INNOCENT ?. PERÒ FELIÇ

INNOCENT ?. PERÒ FELIÇ...

Tinc, la seguretat, que persones,

que avui, tenen la meva edat,

a mes d'un, li ha passat.

Avui l'ultim dia del any,

era per mi un esdevenir, d'amunt – avall,

L'home dels Nassos voltava per la ciutat,

el trobar-lo, era una necessitat,

( com d'altres que als petits ens havien ensenyat )

Mama... que a la Plaça de la Vila,

un bon rato, hi passat, hi per allà no ha passat

Hi es clar, ( deia la mare ) ara mateix,

per qui davant, ha passat, corre, corre, deu ser al mercat,

hi tan que corria, “ llavors qui no ho faria “?.

entrar, a la Plaça...els ulls vent oberts,

entre las parades, preguntar,

busco al Home dels Nassos l'heu vist entrar ?

Siii... acaba de marxar, jo diria... “algú em contestà “

que si vas, corrent al carrer, Santa Maria,

de ven, segur allà estarà.

Hi aquest, era el meu recorregut :

Plaça de la Vila, carrer del arbres, la Plaça, ( avui mercat )

fins carrer Santa Maria,

“ recorregut, limitat degut a la meva edat )

!. mama que de voltar m'he cansat,

que el Home dels Nassos per cap lloc li trobat !

!. Deia la Mare, mira, el mateix - que el any passat - !.

de vent segur, ha passat, per el teu costat, i no t'has adonat,!

Vaja, - que en aquesta hora,- ? Ja, deu de ser, a un altre ciutat,.

Any, darrera any, la historia va anar, continuant,

fins que, del meu cap, la boira, va anar, marxant,

el dia, de Santa Llucià, anar, a les cases,

cantar, la cançó, i de pomes, nous, i ametlles, omplir el sarró;

fer, el Pessebre, amb herbes, que de la muntanya,

el meu pare, portava, amb il-lusió també “cireretes de pastor “

el dia de Nadal, un fet tradicional, fer cagar el Tio...

Es la meva historia, es la meva tradició,

Innocència ?... Si, però amb il·lusió

Lolita Carrión 31 desembre 2016

( dia del Home dels Nassos )