TRADICIONS VISCUDES

AVUI 6 de desembre sant nicolau

tant sols voldria escriure
la lletra de la cançó
per no oblidarem, jo

Dons marcava la tradició
que per Sant Nicolau
els nens ( nois )
anaven a les cases del poble
per demanar....dient " que ja res per Sant Nicolau "
Si, si et saps la cançó!!
i aixi els feien cantar...

!! Virolet, Sant Pere, Viloret, Sant Pau
la caputxa os queia, la caputxa os cau
que veniu de Roma,
que porteu corona, de Sant Nicolau

Baixeu, baixeu mastressa
baixeu si us plau...
panses i figues, nous i olives

tot el que amb dareu
sera per l'areu "
i si men doneu mes...
sera per mi mateix!!

Aixi sels donava;
( i es ven cert )
fruites, i fruits secs...
llavors, tots junts ells
ho guardaven, amb cistells...

ARA POSEMNOS AL DIA - 2

Aquí a la " SIRENA "
dons tambe a cambiat
ara tot es congelat !!
( que es ven cert que tot es bo )

amb un abans:" la Maria Planchadora "
nuvies, volants.... camises de senyor;
ven planchat, i amb molt " mido "

Be el tema, de moment;
el " planto aqui "
mes si volgues, en un tan sols tanca d'ulls
jo viuria, el avui, i el ahir...
i aixi podria, seguir, seguir, i seguir.

ARA POSEMNOS AL DIA

Això es en el Va i Ve
la casa on jo vaig nèixer
i on i vaig viure tant be !!

Dons sa comvertit, amb això
pisos, pisos i decoració
i al carrer? Laureà Miró...

Tots, votem per el !! Progrés !!
però del " SANT FELIU NOSTRE "
Penso que de...mica, en mica
ja no ens en quedara...RES !!

VA DE RETRO - 2

Seguin amb les meves;
" Neuras retro "
aquesta foto, he trobat
i no es altre, que els meus pares
amb un dia assolellat
van decidir fer una " Foto "
tot pujant, en el " terrat "

No se quin any pot ser?
però si que me adonat;
al mirar al campanar
!! que rellotge, no ni a !!?

Però la paret que de dalt veia jo
!! això si que ho se !!
era la de " CAL SEVE "

Ara ja no tinc Pares...
ni casa, ni terrat, ni paret...
ja tot es enderrocat !!

!! I es ven veritat !!
era en el segle, " PASSAT "

" VA DE RETRO "

Aquest mati, mentre esperava per creuar

com si de una pel'licula es tractes

!! ho he vist tot tant diferent !!

que tot i estan, una estona parada;

no i conegut ni a la gent

que en aquell moment passava...

AVENIDA DEL CAUDILLO, 178

aquesta era la adreça;

però i la casa? I la "vantalla"?

que segons la meva mare

cada cop que plovia, i l'aigua baixava...

a terra ens la tirava!!?

la entrada gran, molt gran

el menjador, el rebost...

la cuina i bany!!

dons a la pica, ens fregava

la mare,els genolls

amb un " fregall "

desprès la sortida al pati

!! la comuna !!

amb un " ganxo " i paper de diari

en cas que fos necessari...

el " celler " i allà, un safreix

gran...que a l'estiu fins et podies banyar...

i ja al final... " el galliner "!!

pollastres,conills, coloms...

( i tambè alguna "rata" )

mes de un cop i vam trovar...

a dalt, les habitacions

alcoves, portes, racons...

i amb una, vaig neixer jo

la Sra. Conxita, en el part

a la mare va ajudà

mentre a "CAL CORRONS "

la "sirena", no parava de sonar

no em deixo de preguntar...

perquè tan ha de canviar?

es la vida? som nosaltres?

els meus records, estan vius...

i dono Gràcies a Deu !!

perquè el meu cap, no esta vuit

i puc recorda la casa;

de: AVENIDA DEL CAUDILLO, Nº. 178

primera visita, primera realitat

27 de novembre de 2008
11'30 del mati;
començo una nova etapa
un nou cop, del meu destí

aquell pis, que un "bon dia"
ens va "tocar"...
quan es cert, que l'Antonio i jo
el vàrem sol-licitar...
sense saber, que la mor
a Ell, se l'havia de emportar!!

crec que la vida, ens obliga
sempre a tirar endevant...
i just es el que pensava
quan el meu cor tremolava
!! no se ve, el que esperant!!

tot, el que en arribar el dia !!
tenia que ser alegria;
!! venir al pis a visitar...

es convertí, en una angoixa
que avui la sento mes grossa;
desprès de passar un any

!! la gent pel carrer amb pregunta!!
on vius ara? no et veiem?
Si, en aquells pisos...
tots amb responen dient...
I quina sort que has tingut !!
i jo tinc que aguantar el plor
es una sort de debò ?

avui fa un any, es veritat...
però també es veritat, que per mi;
ma portat !!
a una trista realitat...

sentimientos

Las cuatro de la " madruga "
de un 23 de noviembre !!
sentada al pie de la cama;
¿ mis sentidos ? !! los de siempre !!.

Siempre que dejo Sevilla:
mi corazón se resiente
y es que lo tengo " Partio "
entre dos grandes quereres !!

Mi Barcelona querida...
mi tierra; mi CATALUNYA !!
y esta otra tierra andaluza
que al pisarla, me embrujó...
que por cosas del destino!!
mi sangre, con la andaluza
un buen dia se juntó.

y cogidos de la mano....
Él a amarla me enseñó,
vivi alegria, en la Feria:
y con los Pasos, lloré,

Quiero que sepas, Sevilla
que olvidarte, no podré....