L'ULTIMA BRANCA
Avui 8 de febrer, ho
vull fer...
la pregunta es podré?
Al menys ho intentaré.
En el mes de desembre
la meva Doctora, em
preguntar
Lolita, tens uns lloc
lluny, on poder marxar ?
SI,- 1000 kilòmetres,
mes enllà -
dons tens que anar.
Cert que durant dies,
vaig reflexionar:
si t'embas aquests dies
– algú et trobara, a faltar?
La resposta, era molt
clara, tranquil·la, pots- marxar -!.
A on pretenc arribar,
després de tan explicar,
dons al destí, que
guarda l'ultima carta, i no es pot evitar.!
Quant el dia 23 vaig
jo alegre, voler a la tia Trini
el Nadal felicitar, a
casa seva ningú contestar;
em va sobtar, - però
vaig pensar deu ser a pentinar -!
el 24 al mig dia, vaig
tornar a trucar,
segur ! Ara han de
contestar.....mes aixo no passar;
llavors, si que em
preocupar;
a diferents hores, vaig
trucar, trucar, missatges deixar.
mes ningú contestar,
el dia 28, la nostra
ultima branca, es trencà,
del tronc amb les sis
branques, que els avis varen plantar
la tia Trini ha esta
l'ultima, que es resistia a marxar.
Avui 8 de febrer, 103
anys, que no podrem celebrar,
que no celebrem,
nosaltres, i la trobem a faltar !.
ella SI ha celebrat,
que aquell tronc amb las sis branques
en algun lloc, ha
retrobat,
Tia Trini, el destí no
ha permès, un ultim petó,
poder-li jo donar.
Tia com a germana
vostè, del meu pare,
li vull dir al destí:
!no m'has permès
estar amb ella, en el moment de marxar
però mai faràs, que
la deixi d'estimar¡.
DESCANSI AMB PAU TIA
TRINI, CARRIÓN MARIN
Lolita Carrión 8 /
febrer / 2015
3 comentaris:
Que descanse en paz.
¿Y tu como estas?
Estoy bien,
gracias un beso.
Publica un comentari a l'entrada