dissabte, 14 de maig de 2011

!¡ UN DISSABTE QUANSEVOL !¡


!¡ Dissabte tarda, de un Dissabte qualsevol,
amb un matí, radiant de Sol !¡

Perquè, sempre perquè, sempre la mateixa pregunta,
Aquesta tristor, sento jo?????.

!¡ La gola seca, el cor fort batega,
L'angoixa, fa que en els meus polsos,
al senti jo bategà.

!¡ La situació tantes vegades, viscuda,
Per a mi ja es coneguda, Però ho tinc que fer
Tinc que sortir al carrer,
dos minuts mes, i ma ofegaré !¡

__Asseguda en un banc
al meu cap al cel, va mirant
no puc apartá la vista, Es va ennuvolant
Les orenetes, baixes van revoltant__

!¡ Comença a ploure, del banc no amb puc moure,
Tanco els ulls, I amb la olor, a terra mullada
Per uns moments, desitjo estar amortallada !¡

La pluja es va animant, tranquil-lament,
per fi, del banc jo vaig marxant
En el camí fins a casa, tota jo estic mullada.
Estic cansada, però relaxada,
Potser massa relaxada????.

__ Amb poso a escriure, !¡ Se que i trobaré consol !¡
Res no te cap importancia,
!¡ Es tant sols la tarda, de un Dissabte...de un Dissabte qualsevol...!¡

3 comentaris:

Joaquín Campos ha dit...

Bonitas y tristes fotografias... la escrita y la fotografiada.
Feliz domingo.

Lolita ha dit...

Gracias Groucho, No te imaginas
cuanto agradezco siempre tu comentario,

pero debo decirte que te envidio
( con una envidia sana )

siempre que entro en tu bloc y leo
tus escritos y veo tus fotos,
tan lleno todo de sutilezas....

Alf ha dit...

Benvinguda a la primavera!!! Va caure una que ens va enxampar a tots distrets, jeje. Jo també vaig acabar com una sopa.

Però tot té la seva part bona. Avui l'aire està molt net, i si mires cap a Collserola tot està més verd.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...