!¡ A UN BON AMIC, JOAN NICOLAU !¡

!¡ Joan, mas vist néixer, créixer...fer-me gran
quan amb veus, set veu content,
encara que vagis, amb altre gent

!¡ La nostre amistat, no es pas d'ara,
ni del any passat
ve dels nostres pares, que ja eren companys,
i amb la ma al cor, et diré
que no sé, quans anys deu fer !¡

!¡ Del meu germà Antonio
el teu pare, era el Padrí
però sense ser oficial
també o era de mi !¡

__El Padrinet, jo li deia i així jo l'estimava,
també es veritat, que sent " jo quitxalla "
quan amb veia. Las butxaques rebuscava
i alguna cosa, amb donava__

!¡ Diuen que qui viu de recors, viu dues vegades.
Mes no crec, aquesta dita
Recors, son coses passades !¡

__ El Avui, es quant te vist__
Orgullós, aquesta tarda
Acompanyant, a la Núria
per tanta gent, estimada !¡

!¡ De la Nostra Ciutat
Ella en porta, el Cognom
i Cantant, o Recitant,
amb sa Veu tant Prodigiosa
jo també, amb sento Orgullosa
quant tu Joan, i del teu braç
ni recordo, les vegades,
que heu vingut, els dos plegats !¡

Una " Foto " us vaig, demanar,
gustosos, veu acceptar,
De la Festa de las Roses
Era la Inauguració, i com no.
Plegats veu venir al Pregó:

!¡ La "foto" que jo us vaig fer,
Sa de acompanyar, molt be,
I un recull, de Roses he buscat
Que envolti, vostre amistat, !¡

__No se fer fotos, ni se fer versos,
i es penós, el meu Catalá
Es el que sent el meu cor,
Mira l'historia, amb bons ulls, si et Plau;
El que dic, !¡ Es el que sento, Amic...JOAN NICOLAU !!!!!!.