Josep, avui te perdut per sempre !¡El que ara sento es
dolor, tristor, __també incomprensió__
A casa jo vaig venir,
quant aquest mes, començava
he vingut altres, vegades
si per el carrer, no et trobava
Era un dia al mati
a casa jo et trucava
la porta, tu amb vas obrir
però em vas nega la entrada
Amb vas dir, Lolita, estic molt be,
fent una mitja rialla
jo vaig marxar, preocupada
pensant, que a veurat ja no tornava
això ningú, ho va dir
així, jo ho vaig pressentir
cada gest, teu cada paraula
era un llibre, obert per mi
però no vaig comptar, que el Destí
en tenia, una guardada
El dia del teu Traspàs
jo també, era ingressada,
!¡ Sento tant vuit el meu cap:
Avui en el teu, Comiat,
tampoc era al teu costat !¡
JOSEP, quant trobaré a faltar
les teves paraules arreu, de mi comentar...
__Aquí on la veieu, tan gran
cada cop que als meus braços la agafava
o a les cames, sestava
mes de un cop, era sagú.
jo en rebia, una "mullada"?.__
Es cert que a casa vostre,
mes que a la meva jo estava
de tota, la família era la nena mimada
JOSEP, estic segura que al Cel
ja un Estel que fa uns anys que t'espera
En arribar la teva Hora,
Descansa amb Pau, junt a ...Ella
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada