dilluns, 5 de desembre del 2016

UN TRETZE DE DESEMBRE......!.


UN TRETZE DE DECEMBRE...AVUI TORNO A RECORDAR

Era, un tretze, de desembre,
la data, mai podré, oblidar,
en quant, al Any ?. Poc pot importar !.

Un noi, un amic, ( després va ser el meu marit )
sortir, em mi em demanar “
en la època, aixi solia, una parella començar,.

De això en deien “ ton-teixar “... “ festejar “,
fins que ell, el pretendent,
a casa meva, es presentar,
als meus, pares, la meva ma, tenia que demanar,
sabent, aixi, si podíem continuar,

Com podem, imaginar, era en un altre segle,
las coses, els fets, aixi, tenien que anar;

però el destí, la Nit de Nadal...
va estar, molt apunt, de l'historia canviar,
( com es evident no va passar )

dues parelles, amigues, juntes,
a Missa del Gall, a la Parroquià varem anar,
la Església, plena de gom, a gom,
tant plena, que de peu, tota la Missa varem estar.!

( malauradament, cosa que ara, poc acostuma a passar )

Tant...piadoses, les noies, que no, ens varem adonar,
que, les nostres, parelles, sense fer-se notar,
de l'església, varen marxar !!!!.

( segons ells, un “cafè” necessitaven, no podien esperar )
aixo, ens deien al sortir, i retrobar,
A, les dues noies, amigues, a l'ore, de explicacions demanar.

Una, “ ofensa “ tan gran, vaig trobar,
en una Nit, de Nadal, ( per mi, molt especial )

que carrer, “d'a-baix “ amunt, vaig enfilar,
sense, voler, les seves, paraules escoltar,
en arribar, a la porta, de sobte amb, vaig girar,
tot dient, “ la relació s'ha trencat “
mai, mes vull veu-ret, ni pensis, tornar,
i molt menys, demà Nadal, vull que vinguis a dinar !.

Ni, cal dir, que tot el mati, mirant per la finestra, vaig estar.
Fins unes llàgrimes, es van escapar,
quant, a las 14 hores, just per dinar, al vaig veure, abaix esperar,
portant, a la ma, una rosa vermella, per fer-se  "perdonar."






Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...