EL SOROLL, DEL SILENCI !¡
faig referencia a Sant Feliu de Llobregat,
la meva, Ciutat.
es Sant Feliu, una Ciutat morta?.
ho penso, quan algun veí, de cop
del seu pis, tanca la porta.
de no escoltar res, acostumada a estar sola,
sento ara moltes coses, de tot el que m’envolta,
tanco els ulls, … escolto… les mans a les orelles, poso de sobte,
el silenci, dins el meu cap, va creixent,
escolto el meu cor, batega , també escolto, del pit el meu, respirar,
sentits, amagats que en el dia, a dia, no faig ni cas,
ara, estic dins un núvol, dins una boira, en un lloc aïllat ?
segueixo escoltant - no ja cap ocell, - per sentir el seu cant,
com, i perquè, la meva vida ha canviat tant ?.
fins, arribar al punt, que un soroll, dins tant, silenci estic, esperant,
crec que tan sols, son bajanades, el que estic pensant,
14 anys vivint sola, valen per anar-me acostumant
si dic la veritat, no estic sola, estic amb el gat,
no pot haver pitjor pena, que la soledat. ho diu la societat,
pero tornant al començament,
escoltar el soroll del silenci, ara avui, puc asegurar ,
que sentits adormits, ma fet despertar.
Lolita Carrión 3 d’abril 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada