SETEMBRE
, UN ANY MÉS !.
No
puc, deixar de pensar,
que,
arribant setembre, no em deixo de preguntar
perquè
els anys, tenen tanta pressa, per passar, ?.
La
veritat, es que ho intento, vull...recordar
cada,
riure, plor, angoixa, benestar,
que
els 365 dies, viscuts m'hagin pogut aportar,
asseguda
davant l'ordinador,
els
meus records - pensaments, s'aturen, es neguen,
la
veritat, el motiu no, puc trovar,
Un
sonriure, perdut en el temps, no puc evitar,
quant
amb dotce, catorse, setse, anys,
els
anys llavors, de ven segur eran, mes llargs,
Cal
veura, el que trigaven, a passar !.
Quant,
sere gran, que mitges pugui portar,?
quant
sere mes gran, i am el meu grup, pugui passejar ?
quant
arribaran, els 20 per poder, anar a ballar,?
Com
he dit, els anys, costaven de passar !.
Fins
a” 21 anys, no erats major de edat”, si podem recordar,
Be,
si tot ha cambiat ?, haure de canviar !.
Com
veure, un llampec passar, al any vinent que pot pasar ?.
Puc
estar aqui... o potser allà, sigui on sigui,
setembre
tornara.
Entre
raïms l'aniversari, de nou em portarà
Lolita
Carrion 6 setembre 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada