!¡ UN DISSABTE QUANSEVOL !¡

!¡ Dissabte tarda, de un Dissabte qualsevol,
amb un matí, radiant de Sol !¡

Perquè, sempre perquè, sempre la mateixa pregunta,
Aquesta tristor, sento jo?????.

!¡ La gola seca, el cor fort batega,
L'angoixa, fa que en els meus polsos,
al senti jo bategà.

!¡ La situació tantes vegades, viscuda,
Per a mi ja es coneguda, Però ho tinc que fer
Tinc que sortir al carrer,
dos minuts mes, i ma ofegaré !¡

__Asseguda en un banc
al meu cap al cel, va mirant
no puc apartá la vista, Es va ennuvolant
Les orenetes, baixes van revoltant__

!¡ Comença a ploure, del banc no amb puc moure,
Tanco els ulls, I amb la olor, a terra mullada
Per uns moments, desitjo estar amortallada !¡

La pluja es va animant, tranquil-lament,
per fi, del banc jo vaig marxant
En el camí fins a casa, tota jo estic mullada.
Estic cansada, però relaxada,
Potser massa relaxada????.

__ Amb poso a escriure, !¡ Se que i trobaré consol !¡
Res no te cap importancia,
!¡ Es tant sols la tarda, de un Dissabte...de un Dissabte qualsevol...!¡