d'un cop de porta, es
tancar per sempre,
mes de quaranta anys,
que deixava al meu darrera !.
Que te per mi el carrer
Joan Maragall ?
Que incapaç soc de
passar-hi
molt menys per davant,
del 81
“ que per cert no hi
viu ningú”
al llarg de la vida, i
anat comprovant
la importància, de
paraules de gent mes gran,
cansada estava de
sentir, sempre a la meva mare dir...
les persones som
plantes, quant a una certa edat
SI aquesta planta, es
trasplante o mor
O han de passar molts
anys, perquè poc a poc es baixi arrelant,
de fet m'ha esta passat
ara, el que en aquell moment pensava
vaja quina bajanada !.
però quant sens que
l'angoixa, ja no et permet respirar
que de un moment al
altre tot s'ha de acabar
quan sents el cor,
bategar molt fort,
tancant els ulls, cada
clau, cada rajola, una rialla, un plorar
sento que un tros, de
la meva vida
allà per sempre es
quedar,
després de cinc anys,
que jo com a planta em vaig trasplantar
no em vull jo sola
enganyar, ni una petita arrel
avui, no s'ha començat
ha arrelar !¡.
1 comentari:
Mira hacia adelante...
Publica un comentari a l'entrada