Romeria a Montserrat, 3 de setembre 2010
!¡ Santa Maria, Mare de Deu !¡
de Montserrat, Estel...
eren las 7 de aquest mati,
quant del Santuari:
he seguit, el camí,
Començava a clareja:
mirant el Cel,
se accelerava, el meu respirar.
!¡ La porta oberta,
per poder-te visitar;
ma convidat, sense un dubte,
Al teu Cambril, arribar !¡
10 minuts, 10 minuts, gloriosos:
que !¡ cara, a cara, de Tu a tu !¡
La teva ma, amb la meva
I els teus Ulls, mirant els meus:
Te parlat o, Verge Santa;
Igual que a la meva mare,
I se que mas escoltat.
!¡ El meu cor, Ple de la teva Bondad
dels meus ulls, les llàgrimes, han brollat;
no han estat, llàgrimes de pena.
Per una vegada, han estat...de Felicitat !¡
Que te aquesta Muntanya,
Apart de turons, serrats ?.
Qui es faci, aquesta pregunta:
Es perquè...No T'ha Trobat.
de Montserrat, Estel...
eren las 7 de aquest mati,
quant del Santuari:
he seguit, el camí,
Començava a clareja:
mirant el Cel,
se accelerava, el meu respirar.
!¡ La porta oberta,
per poder-te visitar;
ma convidat, sense un dubte,
Al teu Cambril, arribar !¡
10 minuts, 10 minuts, gloriosos:
que !¡ cara, a cara, de Tu a tu !¡
La teva ma, amb la meva
I els teus Ulls, mirant els meus:
Te parlat o, Verge Santa;
Igual que a la meva mare,
I se que mas escoltat.
!¡ El meu cor, Ple de la teva Bondad
dels meus ulls, les llàgrimes, han brollat;
no han estat, llàgrimes de pena.
Per una vegada, han estat...de Felicitat !¡
Que te aquesta Muntanya,
Apart de turons, serrats ?.
Qui es faci, aquesta pregunta:
Es perquè...No T'ha Trobat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada