MATINADES D'ESTIU !.

MATINADES D'ESTIIU !.

son las dues, quant amb mi mateixa tinc que, parlar,

tot dient, “ ja ni ha prou “ cap el llit tens ja que anar,!.

Mes, son les tres, quatre, cinc...els ulls es neguen a tancar,

hi amb torno a mi mateixa, a preguntar que em pot passar ?

El meu dia a dia, am, poso a repassar,

el fet, no es el millor,

la qüestió, es – a mes pensar, menys, descansar -

que amb pot passar ? Quin neguit, pot el meu son alterar ?.

Diuen que, comptant ovelles, el son, pot arribar,

en el meu cas, puc assegurar, mai podria a ningú recomanar,

hi torno, a les ca-boires, tornant el cercle, ha començar,

Es l'angoixa, Es neguit, Es, no poder, respirar, ?.

Es, el tenir , molts problemes, Es, No saber com, solucionar ?

Sento, dins el pit, que en, un moment o altre, “ ha de explotar “

hi em torno, a mi mateixa a preguntar, tractant de esbrinar,

Es...Por !. el motiu, per arribant la nit, no poder descansar ?

Es, el subconscient, que esta pretenent, d'alguna cosa, avisar ?.

Es, el meu cap, com nuvol de turmenta,

mai millor dit qui – el meu son vol alterar -?.

Prou !. Ja ni a prou !, de tant analitzar !.

si les matinades, son llargues, las tinc que passar,

sense, mes voltes donar,

obrir balcons i finestres, que el aire fresc pugui entrar,

que, els mals sons, s'ha d'emportar,

perquè, un nou dia, ara torna a...començar !.

Lolita Carrión 29 juny 2017