EM FAIG GRAN, MOLTES
COSES VAIG OBLIDANT ¡...
No obstant, no es
igual,
amb coses, que m'han
fet mal,
Mal, molt mal, em va
fer la mor del meu pare
avui fa 40 anys, del
seu traspas,
recordo cada instant,
pas a pas !.
ja nomes per començar,
amb la data que va passar,
17 de gener, Sant
Antoni ( dels burros )
sempre aquest Sant aixi
ha estat nombrat
quant en realitat es
Sant Antoni abat,
El meu pare, joiós
esperava,
la Festa que mes li
agradava.
Sent el meu pare
forner,
de la terra, n'era
també jornaler !
Carros, amb guinardes,
de flors guarnits,
els Tres Toms, eren una
gran Festa,
també per nosaltres,
els petits,
Els cavalls, l'alegria,
la abanderat
( que per s'ert a casa
seva ja havíem esmorzat )
coca, vi dolç, la
tieta Ventureta, ja ho tenia preparat,!
A casa després de la
gatzara i el dinar,
tortell de Sant Antoni,
i rom solia el meu pare cremar,
! la resta, de la
setmana ?. res passava, si ens teníem que ajustar¡.
Dons si, just un 17 de
gener, a les 21 hores ,
el meu pare, ens
deixar.
27 anys jo tenia, 2
acabada de casar,
a casa nostra, mai mes
en aquesta data
un tortell, va tornar a
entrar, ni mes rom es cremar !
Recordo....cada moment,
quant la meva mare l'amortalla
la meva mirada
incrèdula, mentre anava pensant,
! tot aixo ha de ser un
somni, no es cert, no esta passat ¡
jo era la seva nena,
tot tenir 27 anys,
7 mesos tenia el Toni,
ara ja te 40 anys,
Del meu pare jo
recordo, cada gest cada detall
tancant els ulls, el
veig orgullós,
40 anys després el dia
d'avui, damunt d'un... cavall
2 comentaris:
Este mundo es el camino
para el otro, que es morada
sin pesar;
mas cumple tener buen tino
para andar esta jornada
sin errar.
Partimos cuando nacemos,
andamos mientras vivimos,
y llegamos
al tiempo que fenecemos;
así que cuando morimos
descansamos.
Coplas por la muerte de su padre
"Jorge Manrique"
Ellos viven mieentras los recordamos. BESO GRANDE
GRACIAS GROUCHO
ME INTERESA MUCHO TU OPINIÓN
DE MI ULTIMO ESCRITO.
MIRALO POR FAVOR.
TE QUIERO.
Publica un comentari a l'entrada