PER EL MEU GERMA
un altre 21 de novembre, son ara Les tres, de la matinada,
no puc agafar, el son estic
completament, angoixada
et sento, junt a mi, no es pas,
el que no amb deixa dormir
de la Pau, Manel de la teva Pau, amb sento acompanyada,
tant sols una cosa, es el motiu del perquè
la meva ment no descansa..., amb costa respirar,
noto que el teu respir, poc a poc, esta anunciant, la teva marxa
lentament, l’estic notant, la teva hora del Descans Etern, ja es arribada
no obstant, estaràs amb mi, fins el final del meu camí
no vaig poder fer-te, un últim peto, ni tant sols la meva ma, tocar la
cara,
Manel, som carn, de la mateixa carn,
de sang som també, de la mateixa,
ningú ho pot, canviar, del mateix ventre vàrem néixer ningú ho pot
oblidar,
dotze anys, tenies tu, quant a la vida de casa jo vaig arribar,
sempre has estat un bon germà, i has fet de pare, quant el nostre
faltar,
amb tu de tot podia parlar, sabies com els homes savis... escoltar,
avui un any, després, et trobo tant a faltar, físicament esta clar,
de dins del meu cor, mai, ho sents, mai ningú et traurà,
ara tancaré els ulls, una oració potser a descansar m’ha ajudarà,
Tu descansa amb pau ...t’estimo germà
Lolita Carrión 21 de Novembre 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada