COMPANY
ORDINADOR
Son,
les quatre en punt, de la matinada,
perquè
amb fas aixo ?
Aquí,
estic, davant teu, un cafè amb llet, a prop meu,
a
cada glop, teclejant, cada lletra, la paraula, va formant,
paraules,
escrits, es cert, que el meu cor, van buidant,
d'angoixes,
pors, tristesa, desenganys, però, no ets bon company,
-
el meu cor vaig despullant -
a
l'hora, la pregunta, a mi mateixa, la resposta, esta buscant,
si
tinc, 69 anys ara, encara no he madurat, bastant ?.
La
resposta,- podria ser, NO, si encara avui,
penso,
en el que estic, pensant,
!.
que no, soc víctima de res, que no, m'ha estic queixant,
però
veus, company ordinador, també tu,
em
fas caure, en el parany?
Tinc
clar, que vaig néixer, per morir,
quan
arribi l'hora, moriré, per tornar a néixer,
em
pots dir, que faig aquí? A part de no poder dormir ?.
Jo,
t'ho diré, pensar, en el que ja, no pot ser,
una
família, reunida, unida, en un dia de Nadal,
jo
amb un pal, donant cops, a un troc,
a
cada cop, un regal,
la
família, es va fent gran, ja necessitem, mes pals,
Nadales,
rialles, petits, i grans....
de
cop tot es trenca, diu la dita,
!.
Per Nadal, cada ovella, al seu corral, ¡.
van,
faltant ovelles, en el meu corral,
ja
no tinc, tronc, ni pal, tampoc família...per Nadal !.
T'ho
tornaré, a preguntar, perquè no em deixes, descansar ?.
Tens
queixes de mi, t'he fet, algun mal ?.
Potser,
vols que et digui... per res, sem oblidi,
ja
som a NADAL !....
Lolita
Carrión 22, desembre 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada