Segueixo pensant avui, igual com ahirho quant la nostre, Festa Major Petita
amb Festa Gran, es convertir;
Soc una dona pesada, d'acort però cansada;
de Any, darrera any haber de dir,
que la Festa aquesta...no es per mi,
Segueixo aquesta dita...
!¡ Si una cosa, no t'agrada massa
es senzill, queda't a casa !¡
Integrarme he intentat, any rere any,
però soc persona gran, per mi tot es estrany:
La primera, ensopegada,
ja la tinc amb el Patrò, cada vegada,
__No es Sant LLorenç el Patrò de Sant Feliu ?.
Perquè ens em d'empenyar,
per Sant Rarimi, la Gran Festa celebrar ?.
Reflexiono amb llenguatge, del Segle XXI
Per favor...Sense voler ofendre a ningú
__Sant LLorenç, l'amo del tros
__ Sant Rarimi, es el seu secretari, per mi
__ I la Verge del Pilar?,
A Missa de 8 del vespre, qui la vulgui Celebrar,
La Festa de la Tardor, els joves si ho tenen clar
!¡ Colles, Diables, Seguissis...l'encesa del Campanar !¡
Diu que ha joves, i minyons
No els prometis, si no els dons !¡
__I tant com se'ls ha donat__
La Nostre Festa Major....de data ha cambiat,
El Nostre Patrò potser ara...Copatrò ?.
Els petits res ja no saben, de la nostra tradició
Amb parades de joguines, arribant fins l'estacio
Sigui com sigui, aixo mai tornará a cambiar,
com el que pensa una dona, que amb la ma al cor sent
que a ningú. li pot interesar
ni el que pensi, si m'agrada, o si amb deixa d'agradar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada