UNA PREGUNTA...AL VENT ?.

UNA PREGUNTA...AL VENT ?

faig una pregunta, al vent,

tan sols, esperant per si ell, el vent amb comprent 

quant veus que et fas gran quan els anys van passant 

quan jo creia que el meu metge, mes pendent tenia que estar,

quan ell durant quasi 30 anys amb visitar, així ho va demostrar, L’ALTA AMB DONAR,

HO INTENTARÉ EXPLICAR: 

fa molts anys, jo en tenia “ 43 “ una diabetes revel,

- al Hospital Creu Roja de Barcelona ( avui Dos de Maig 

 el Dr. Lluis Vila Ballester, amb diagnosticar,

amb molta amabilitat, professionalitat, ell de la meva diabetes cuidar

fins el punt que mes de un cop, vaig tenir per tal motiu al
Hospital ingresar. Durant aquells anys del equip endocrí

certamen res a dir.

La meva pregunta que avui faig al vent,

es pensant que el vent bufant tan fort

pot tenir respostas per tot

la història continua així,,

del Broggi fer Hospital, 

alguns membres de l'equip de endocri

fa 10 anys, que visiten aqui.

el Dr. Lluís Vila, que en fos cap, de equip van decidir

10 anys que ( per proximitat totes les visites a mi m'ha passat )

cap problema, per mi ha estat, al contrari

la simpatia i amabilitat per part del Dr. han continuat.

arribant el mes d’octubre del any passat 

tot s’ha capgirat ?, al acabar la visita assenyalada ,

és quan de sobte el que, el Dr. Vila, amb diu em deixa “ cuadrada”

Dolors; aquesta visita d’avui, és la darrera, donar- te L’ALTA ES EL QUE AMB QUEDA  com una “ bleda vaig preguntar “ crec que vostè així no em pot deixar,?

mira, “ el Dr. explicar “ jo ara preparo una prejubilació pacients tinc que deixar

com tu,et saps molt bé portar tic segur que et puc deixar, pero Dr. que està dient,? crec que comprende,  puc intentar, si ha un altre endocrí de l'equip, amb volgués pasar.

La doctora de capçalera, ella a partir  d’ara et portarà.

El cert és que millor ni intenti al vent preguntar,

la actitud del Dr. Lluis Vila Ballester no té cap punt per poder agafar

mirant els meus nivells , com un metge l’alta pot donar.?

és millor no preguntar.

Lolita Carrión 22 març 2020

UNA DITA, QUE NO, ÉS DEL CAS !¡

UNA DITA, QUE NO, ÉS DEL CAS !¡

! .  Qui no té feina, el gat pantina --

tot que tinc els elements, que fan falta,

Whisky, ( el meu gat ) pinta, per gats pentinar,

pels de gat, per donar, també, regalar.

tinc un gran problema, de cap manera es deixa, pentinar ,

SI, que l’agafo, pero nomes intentar, les urpes treu per esgarrapar,

 !. ARA BÉ LA QUARENTENA:

una recomanació de força major, si per sort del virus, no ets portador,

es # joambquedoacasa , per evitar de poder, tenir la infecció,

o la seva expansió  

com un clau, en una paret segueixo, la indicació .

Ho porto be, procurant que el meu cap, no pensi amb res preocupant

fa,  14 anys que sola, vaig “ trempejant, “ sola, sola..? doncs No,

- tinc el gat per anar parlant.

aquest munt de mitjons, son les meves “ manualitats “

se que perfectes, no estan, pero a treure,  cabòries del cap,

davant, les notícies malauradament, alermans

que el dia a dia, tots els medis, ens estan aportant ,

acabo amb una altre dita , ( de la meva collita )

“ de les meves “ manualitats “ riuras, 

pero una bona estona, pasaras “

Lolita Carrión 20 de març 2020 

GRACIES !¡.

GRÀCIES !¡.

Gràcies, certament és el que tinc que donar

després de tot, el mal que “ Gloria “ el temporal

que per tot Catalunya, ha deixat al, passar 

persones, que han perdut la vida,

 imatges, de destrosses,  de neu, aigua, vent…

per tot el que ha passat , ho ha pogut passar,

res de lo escrit, en aquest text, RES,

 a tanta desgracia es pot comparar,

les gràcies, son referents a mi, les que vull donar

                      El que ara escriuré, en aquest paper, llagrimes m’ha de costar,

Si, dono les gràcies, al tex començar

és per, tenir un lloc, on poder el meu dia a dia passar

pero, per persona egoísta no puc quedar,

aquest lloc, on el meu refugi volia trobar

fa 11 anys, que es imposible, tranquila estar,

vidres de balconada sense homologar em van posar,

endolls, sense homologar, plaques solars que a la “ sombra “ 

es van instal·lar, ( amb el resultat, de tenir que fer anular )

finestres, que no es poden tancar, portes, que no poden encaixar

aigua, per parets, que mai he sabut, ( ni sabre ) per on pot entrar

acumuladors que van començar a “ petar “

electrodomèstics, que amb esforç, vaig comprar, 

i no he lograt ni tan sol en marxa poder posar ,

la llista és molt llarga, però a més coses posar, 

mes egoista puc semblar.

el que mes voldria destacar, es el FRED. a soportar

• és cert que tinc estufes, ( son per sensacio de llar poder crear )

el problema ja vindrà, quan el rebut del llum, sabre si puc, pagar.

però aquest és un altre tema, del primer no em, vull apartar.

Ara el que toca, es amb positiu pensar

tinc 73 anys, enguany, en fara 14, que viuda vaig quedar

tinc xopluc, ( de moment ) en un pis del que en anomenen de Protecció ?.,

 a totes les persones , poblacions, que ho han perdut tot 

en aquests moments, sento que vull demanar perdó

avui, no tenen la sort, que tinc jo.

GRÀCIES !¡

Lolita Carrión 25 de gener de 2020

CONVERSACIONES CON MI GATO

CONVERSACIONES CON MI GATO,

WHISKY: hace ya tiempo, que no tenemos una conversación,

creo que hoy las circunstancias, nos dan una ocasión,

ya el año 2019, hemos dejado atrás, y el 2020 acaba de empezar,

hemos dejado tu, y yo, los dos solos, Fiestas y Fiestas pasar,

pero es, cuando te miro que me empiezo a preocupar,

WHISKY, sabes los años que tienes, 13 este año cumplirás ?.

13 años, siempre a mi lado, 13 años que contigo, he podido conversar,

me has visto, alegre, triste, pero me has visto muchas veces llorar,

te doy las gracias, por todo, con tus ojos tu me entiendes, no necesitas hablar,

mira hoy mi fantasía como un cuento te voy a contar, también a arriesgar,

“ no te preocupes “ no es nada que te pueda preocupar

diciendo que nada se del tema pero como es fantasia puedo soñar

de política, “ mira si soy atrevida “ pues - de esto quiero hablar !¡

Con mi varita mágica, muchas cosas quisiera cambiar 

lo primero, a todas las personas del gobierno, o quieren gobernar

quitar a todos ellos, lejos muy lejos hacerles marchar

gente nueva,con estudios de Universidad, limpia, joven, con mi varita podría encontrar

empezar la historia de nuevo, odios, trampas, mentiras, ya de una vez dejarlo atrás,

Whisky, no se si me entiendes, pero hay cosas que no comprendo al escuchar

por ejemplo, una “ señora “ que cuando abre su boca es solo para insultar

yo me pregunto: el marido de la “ señora “ tanto ha tenido que cambiar ?

el partido, que estaba ligado, a “ rabiar “ y le gustaba jugar,

 al casarse, lo tuvo que dejar….?

con mi varita mágica, eso no podría pasar,

Estas viendo no sirvo, ni para un cuento contar

en mi cabeza hay un ovillo, que es difícil desenredar

sigo hablando contigo,

sabiendo que jamás, has de contestar,

muchas veces no puedo, evitar la tentación 

Tu, siempre me vas, a dar a  mi, la….razón

Lolita Carrión 7- de Enero - 2020

178 !¡.

178 !¡.

Ahir, últim dia de l'any 2019, el meu telèfon 

s'omplia, de missatges, amb els millors desitjos, per el 2020,

pero ha estat avui, a primera hora del matí

que amb sorpresa, no me explico, el que vaig a dir,

ha estat un numero, pero no de cap d'any, 

es un número, que estic segura he rebut 

de persones, que aquí ya no están, que m’han conegut,

pero que amb volen i m’han volgut,

ha estat el 178, que al punxarme 

el meu estat en sang el número, ha sortit,

al moment, tota la meva infantesa - joventut 

davant meu, amb imatges, he reviscut

de la casa on jo vaig néixer, en el número 178 del

anomenat, VA I VE ( els nascuts a l'època coneixen molt bé )

se que no ha estat casualitat, estic segura que el 178 ha estat enviat,

he viscut, tan feliç en la gran casa vella, 

que els meus, ulls s'humitegen, si penso amb ella,

avis, oncles, pares, germans per Festes de Nadal

tots junts nadales cantant,

per Sant Manel, Sant del meu pare, i germà …

si, ho vull recordar, m'ofego, amb costa respirar, 

els veïns, no voldria pas oblidar, amb tres llistats

no podria anomenar, tot el que per mi eran, 

tot el que em varen ensenyar, i quant estimar,

la nostalgia avui, es fa més evident, 

no conec la meva ciutat, on es la meva gent, ?

ni familia, ni parent ?

pero no sento tristor, sento en el meu interior, agraïment,

ha estat un numero...el 178, un regal inesperat

que per mi, avui en aquest nou any que ha començat

el destí, s’ha encarregat, de que per no sentir, soledat

regalar-me,” Felicitat “

Lolita Carrión 1 de gener 2020

COM MANA, LA TRADICIÓ !¡

COM MANA LA TRADICIÓ ….

farem amb molsa un pesebre,

ple d’arbres, camins i un riu

amb suro farem els cims

blanc coto, com si fos neu

un estel damunt del pins,

anunciant, que el fill de Déu,

es nat en una establia,

amb “ paraules d’avui “

nostra tradició, és ciència ficció,!.

parant atenció, la gent parla d'això,

“ jo paso de Festes de Nadal “

preparo ara mateix, un viatge com cal,

fins passat Reis, no tornem,

si no ho fem ara, quan ho farem ?

d’altres “ solen comentar “

a casa, celebrem Para Noel,

ho fem per els nens, 

els Reis, arriben quan a l'escola han de tornar

no tenen pas,  temps per jugar -,

sento al voltant meu, una...geló, 

pensant, amb la nostre tradició,

pensant, amb però ara de que va tot això ?

Montar el pesebre, molsa,  paper blau, d’estels

la Missa del Gall, nadales, el “ caga tió “

tapat amb manta, per estar calentó,

nasus vermells, gorros, bufandes, 

fanalets, esperant els Reis, 

al llit, a dormir, la sabata al balcó 

aigua, torró, Vi Bo, preparant en un racó.

son els Nadals, que guardo dins del cor,

pero, en el llarc dels anys, avui, se que 

el més important, és un petit Infant 

que nasque amb una establia

fill de... Josep i Maria.

BON NADAL !¡.

PETONS GUARDATS !¡.

PETONS GUARDATS !¡.

Aquest NADAL, poc tinc per pensar

per un vers de” NADAL,” preparar,

en un calaix, els acabo de trobar

“ Son petons guardats “ 

Poemas, d’altres anys, d’altres NADALS,

de llegir...tornar a llegir, no he parat,

ha estat un bon amic, qui any rere any 

de les seves mans, a les meves m’han arribat,

t’estimo: JORDI BORONAT.

t’estimo: Carme